Madrid

El fiscal Javier Zaragoza: "Aquest és un judici en defensa de la democràcia espanyola"

En el segon dia del judici contra el procés independentista, la Fiscalia nega que es persegueixin idees polítiques

Josep Maria CampsActualitzat

Després d'una primera jornada del judici del procés en què les defenses han acusat al Tribunal Suprem de vulnerar els drets dels acusats i de no ser imparcials, aquest dimecres arriba el torn de les acusacions.

La sessió ha començat poc després de les 10, amb més puntualitat que dimarts, amb l'exposició per part de la Fiscalia de la seva resposta a les al·legacions formulades per les defenses. Després han fet el mateix l'Advocacia de l'Estat i Vox, que és l'acusació popular. 
 

"Ridícules" i "injustificades"

Per la Fiscalia ha parlat el fiscal de l'Estat Javier Zaragoza, que ha començat qualificant les al·legacions de les defenses de "ridícules" i "injustificades".

Zaragoza ha assegurat amb rotunditat que "aquest és un judici en defensa de la democràcia espanyola".

"Alguns escrits de les defenses, més que al·legats defensius, semblen autèntics libels acusatoris basats en un relat alternatiu que pretén crear una distorsió de la realitat."

"Ni la ruptura de la legalitat constitucional ni l'execució d'accions delictives tan greus que han suposat una agressió important a l'ordre constitucional poden legitimar l'empara dels drets fonamentals que s'invoca."

"Es pretén transformar en víctimes d'una persecució política als que han fracturat i trencat greument l'ordre constitucional i, paradoxalment, asseure al banc l'Estat, que, a través de les seves institucions, ha tractat de restaurar l'ordre jurídic davant d'aquestes gravíssimes agressions amb l'únic instrument que és acceptable utilitzar en una societat democràtica, que és l'aplicació de la llei."

 

 

"S'han manifestat" i "mai se'ls ha perseguit"

Zaragoza ha assegurat que als acusats no se'ls persegueix per les idees polítiques, sinó per haver "executat accions delictives":

"És una fal·làcia de colossals dimensions que ha de ser proclamada als quatre vents: ningú, cap dels acusats, ningú és o ha estat perseguit per les seves idees, sinó per acció pels fets que van tenir lloc al setembre i octubre del 2017, perquè els acusats porten anys proclamant, defensant aquest projecte polític independentista."

"S'han manifestat, s'han convocat mobilitzacions ciutadanes multitudinàries i que, sàpiga el ministeri públic, mai se'ls ha perseguit, ni se'ls ha acusat ni se'ls ha encausat, ni han estat detinguts ni han estat arrestats. Només s'ha posat en marxa la justícia penal quan s'han dut a terme accions que han superat, trencat, els límits establerts per als drets polítics fonamentals."

 

 

 

El Suprem és perfectament competent

Després de les consideracions generals, el fiscal ha repassat algunes de les al·legacions presentades per defenses.

Entre aquestes, ha negat que s'hagi vulnerat el dret a ser jutjat per un tribunal competent, en referència a les peticions que aquest judici es faci al TSJC.

Zaragoza ha dit que aquesta qüestió no és de rellevància constitucional i que hi ha prou jurisprudència per considerar que el Suprem és perfectament competent.

En aquest sentit, ha justificat aquesta competència perquè alguns dels "actes delictius" es van "cometre" fora de Catalunya.

Tribunal imparcial

El fiscal també ha dit que el Tribunal Suprem ja ha resolt totes les qüestions sobre la imparcialitat del tribunal del judici i que, per tant, no hi ha res més a dir sobre això.

Pel que fa al dret a doble instància, Zaragoza ha dit que aquest judici és una excepció més i que això no vulnera cap dret.


"Com murs humans, van impedir la legítima actuació policial"

Pel que fa a la violència durant l'actuació policial durant el referèndum de l'1-O, el fiscal n'ha atribuït la responsabilitat als acusats:

"La responsabilitat dels fets violents de l'1 d'octubre en els diferents centres on es votava, no ha de ser atribuïda a les forces i cossos, sinó als qui, coneixent la legalitat del procés del referèndum, van mobilitzar milers i ciutadans, que com murs humans van impedir la legítima actuació policial dirigida a evitar la seva realització i compliment de les resolucions del TC i del mandat emès pel TSJ."

 

 

 

La declaració de Puigdemont "trencaria totes les normes processals"

Zaragoza ha negat també que sigui possible que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont declari com a testimoni durant el judici per videoconferència, malgrat la "insistència" de les defenses.

Segons el fiscal, tant Puigdemont com Marta Rovira són "processats en aquest procediment", malgrat que, per a ells, la causa està suspesa:

"Pretendre que algú que està processat rebel aquí declari per videoconferència com a testimoni trencaria totes les normes processals que regulen la pràctica de la prova en el judici."

Per això Zaragoza considera que els casos de Puigdemont i Rovira són diferents del del major Trapero, que testificarà malgrat està acusat a l'Audiència Nacional.

Zaragoza, però, no ha argumentat per què a Puigdemont i Rovira no se'ls jutja en rebel·lia.

 


"Indeguda intromissió" de la justícia alemanya

Pel que fa al cas de Carles Puigdemont, Zaragoza també s'ha referit a la sentència del tribunal de Schleswig-Holstein que va qualificar l'acusació de rebel·lió d'"inadmissible".

Segons Zaragoza, la decisió d'aquest tribunal va suposar una "indeguda intromissió" en la justícia espanyola:

"El tribunal alemany va convertir una ordre europea de detenció en un instrument jurídic de cooperació nou, una ordre europea d'enjudiciament. Va creure que podia enjudiciar els fets que se li mostraven i que fonamentaven la reclamació del processat rebel Puigdemont."

"El tribunal alemany va estudiar qüestions que afecten el fons de l'assumpte, com la concurrència d'un element normatiu, quina és la intensitat dels elements incriminatoris, qüestions que només poden ser valorades després de la pràctica de les proves pel tribunal encarregat."

"Va assumir les funcions d'enjudiciament atribuïdes a la sala penal del Tribunal Suprem, i es va produir així una indeguda intromissió en la jurisdicció dels tribunals espanyols."

Els fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena, aquest dimecres al Tribunal Suprem

 

"La sobirania catalana", una "postveritat"

Un cop Zaragoza ha acabat la seva intervenció, ha continuat el torn de la fiscalia l'altre fiscal, Fidel Cadena, que ha fet un discurs de contingut més general.

Segons Cadena, no es pot invocar des de Catalunya el dret a una sobirania només d'aquesta nació:

"No hi ha una sobirania catalana, hi ha una sobirania espanyola."

"Aquesta sobirania del poble espanyol es respecta a Itàlia i a Alemanya. Quan el Tribunal Constitucional italià o alemany diuen que la sobirania resideix en tot el poble alemany o en el poble italià, s'acaba la pretensió de la Lliga Nord del Vèneto o de Baviera, i a ningú se li ha acudit de titllar ni el Constitucional italià ni alemany ni l'estat espanyol, italià o l'alemany de ser estats opressors contra l'ordre democràtic."

 

 

El fiscal Cadena ha assegurat que l'independentisme es basa en "postveritats" falses:

"Hi ha una sèrie de veritats o postveritats del procés que no són certes. Són les formes d'expressió que, repetides mil vegades, semblen equivaldre a una veritat però que no ho són en absolut. Tot el suport ideològic descansa sobre diferents valors. Que la sobirania resideix en el poble espanyol, aquest és un valor absolut que està proclamat per la Constitució. No es pot substituir la sobirania del poble espanyol per cap dels pobles que l'integren."

 

Una "legislació paral·lela" i "un còctel explosiu"

Cadena ha assegurat que el Parlament va crear "una legislació paral·lela" que va preveure "l'ús de la violència":

"Es crea una legislació paral·lela que dona a la gent la idea que els drets fonamentals que puguin proclamar-se són lícits i creats per un parlament regular. La mesa del Parlament més les estructures d'estat del govern, i finalment, quan arriba el moment, l'ús de la violència: això està previst des del llibre blanc, des del full de ruta i el document Enfocats."

"Que ningú se n'oblidi, no és un grup de ciutadans que vol accedir al poder. És el poder d'una comunitat autònoma que, des de l'absoluta unilateralitat, ha decidit separar-se del dret per aconseguir els fins típics de l'article 427."

Segons Cadena, tot això es va convertir en un "còctel explosiu d'unilateralitat":

"I quan en el còctel explosiu d'unilateralitat --separació per complet del dret, negació de les funcions constitucionals de l'Estat--, se suma el poder constituït d'una comunitat autònoma amb coercitiu del dret, i al costat d'això, el poder dels Mossos, que es posen completament al costat de la rebel·lió, més la utilització de masses que es llancen contra les forces de l'Estat que pretenen, en compliment de les ordres dels jutges, evitar el referèndum, s'incorre evidentment en la violència i la intimidació que proclama l'article 472 del Codi Penal."


ANC i Òmnium, el "fonament" de la "violència"

Cadena ha assegurat que l'actuació de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, al capdavant d'Òmnium i l'ANC, van ser "el fonament" de l'"exercici d'aquesta violència":

"Els líders de les associacions civils hi són, i no són incriminats per les seves idees, sinó perquè en l'últim acte de desconnexió amb l'Estat són el fonament d'aquest exercici d'aquesta violència. Quan arriba el 20 de setembre i l'1 d'octubre, els líders socials arriben a desplaçar en aquestes mobilitzacions les forces i cossos de seguretat de l'Estat, que s'han col·locat en un pla omissiu deliberadament al marge del compliment de la Constitució. Aquí cobren protagonisme per sobre dels poders institucionals els que des del principi estaven previstos per marcar aquesta expulsió de les forces de l'Estat, que no aconsegueixen amb 6 mil o 7 mil persones armades evitar el referèndum."

 

El genotip i el fenotip

Cadena ha fet servir una metàfora extreta de la biologia per assegurar que s'està respectant "el genotip" de l'independentisme, i que només es penalitza "el fenotip", és a dir, portar-lo a la pràctica:

"Si parléssim en termes biomèdics o bioètics, diríem que no és el genotip, sinó el fenotip. El genotip es respecta, i evidentment qualsevol pot tenir les idees que vulgui i mantenir davant de la vida decisions internes o externes absolutament valorables i respectables."

"El que es penalitza és el fenotip, l'actuació d'un comportament i d'una conducta estesa en el temps que té previst des del principi la subversió i la ruptura de l'ordre constitucional reclamant mètodes violents a través de les masses com escuts humans que expulsen a les forces i cossos de seguretat de l'Estat i dels Mossos que s'incorporen al pla de la rebel·lió."


"Previsibles" i "massa polítics" segons les defenses

Un cop acabada la intervenció dels dos fiscals, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha decidit fer un recés de mitja hora.

En aquest recés les defenses han qualificat els discursos dels fiscals de "previsibles" i "massa polítics".

Alguns advocats s'han queixat que la Fiscalia hagi posat d'exemple la sentència contra el Pla Ibarretxe per dir "que no ha servit de lliçó" als independentistes.

 

 

ARXIVAT A:
Judici procés
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut