Manifestacions a Dakar contra l'empresonament del líder opositor Ousmane Sanko

Senegal: la condemna al líder de l'oposició fa esclatar els joves contra el president

Fins a 15 persones han mort en les manifestacions que van començar quan es va saber que Sonko havia estat condemnat a dos anys de presó

Meritxell VerdaguerActualitzat

Sentència de dos anys de presó per al líder opositor senegalès Ousmane Sonko, que li impedeix presentar-se a les eleccions presidencials previstes per al febrer del 2024. Acusat d'haver violat una massatgista diverses vegades i amenaçar-la de mort, finalment ha estat condemnat per "corrupció de menors".

Una sentència poc contundent, però una raó més per portar els seus seguidors a defensar que l'actual president, Macky Sall, utilitza els tribunals per apartar l'oposició i trobar en la sentència motivacions polítiques.

I, a la vegada, suficient per provocar, el mateix dia que es va emetre, manifestacions a tot el país, que han deixat 15 morts a la capital, Dakar, i a la ciutat governada pel mateix Sonko, Ziguinchor, a Casamance. Una imatge molt poc freqüent en aquest país de l'Àfrica Occidental, aclamat com a model de diversitat política al continent.

La presidenta d'Amnistia Internacional a la regió, Samira Daoud, ha publicat un fil a Twitter on explica que moltes testimonis parlen de "morts de bala" i de la presència de "milícies armades vestides de civil".

Els estudiants marxen de la Universitat de Dakar, un dels epicentres de les protestes (Reuters/Zohra Bensemra)

Xarxes socials tancades

El govern ha tingut una resposta contundent, no només amb la repressió policial. Dijous va executar la censura digital tancant les plataformes socials Facebook, Instagram, TikTok, Twitter i WhatsApp, a més d'un canal de televisió privat amb l'objectiu, segons el mateix executiu, d'evitar una nova crida a la violència i l'odi.

La situació aquest divendres al matí ja era molt més calmada, malgrat que encara es podien veure algunes columnes de fum i es respirava un ambient estrany, amb moltes botigues tancades; malgrat això, dissabte l'accés a les xarxes continuava tancat.

El politòleg i col·laborador de TV3 Saiba Bayo segueix les protestes al seu perfil de Twitter.


El govern també ha desplegat l'exèrcit a la capital, i la casa de Sonko, a Dakar, està totalment rodejada per les forces de seguretat, malgrat que no se sap on és exactament el líder opositor. La ministra de Justícia senegalesa ha dit que pot ser detingut en qualsevol moment, però l'última aparició pública de Sonko va ser la nit del 29 al 30 de maig en un vídeo.


Acusat de violació el 2021

Ousmane Sonko, de 48 anys, va ser acusat de violació per una empleada d'un saló de massatges i d'haver-la amenaçat de mort. La dona, Adji Sarr, va denunciar que entre els anys 2020 i 2021 va ser agredida sexualment fins a cinc vegades, però finalment Sonko ha estat absolt d'aquestes acusacions.

Ha estat condemnat només per "corrupció de menors" perquè en el moment que van tenir la suposada relació Sarr era menor de 21 anys.

En el moment de la seva detenció, el 2021, arran de les acusacions, també hi va haver manifestacions, en les quals van morir 12 persones, i els enfrontaments van durar cinc dies.

Sonko, amb un discurs antisistema i antioccidental, ha convençut sobretot els joves del país.

Denis Fornés, de l'ONG catalana Projecte Tabassaye, es troba al Senegal en aquest moment i apunta a una polarització del país.

"El país està totalment polaritzat. Els joves donen suport a Sonko, un líder bastant radical. Molt crític amb la presència francesa, amb les elits senegaleses i amb les polítiques neoliberals de Macky Sall, que està venent el país a potències estrangeres. El seu discurs atreu molt el jovent i també els que estan cansats de la corrupció."


El rebuig a la presència francesa també s'ha notat durant les manifestacions. Els supermercats estrangers han estat focus d'alguns atacs, com es pot veure en aquest vídeo, amb un grup de manifestants atacant una popular cadena de supermercats francesa.

Durant les manifestacions a Dakar s'han incendiat diversos vehicles (Reuters/Zohra Bensemra)

Continuar al poder

Elegit el 2012, Macky Sall vol continuar al poder. La majoria d'experts jurídics apunten que la Constitució posa un límit de dos mandats de cinc anys als presidents, al qual Sall arribaria amb les eleccions del febrer del 2024. Però el 2016 va impulsar una modificació de la Constitució que, diu, posa el compte a zero i li permet tornar-se a presentar.

La legislació senegalesa contempla que ningú amb una sentència judicial de presó superior a tres mesos es pugui presentar a uns comicis. L'oposició acusa Sall d'haver pres la justícia com a eina contra els seus rivals polítics.

Desenes de membres del partit de Sonko han estat empresonats o sotmesos a vigilància electrònica, i altres opositors també acumulen sentències que els impedeixen presentar-se a les eleccions.

Amnistia Internacional ha denunciat detencions arbitràries de membres de l'oposició, persones de la societat civil i periodistes des que s'ha fet pública la sentència, a més de centenars de detencions durant els últims mesos.

Per Fornés, la sentència a Sonko té un doble objectiu.

"Té dues intencions clares. És prou dèbil per no desfermar la ira i així evitar un esclat social massiu que podria portar el país al caire de la guerra civil. Al mateix temps, impedeix que Sonko es pugui presentar a les eleccions."


El Senegal és dels pocs països de l'Àfrica Occidental que no han tingut cap cop d'estat des de la independència de França, el 1960. Hi viuen 17 milions d'habitants i fins ara ha estat un dels socis més fiables per a Estats Units, la UE i la Xina a la regió. Ara, aquesta imatge de país democràtic africà es podria començar a desdibuixar.

ARXIVAT A:
Àfrica
Anar al contingut