Sense lletrats i sense publicar al DOGC: la declaració d'independència va ser efectiva?

La declaració d'independència va tenir efectes jurídics? Es va votar sencer el document? Quines precaucions es van prendre ? N'hem parlat amb un exlletrat del Parlament
Sense lletrats i sense publicar al DOGC: la declaració d'independència va ser efectiva?

Sense lletrats i sense publicar al DOGC: la declaració d'independència va ser efectiva?

La declaració d'independència va tenir efectes jurídics? Es va votar sencer el document? Quines precaucions es van prendre ? N'hem parlat amb un exlletrat del Parlament
Genís Cormand Actualitzat
TEMA:
Judici procés
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

La declaració d'independència del 27 d'octubre és un dels grans punts de debat del judici del procés. Dijous, l'exconseller Joaquim Forn ja va respondre sobre la qüestió, i va subratllar que no havia estat efectiva. Una declaració d'independència que es va llegir en una situació extrema. Però va ser simbòlica la declaració? Es va arribar a votar, realment? Quina és la part que es va votar i per què? Respon Josep Maria Martí Rigau, periodista amb una llarga trajectòria al Parlament:

"Aquell dia, en el Parlament de Catalunya, tot estava preparant-se i preparat per no prendre mal. En el fons hi havia por"

El 27 d'octubre Carles Puigdemont va sortir del Palau de la Generalitat poc abans de les 12. Al Parlament l'esperaven centenar de periodistes internacionals. Però la imatge també estava als passadissos, concretament, en el document de la declaració d'independència.

 

Diputats de la CUP i d'Esquerra pacten al Parlament la votació de la declaració

 

Es discutia quina part es votaria, però també quina naturalesa hauria de tenir. I això no era, precisament, menor.

 

Es decideix que ha de ser una proposta de resolució. La decisió és cabdal, perquè significa que no és una llei. És com una declaració d'intencions, tal com reconeix l'exlletrat de la cambra Francesc Pau:

"Els Parlaments aproven lleis que tenen efectes jurídics i resolucions que no tenen cap mena d'efecte jurídic, com, per exemple, aquesta. El Parlament manifesta una opinió. No va més enllà""

Pau parla de "declaració de voluntat" i Marti Rigau de "declaració d'intencions":

"Suggereixo al govern que faci determinada cosa, però no obliga. No hi ha un lligam jurídic"

 

 

Es pren una altra decisió cabdal. A l'hemicicle, Carme Forcadell llegirà una part del text. Serà la part de la declaració, però aquesta part no és la part que es votarà.

Martí Rigau: "Carme Forcadell la llegeix, però llavors fa l'adveriment: 'tot això no es votarà'. El que es votarà és una pàgina i mitja en què suggereixen al govern que avanci en el procés. No s'aprova 'ja som república', no, seguim treballant, s'entèn"

I un altre moment important que passa desapercebut. Abans de la votació, s'aixequen de la cadira el secretari general del Parlament i el lletrat i deixen l'hemicicle. Són els dos funcionaris amb més graduació del Parlament. Havien rebut un seriós advertiment del Tribunal Constitucional.

Martí Rigau: "En el moment de la votació, aquestes dues persones es van aixecar i se'n van anar. És una imatge que jo no recordo haver-la vist"

 

El moment en què marxen de la cambra el secretari general del Parlament i el lletrat

 

Es vota sense els alts funcionaris a l'hemicicle. Però s'hi suma un altre element important: el text i la votació no es publiquen al Butlletí Oficial del Parlament. La proposta no apareix al butlletí del 27 d'octubre.

Francesc Pau: "Hi ha un protocol que tot el que s'aprova es va publicant. Sempre"

Eren moments extrems. Probablement, més d'un s'imaginava les conseqüències penals que s'acostaven.

Martí Rigau: "Quan va acabar la votació, pels passadissos es deia de tot. Hi havia incertesa a l'ambient: 'ens vindran a detenir', 'què hem de fer'"

La declaració serà un dels temes de discussió del judici. Si tenia efectes jurídics o no. El fiscal es va equivocar en les qüestions prèvies i va afirmar que s'havia publicat al Diari Oficial de la Generalitat. No es va publicar al DOGC ni tampoc al Butlletí del Parlament.

Josep Maria Martí ha estat cronista parlamentari durant 15 anys. Per ell, la jornada del 27 d'octubre, més que la declaració, tenia algun element de comiat.

"Aquí s'acaba aquesta etapa i n'hauran de venir d'altres que ho continuïn. Tinc aquesta impressió"

Alguns consellers es reunien per últim cop al Palau de la Generalitat. La bandera espanyola no es va abaixar. A la plaça de Sant Jaume, s'hi feia una festa i el govern començava el camí de l'exili o la presó.

 

 

ARXIVAT A:
Judici procés Procés català Independència

VÍDEOS RELACIONATS