S'aprova el projecte de llei de memòria democràtica: què implica la nova norma

Anul·lació de sentències, il·legalització de col·lectius que exalten Francisco Franco o retirada de condecoracions i títols nobiliaris són algunes de les mesures contingudes en la llei

RedaccióActualitzat

Aquest dimarts s'ha aprovat l'avantprojecte de llei de memòria democràtica al consell de ministres. Aquest nou pas per la reparació de les víctimes del règim dictatorial de Francisco Franco es troba molt més a prop d'esdevenir una realitat a l'espera de la votació al Congrés espanyol, on tot apunta que comptarà amb el suport d'una majoria de legisladors.

La llei recull algunes de les demandes dels col·lectius que fa anys que breguen per progressar en matèria de memòria històrica. Aquests són alguns dels canvis que introdueix:

Anul·lar sentències franquistes

La llei de memòria conferirà un caràcter nul de manera retroactiva a les actuacions judicials del franquisme dictades amb motivacions "polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa".

Això permetrà, entre altres, satisfer la reivindicació històrica d'anul·lar la sentència de mort contra el president de la Generalitat Lluís Companys, per qui el president Quim Torra demanava una "disculpa solemne" per part de l'Estat.


Il·legalitzar l'exaltació del franquisme

Amb la llei, quedarà prohibida qualsevol entitat que exalti la figura de Franco. Aquesta és una mesura que afecta principalment la Fundació Francisco Franco, però que podria ser extensible a altres col·lectius que glorifiquin el dictador.

El president de la fundació, Juan Chicharro, ja ha anunciat que marxaran d'Espanya provisionalment per continuar la seva activitat i ha declarat que la mesura atempta contra les llibertats de pensament, expressió i càtedra sempre que no es produeixi violència. És probable que aquesta part de la norma acabi a tribunals.


Actualització dels continguts curriculars

Entre les seves actuacions, la llei té previst actualitzar els continguts del currículum acadèmic de secundària per tractar la repressió i violència patides contra les dones mentre va durar el franquisme.

Finançar les exhumacions

La llei permetrà la creació d'un cens nacional de víctimes amb el qual reunir informació sobre els represaliats pel règim i d'un banc d'ADN. A banda, es concediran ajudes econòmiques per a la recuperació de víctimes del franquisme. Aquesta setmana, el BOE ja duia una partida de 750.000 euros dedicada a la recuperació de les restes d'aquestes persones.


Retirada de títols nobiliaris

La llei de memòria democràtica donarà cobertura legal a la retirada d'un total de 37 títols nobiliaris a la descendència d'oficials del franquisme, un privilegi del que gaudeixen alguns dels que ostenten els cognoms Carrero Blanco o Primo de Rivera.


Retirada de condecoracions

A més, està previst que es retirin condecoracions i els drets econòmics que aquestes duen associades a exmembres de les forces de seguretat. El cas més conegut de mèrits policials polèmics d'aquest tipus és el de Juan Antonio González Pacheco, més conegut com "Billy el Niño", mort fa poc per la Covid-19.


Resignificar el Valle de los Caídos

La llei convertirà el Valle de los Caídos, escenari de polèmica per l'exhumació de Franco, en un "lloc de memòria" i homenatge a les víctimes de la guerra per evitar que es mantingui com un focus d'exaltació de la dictadura. Aquells que persisteixin a pelegrinar-hi en memòria de l'exmandatari espanyol s'enfrontaran amb multes de fins a 150.000 euros.


Dies d'homenatge a les víctimes

El text estableix els dies 31 d'octubre i 8 de maig com a dia de record i homenatge a totes les víctimes i dia de record i homenatge a les víctimes de l'exili, respectivament. La primera data commemora l'aprovació de la Constitució Espanyola el 1978 i el segon el dia de la victòria europea contra el feixisme.

ARXIVAT A:
Memòria històrica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut