Sense dics, la crescuda del mar farà perdre més de 200.000 milions a Europa
Les inundacions al litoral per la crisi climàtica afectarien, pel cap baix, un milió i mig de persones a finals de segle
Sense dics, la crescuda del mar farà perdre més de 200.000 milions a Europa

Sense dics, la crescuda del mar farà perdre més de 200.000 milions a Europa

Les inundacions al litoral per la crisi climàtica afectarien, pel cap baix, un milió i mig de persones a finals de segle

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica
Sense dics, la crescuda del mar farà perdre més de 200.000 milions a Europa
L'estudi no inclou pèrdues d'ecosistemes importants, com del delta de l'Ebre (ACN)amencs al delta de l'Ebre

Almenys un 83% dels danys per inundacions al litoral europeu fins a finals de segle es podrien evitar construint dics elevats en un terç de la costa. Així s'afirma en un estudi publicat a Nature Communications.

Actualment, a Europa, més de 200 milions de persones viuen a 50 quilòmetres o menys de la costa. Les pèrdues per inundacions a la costa pugen a 1.400 milions d'euros anuals i afecten uns cent mil ciutadans.

Es preveu que en aquest segle l'escalfament global augmenti el risc d'inundacions per la pujada del nivell del mar. Per això, un equip internacional encapçalat per Michalis Vousdoukas, del Joint Research Centre d'Ispra, Itàlia, ha calculat els costos i beneficis de construir més proteccions a la línia de costa.

Diversos escenaris

Els autors han fet càlculs per a diversos escenaris, des dels que es produiria si es prenen mesures contundents contra la crisi climàtica fins al que es desprendria de no fer pràcticament res.

Segons l'estudi, la relació cost-benefici de les inversions varia a diversos llocs, però de mitjana les inversions no quedarien compensades pels danys evitats. Ara bé, això no només depèn de les àrees considerades, sinó que, segons assenyalen els autors, el càlcul dels beneficis no ha tingut en compte aspectes com la pèrdua d'ecosistemes de gran valor.

Segons això, els beneficis serien superiors als costos en àrees amb una densitat de població superior a 500 habitants per km2 o econòmicament importants. En canvi, serien menors en llocs poc poblats o rurals.

Per països, els beneficis serien més grans a Bèlgica, on protegir entre el 85 i el 95% de la línia de costa seria econòmicament rendible. La segueixen França –entre el 58 I el 66%- i Itàlia –del 53 al 59%.

Per regions, les zones més beneficiades per les proteccions serien Devon, la Pulla, Múrcia, el Loira, East Anglia, el Llenguadoc-Rosselló –que inclou la Catalunya Nord-, Merseyside i el País Basc.

Els costos de no fer res

En tot cas, si no es fa res, els autors calculen que en el millor dels escenaris els costos anuals a finals de segle haurien augmentat fins a 209.800 milions d'euros, amb un marge entre 29.700 i 844.500 milions. La població afectada seria d'1,61 milions de persones –marge entre mig milió i 3,1 milions.

Si se segueixen consumint combustibles fòssils al ritme actual, els costos assolirien 1,28 bilions d'euros i la gent afectada estaria entre els 3,9 i els 6,9 milions de persones.

El nivell del mar a la costa europea pujarà entre 34 i 76 centímetres fins a finals de segle si es moderen les emissions. Si no, l'augment pot estar entre 58 i 172 centímetres.

L'augment més important es preveu al mar del Nord. Les costes de la península Ibèrica experimentarien pujades menors, però depenent de la zona.

Segons els càlculs dels autors, França, el Regne Unit, Itàlia i Dinamarca tindrien l'augment més gran de risc. En alguns països, les pèrdues significarien un percentatge important del PIB, sobretot a Xipre (4,9%), Grècia (3,2%), Dinamarca (2.5%), Irlanda (1,8%) i Croàcia (1,8%).

ARXIVAT A:
Medi ambient Inundacions Crisi climàtica
Anar al contingut