Sense rastre dels 43 estudiants desapareguts a Mèxic fa 5 anys

Va passar la matinada del 26 al 27 de setembre de 2014: 43 estudiants de magisteri de l'estat mexicà de Guerrero van desaparèixer després que la policia interceptés l'autocar que havien segrestat.

La cerca dels estudiants o dels seus cossos va començar immediatament després pels voltants de la ciutat d'Iguala, però sense èxit, i 5 anys després, el seu destí final encara és un misteri.

El pare d'un d'ells, Epifanio Álvarez, ha vingut a Europa a denunciar que no s'ha investigat el cas a fons i encara manté l'esperança que no siguin morts:

"Potser estan vius... No sabem res, això és el que volem saber, en quin estat estan. Com a pares tenim dret de saber la veritat, no?"

Comissió expulsada

El seu fill, Jorge, ara tindria 24 anys i seria un mestre graduat. Denuncia que la comissió internacional que ho investigava la van expulsar del país abans de poder acabar l'informe.

Malgrat que està molt acostumada a les morts violentes relacionades amb el narcotràfic i la corrupció policial, la magnitud del cas va indignar la societat mexicana, amb manifestacions multitudinàries arreu del país.

Es va buscar sense èxit els cossos en abocadors i fosses comunes i es van detenir polítics, policies i narcotraficants, però la veritat del que va passar encara no se sap.

Hipòtesi: heroïna a l'autocar

Les famílies dels desapareguts creuen que aquell autocar amagava un carregament d'heroïna i que això va convertir els estudiants en objectiu dels narcotraficants.

La versió oficial no contempla aquesta hipòtesi, però ells estan convençuts de tenir indicis que en aquella operació també hi va estar implicada tant la policia municipal d'Iguala com la policia federal:

"Hi va haver molta complicitat entre el narco i l'Estat, va haver-hi molta connexió i per això no hem aconseguit arribar a la veritat."

Poques setmanes després dels fets van detenir l'alcalde d'Iguala, la seva dona, 24 policies municipals de la ciutat i també el cap del càrtel de narcotraficants Guerreros Unidos.

Procés irregular

Tots haurien participat en la desaparició dels estudiants, però la investigació no va prosperar, i els detinguts han quedat en llibertat.

Segons afirma Álvarez, el procés judicial ha estat irregular, sobretot amb el cap del càrtel:

"Jo hi vaig anar quan el van interrogar, i ell va declarar que tenia més informació sobre els nois, però que volia que li protegissin la família. I mai es va fer res, i el van deixar anar. No sé què estarà passant amb els jutges. Hi ha corrupció."

L'actual president del país, Andrés Manuel López Obrador, els ha promès que s'aclariran els fets, i aquesta setmana s'ha començat a excavar una nova fossa per buscar els cossos.

El president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, amb Epifanio Álvarez i altres pares d'estudiants desapareguts a Iguala

Segrestar autobusos per anar a manifestacions

El gruix d'estudiants desapareguts eren de primer any de l'escola de magisteri de Ayotzinapa, al sud de la ciutat d'Iguala de la Independencia.

Aquella setmana, els estudiants de l'escola es van dedicar a interceptar i segrestar autobusos amb la intenció de fer-los servir per anar a una manifestació a la capital, Mèxic DF, de commemoració de la massacre de Tlatelolco.

Aquesta va passar el 1968 dies abans d'iniciar els Jocs Olímpics a la ciutat, i hi van morir centenars d'estudiants.

Per anar a aquest tipus de manifestacions, en alguns llocs de Mèxic el segrest d'autobusos s'ha convertit en un hàbit que enfronta quotidianament els estudiants amb la policia.

Iguala, camí de Mèxic DF

Buscant més autobusos per anar fins a Mèxic, els estudiants de Ayotzinapa van anar a Iguala, en van segrestar uns quants, i la policia els va perseguir fins a interceptar-los als afores de la ciutat.

En els enfrontaments, la policia va matar 5 dels estudiants i 3 persones més, i la majoria de les desenes d'estudiants que anaven als autobusos van fugir corrent del lloc.

43 dels estudiants no van tornar a casa ni tampoc se'n van trobar els cossos al lloc dels fets. Encara els busquen. No ha ajudat que Mèxic sigui el país amb el nivell d'impunitat criminal més alt del món: el 99% dels crims no es castiguen i només el 7% es resolen.