Sarkozy i Merkel pressionen Grècia, que retarda l'acord econòmic amb la troica
El president francès, Nicolas Sarkozy, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, s'han reunit aquest dilluns a París en una trobada en què al final la protagonista ha estat Grècia. Tots dos mandataris han avisat les autoritats gregues que s'esgota el termini per arribar a un acord econòmic amb la troica (la Comissió Europea, el BCE i l'FMI) que permeti tirar endavant el segon rescat al país. El primer ministre grec, Lukàs Papadimos, ha ajornat fins dimarts la reunió amb els partits de la coalició de govern per tirar endavant aquest pacte. Això no ha agradat gens Brussel·les, que ha alertat Grècia dels riscos d'aquest retard.
RedaccióActualitzat
Sarkozy i Merkel han advertit a Atenes que el nou tram d'ajudes al país pot quedar bloquejat si no es posen en marxa les reformes previstes, i això portaria el país a la fallida. Tots dos mandataris han llançat aquest avís a les autoritats gregues des de París, on el president francès i la cancellera alemanya han encapçalat la catorzena trobada francoalemanya, que ha tractat sobre la crisi a l'eurozona i altres qüestions internacionals com ara la repressió del règim sirià a la població.
Mentrestant, a Grècia, el primer ministre, Lukàs Papadimos, treballa contra rellotge. En una reunió aquest dilluns amb els inspectors de la troica, s'ha acordat l'acomiadament de 15.000 funcionaris des d'ara fins a finals d'any. És només un de les mesures d'austeritat necessàries per desencallar el pagament dels 130.000 milions d'euros d'un nou tram del rescat. Un dels esculls principals de les negociacions continua sent la retallada del salari mínim interprofessional, actualment en els 751 euros. La troica exigeix que es rebaixi perquè, amb la situació del país, aquest salari no pot ser superior al de Portugal (560 euros) o Espanya (641 euros). Rebaixar-lo és una mesura imprescindible perquè el país recuperi la competitivitat.
Tot i haver esgotat el temps, Lukàs Papadimos ha ajornat fins dimarts la reunió amb els partits de la coalició de govern per acceptar o no les retallades. La CE ha expressat el seu malestar al respecte. En paral·lel a aquesta negociació, Grècia mira de convèncer els seus creditors privats perquè li perdonin 100.000 milions de deute, la meitat del deute que està en mans privades.
La Comissió Europea, cansada d'incompliments, ha advertit a Atenes que ha superat el termini establert i que això pot tenir conseqüències. Sarkozy i Merkel s'han afegit a la pressió des de la capital francesa: "La situació de Grècia s'ha d'arreglar d'una vegada", ha sentenciat el president francès, mentre que la cancellera alemanya ha afegit que el retard de les reformes econòmiques a Grècia comporta "un desafiament considerable". "El temps s'acaba". Merkel i Sarkozy han suggerit que els interessos del deute grec es dipositin en un compte bloquejat que serveixi per garantir que els grecs paguin els seus deutes.
Merkel aposta per Sarkozy a les presidencials
Després de la reunió al Palau de l'Elisi, seu de la presidència francesa, Merkel i Sarkozy han evidenciat la seva bona sintonia amb una entrevista conjunta que s'ha emès a les televisions públiques francesa.
"Hem posat de banda els nostres egos. Acostar-nos l'un a l'altre i, una de les coses més difícils, arribar a un acord. En això ni la senyora Merkel ni jo no volem saber qui guanya o qui perd. Si ens baralléssim, només hi hauria perdedors", ha assegurat el president francès.
Els dos polítics han fet front comú i han tornat a reiterar a Grècia que no hi ha alternativa: o accepten les condicions imposades per les autoritats internacionals, o no hi haurà rescat. "Igual com hem fet molts esforços per treure Grècia de la situació en què es troba, els responsables polítics grecs han de saber que ara no canviarem de posició", ha afegit rotunda Merkel.
Angela Merkel ha volgut també donar un cop de mà a Nicolas Sarkozy en política interna Davant les dificultats electorals del president francès, amb comicis d'aquí a menys de tres mesos, Merkel s'ha declarat "a favor de Nicolas Sarkozy, en tots els nivells, ja que pertanyem a partits amics". Si guanya el socialista François Hollande, la cancellera veu perillar la seva política europea, perquè Hollande proposa, si és elegit president, revisar el tractat d'estabilitat pressupostària.
Les borses, porugues per la tardança de Grècia
Sense pena ni glòria. Així han tancat els principals parquets europeus, que han registrat pèrdues moderades. La inconcreció del govern grec i la falta d'un acord amb la troica que permeti l'execució del pla de rescat han fet que els inversos optessin per la prudència.
