Se celebren els 50 anys dels Fets del Palau

Tal dia com aquest dimecres, fa cinquanta anys, el Palau de la Música homenatjava el centenari del naixement del poeta Joan Maragall. Entre els assistents, alguns ministres de Franco. Inicialment estava previst que l'Orfeó interpretés "El cant de la senyera", escrita pel poeta, però, a última hora, es va prohibir. Una part del públic la va cantar igualment i hi va haver aldarulls. Feia pocs dies que el general Franco havia visitat Barcelona. Fet que havia motivat Jordi Pujol a escriure uns pamflets titulats "Us presentem el general Franco", que l'impressor Francesc Pizón va imprimir i que es van llançar en l'acte del Palau.
Se celebren els 50 anys dels Fets del Palau
Barcelona

Se celebren els 50 anys dels Fets del Palau

Tal dia com aquest dimecres, fa cinquanta anys, el Palau de la Música homenatjava el centenari del naixement del poeta Joan Maragall. Entre els assistents, alguns ministres de Franco. Inicialment estava previst que l'Orfeó interpretés "El cant de la senyera", escrita pel poeta, però, a última hora, es va prohibir. Una part del públic la va cantar igualment i hi va haver aldarulls. Feia pocs dies que el general Franco havia visitat Barcelona. Fet que havia motivat Jordi Pujol a escriure uns pamflets titulats "Us presentem el general Franco", que l'impressor Francesc Pizón va imprimir i que es van llançar en l'acte del Palau.
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Jordi Pujol ho recorda així en les seves memòries (pàg. 151-153): "Jo estava al corrent de l'operació i la impulsava, però no vaig assistir al concert. No m'havia de significar. [...] A les dues de la matinada em van despertar per comunicar-me que al Palau hi havia hagut problemes, que s'havien emportat en Casajuana i molta altra gent."

Arran dels Fets del Palau, la matinada següent, Jordi Pujol i Francesc Pizón van ser detinguts, sotmesos a un consell de guerra i empresonats. El consell de guerra va condemnar Pujol a set anys de presó -va ingressar a la de Saragossa, i no va arribar a complir la pena en la seva totalitat- i Pizón a tres. Les condemnes van provocar àmplies protestes tant a Catalunya com a l'exili, incloses les de l'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, que es va dirigir per telegrama al dictador demanant l'alliberament dels empresonats. Tots aquests fets van contribuir decisivament a popularitzar el nom de qui va ser molt temps després president de la Generalitat durant 23 anys.

Els Fets del Palau són propers a l'anomenat "cas Galinsoga", una altra campanya cívica que es va iniciar per aquells temps per demanar la destitució del director de "La Vanguardia", Luis de Galingosa, que va declarar en sortir d'una missa que "tots els catalans són una merda".

Tant el "cas Galinsoga" com els Fets del Palau són considerats com l'inici d'un nou impuls als moviments de resistència antifranqusita, que s'anirien consolidant progressivament al llarg de la dècada següent. Entre els quals, el grup CC -no hi ha consens entre els historiadors sobre el significat de les sigles, si Cristians Catalans o Crist Catalunya-, creat el 1954, amb l'objectiu principal de fer país.

Pujol crida a recuperar el patriotisme per combatre la crisi "social, econòmica i nacional"

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol -en un acte de commemoració dels 50 anys dels Fets del Palau- ha fet una crida a recuperar valors bàsics com el patriotisme i l'esperit de servei i sacrifici per combatre la crisi "social, econòmica i nacional" que viu Catalunya. "Ara també haurem de fer-ne ús", ha sostingut Pujol, que ha considerat que els Fets del Palau demostren la voluntat de molts catalans de ser reconeguts, passant per sobre de la por, per aconseguir que Catalunya recuperi la seva dignitat.

Per Pujol, tot i les detencions i tortures que van patir ell i els detinguts pels Fets del Palau, va significar una "victòria espiritual i política" davant el règim franquista. "Un poble no viu només de la seva riquesa, el seu benestar o el seu bon funcionament i gestió. Viu també del respecte que sent per si mateix, del seu orgull com a país", ha destacat Pujol, que ha demanat que ningú no es rigui d'aquests conceptes perquè si no Catalunya estarà condemnada.

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS