Seafood converteix Barcelona en capital mundial del peix: de la tonyina a les microalgues

Trobem la Maribel Rodríguez ruixant amb aigua la gran parada de peixos que té exposats al Seafood. Damunt d'una barqueta a moda de taulell hi llueixen peces grans com ara un mero, una tonyina blanca, un peix espasa amb l'arma ben alçada, un turbot, un peix de Sant Pere, una escórpora, una lluerna, una llagosta, i peixos més petits com ara rogers, orades o mabres.

La barca a mode de taulell és una atracció. Molts passejants s'hi queden embadalits. Sentim parlar italià. Molt. La Maribel, la matriarca de l'empresa familiar Europeix, m'explica que tot aquell bé de Déu es de llotges catalanes, "es va pescar el dia abans, carinyo", puntualitza la mestressa.

La "parada" fa goig. M'explica que el 99,9% se'n va a l'exportació, i gairebé tot a Itàlia. Em quedo sorpresa que en un país com el nostre, amb tanta tradició de pesca i de consum, s'exporti tant.

Em diuen que a Itàlia no espanta el peix amb molta espina. "És el més gustós, com ara el pernil que toca l'os", i a Itàlia el saben apreciar. Aquí agrada més el rap o el lluç, peixos que per a ells són de "malalt". 

Europeix és una de les 15 empreses que s'agrupen al Hub Catalunya en aquesta fira, i una altra quinzena d'empreses catalanes van pel seu compte.

Catalunya, on el peix és cultura

De l'èxit de l'exportació ens en parla Sergi Tudela, "hi ha molta demanda de peix al món", i entenem que hi ha moltes oportunitats de negoci per a les empreses. El director general de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat ens explica que durant tres dies, des de dimarts, Barcelona és la capital mundial del peix i que Catalunya se'n beneficia. "Ens ha tocat la loteria", perquè, a més, el govern no hi ha posat diners. Per primer cop es fa aquí, després de 27 edicions a Brussel·les.

La importància de Seafood Expo Global, que organitza una empresa nord-americana, la posen en evidència les 1.550 empreses presents.

A pesar de les importants absències de la Xina, per covid, i de Rússia, que ha estat vetada, han vingut 76 països, que han ocupat 5 pavellons de la Fira de Gran Via. Però ni tots són pescadors, ni comercialitzadors de peix fresc.

Passejant per la fira veiem peix congelat, aqüicultura i molts productes elaborats a partir de peix i d'algues.

També veiem processats a partir de microalgues, com el paté d'espirulina que veiem servir a l'estand de Catalunya mentre entrevistem el director general. Aquesta espirulina es cultiva en una empresa de Lleida. Sí, és d'aqüicultura d'aigua dolça. La cuina ofereix més possibilitats de consum a aquesta potent microalga, que també es considera un superaliment per la quantitat de nutrients que té.

Peix preparat per cuinar i pasta de peix llesta per menjar

Entre les innovacions culinàries de la fira hi trobem una pasta que es presenta cuita, i que només necessita escalfar-se per menjar. Són una mena de tallarines i espaguetis fets de peix, molt proteics, i sense res de gluten.

N'hi ha de salmó, de bacallà i de lluç amb tinta de sèpia. A l'estand de la multinacional que els presenta, Pescanova, ens diuen que és tot peix, molta proteïna i omega-3. De fet, és la suma de dues clares tendències de consum, la facilitat per cuinar ràpid, i el menjar que es ven com a saludable.

Trobem altres productes a partir de peix per utilitzar a la cuina. A l'estand del Japó, Ryusuke Ishihara fa katsuobushi en una màquina. Hi  introdueix una mena de pedres de color marró i en surten uns encenalls molt prims. En un perfecte castellà ens explica que la "pedra" és bonítol sec, molt tradicional al Japó. A la cuina del país asiàtic és "com l'oli d'oliva per a vosaltres", ple del sabor umami. Amb aquesta forma de làmines molt fines se'n fan caldos, com el dashi, o s'utilitza com a condiment. El senyor Ishihara treballa en una empresa de Vigo que comercialitza el katsuobushi en bosses.

L'ecosistema alimentari català explica l'elecció de Barcelona

Però per veure fer sushi o sashimi hem anat a estands d'empreses catalanes, com els dels dos comercialitzadors de tonyina vermella més importants del país, Balfegó i Arrom.

Arrom, que va començar Joana Arrom a la seva parada del mercat de Santa Caterina, ja exporta a 19 països. La Joana, que no ha perdut la gràcia dels venedors dels mercats, ofereix safates amb un repertori de talls de tonyina vermella als amics i als potencials nous clients que els visiten. Ens diu que aquesta tonyina és pescada en una almadrava de Barbate, a Cadis. Entre la gent que s'atura hi veiem cuiners molt coneguts del país, que suposem clients.

De fet, l'ecosistema alimentari del país ha estat decisiu per canviar Brussel·les per Barcelona. Un ecosistema que conformen en primer lloc els pescadors del sector primari, que tot i ser un sector en crisi, està "en transició cap a la sostenibilitat", tal com ens explica el director general del ram. La resta de l'ecosistema el componen la indústria transformadora, les plataformes logístiques de comercialització i el potent sector de la restauració i l'hostaleria.

Ja ens ho diuen, en acabar la fira molts seguiran fent negocis, o xalant, entaulats en els establiments catalans. L'impacte econòmic estimat s'ha xifrat en 100 milions d'euros.