L'Ibex-35 ha perdut un 0,29%, encara que ha aconseguit mantenir els 8.800 punts. La incertesa sobre la situació a Grècia ha afectat la prima de risc espanyola, que ha pujat fins als 313 punts bàsics.
La resta de mercats ha tingut comportaments similars. Els millors resultats els ha obtingut la Borsa de Frankfurt, que ha tancat plana. A l'altre extrem, la Borsa de París, que ha registrat les pèrdues més destacades i ha caigut un 0,66%. Londres ha baixat un 0,15% i Milà, un 0,30%.
Mentrestant, a Grècia, el primer ministre, Lukàs Papadimos, treballa contra rellotge. En una reunió aquest dilluns amb els inspectors de la troica, s'ha acordat l'acomiadament de 15.000 funcionaris des d'ara fins a finals d'any. És només un de les mesures d'austeritat necessàries per desencallar el pagament dels 130.000 milions d'euros d'un nou tram del rescat. Un dels esculls principals de les negociacions continua sent la retallada del salari mínim interprofessional, actualment en els 751 euros. La troica exigeix que es rebaixi perquè, amb la situació del país, aquest salari no pot ser superior al de Portugal (560 euros) o Espanya (641 euros). Rebaixar-lo és una mesura imprescindible perquè el país recuperi la competitivitat.
Tot i haver esgotat el temps, Lukàs Papadimos ha ajornat fins dimarts la reunió amb els partits de la coalició de govern per acceptar o no les retallades. La CE ha expressat el seu malestar al respecte. En paral·lel a aquesta negociació, Grècia mira de convèncer els seus creditors privats perquè li perdonin 100.000 milions de deute, la meitat del deute que està en mans privades.
La Comissió Europea, cansada d'incompliments, ha advertit a Atenes que ha superat el termini establert i que això pot tenir conseqüències. Sarkozy i Merkel s'han afegit a la pressió des de la capital francesa: "La situació de Grècia s'ha d'arreglar d'una vegada", ha sentenciat el president francès, mentre que la cancellera alemanya ha afegit que el retard de les reformes econòmiques a Grècia comporta "un desafiament considerable". "El temps s'acaba". Merkel i Sarkozy han suggerit que els interessos del deute grec es dipositin en un compte bloquejat que serveixi per garantir que els grecs paguin els seus deutes.
Merkel aposta per Sarkozy a les presidencials
Després de la reunió al Palau de l'Elisi, seu de la presidència francesa, Merkel i Sarkozy han evidenciat la seva bona sintonia amb una entrevista conjunta que s'ha emès a les televisions públiques francesa.
"Hem posat de banda els nostres egos. Acostar-nos l'un a l'altre i, una de les coses més difícils, arribar a un acord. En això ni la senyora Merkel ni jo no volem saber qui guanya o qui perd. Si ens baralléssim, només hi hauria perdedors", ha assegurat el president francès.
Els dos polítics han fet front comú i han tornat a reiterar a Grècia que no hi ha alternativa: o accepten les condicions imposades per les autoritats internacionals, o no hi haurà rescat. "Igual com hem fet molts esforços per treure Grècia de la situació en què es troba, els responsables polítics grecs han de saber que ara no canviarem de posició", ha afegit rotunda Merkel.
Angela Merkel ha volgut també donar un cop de mà a Nicolas Sarkozy en política interna Davant les dificultats electorals del president francès, amb comicis d'aquí a menys de tres mesos, Merkel s'ha declarat "a favor de Nicolas Sarkozy, en tots els nivells, ja que pertanyem a partits amics". Si guanya el socialista François Hollande, la cancellera veu perillar la seva política europea, perquè Hollande proposa, si és elegit president, revisar el tractat d'estabilitat pressupostària.
Les borses, porugues per la tardança de Grècia
Sense pena ni glòria. Així han tancat els principals parquets europeus, que han registrat pèrdues moderades. La inconcreció del govern grec i la falta d'un acord amb la troica que permeti l'execució del pla de rescat han fet que els inversos optessin per la prudència.
L'Ibex-35 ha perdut un 0,29%, encara que ha aconseguit mantenir els 8.800 punts. La incertesa sobre la situació a Grècia ha afectat la prima de risc espanyola, que ha pujat fins als 313 punts bàsics.
La resta de mercats ha tingut comportaments similars. Els millors resultats els ha obtingut la Borsa de Frankfurt, que ha tancat plana. A l'altre extrem, la Borsa de París, que ha registrat les pèrdues més destacades i ha caigut un 0,66%. Londres ha baixat un 0,15% i Milà, un 0,30%.
