Sense diners per pagar els medicaments: la pobresa farmacèutica creix un 30% per la Covid

Amb la crisi econòmica derivada de la Covid s'ha disparat la pobresa i això fa, també, que hi hagi persones amb més problemes per obtenir medicaments.

Abans del coronavirus, la pobresa farmacèutica afectava un 4% de la població a Catalunya, unes 300.000 persones. Ara, n'hi ha un 30% més en aquesta situació i ja en són 400.000, al voltant d'un 5% de la població.

Les ONG que ajuden els més vulnerables reclamen un canvi del sistema legislatiu perquè els medicaments puguin estar a l'abast de qui els necessiti.

El cas de la Carolina: 10 medicaments al dia

Arran d'un atac de cor que va tenir fa dos anys, Carolina Marín Restrepo, propietària d'una perruqueria a l'Hospitalet de Llobregat, ha de prendre's 10 medicaments al dia la resta de la seva vida. Li costen 75 euros mensuals que, des del confinament, té moltes dificultats per pagar. "75 euros no seran molt, però, per a mi, ara mateix, són bastant. Tinc un deute amb Hisenda, un altre amb la Seguretat Social... O pago el lloguer o pago tota la resta, i així vaig jugant. No arribo a final de mes", explica.

Ella és una de les 2.000 usuàries del Banc Farmacèutic, una ONG que costeja els medicaments a aquelles persones que estan en situació de pobresa farmacèutica. Un tipus de pobresa que, amb la crisi de la Covid, ha augmentat un 30% a Catalunya.

Per això, el Banc Farmacèutic ha hagut d'engegar programes nous de subvenció de fàrmacs per assumir l'emergència. De fet, la Carolina és una de les noves usuàries: "Mai havia hagut de demanar ajuda, però ara em toca fer-ho i estic molt agraïda", afirma.  

Treballadors que no es poden pagar medicaments

El copagament dels medicaments de la majoria de la població varia en funció de la renda.

Aquells assalariats i autònoms amb sous més alts, de més de 100.000 euros, en paguen un 60% del cost, mentre que els que tenen sous més baixos, de menys de 18.000 euros, en paguen un 40%; un percentatge que, com li passa a la Carolina, no tothom pot assumir.

D'altra banda, el gruix dels pensionistes abonen un 10% del preu dels fàrmacs, amb l'excepció dels que tenen rendes més baixes, que no paguen res, i dels que cobren més de 100.000 euros l'any, que en paguen el 60%.

També els medicaments per a malalties cròniques tenen un copagament de només el 10%. Per la seva banda, els col·lectius més desafavorits -com els que reben la renda mínima vital- no paguen res, ho paga tot l'Estat.

Però tramitar la gratuïtat dels medicaments és un procés lent, que pot arribar a trigar dos anys. I és que el Ministeri de Sanitat actualitza els percentatges de copagament de forma massiva a finals d'any, en funció de la declaració de la renda de l'any anterior.

Patricia Noemí España, per exemple, no té cap ingrés des de l'any passat, però encara aporta un 40% del cost dels fàrmacs, uns diners que paga el Banc Farmacèutic. "Prenc cinc classes de medicaments al dia. 120 euros al mes", diu.

Demanen una "medicació universal"

El Banc Farmacèutic es finança a través d'administracions i empreses privades, però, ara mateix, no té prou recursos per oferir medicaments a tota la gent que n'hi demana. Per això, exigeixen canvis legislatius per garantir que tothom que ho necessiti pugui accedir a la seva medicació. Així ho explica el gerent de l'ONG, Javier Vinzia:

"El nostre principal èxit seria poder desaparèixer com a ONG. Igual que tenim una sanitat pública i universal, hem de poder tenir una medicació universal."

I és que els malalts amb problemes econòmics es troben molt indefensos davant del sistema.

"Encara que li puguis dir al doctor, miri, no tinc diners... Ells no hi poden fer res. Ells et donen la recepta i que Déu et socorri", es lamenta la Patricia.

El Banc Farmacèutic és present, actualment, a Barcelona i Lleida i està en plena campanya d'expansió, buscant recursos en administracions i empreses privades, per poder arribar també a Lleida i Tarragona aquest mateix any. Fora de Catalunya, també té presència a Madrid i l'Aragó.