Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

S'apaga el cant del gall fer: queden menys de 400 mascles a Catalunya

En 10 anys, el nombre de mascles s'ha reduït més d'un 30%

Actualitzat
TEMA:
Medi ambient

La població del gall fer a Catalunya s'ha reduït de manera alarmant per culpa de la presència humana al seu hàbitat, els boscos subalpins del Pirineu i Prepirineu.

En 10 anys, el nombre de mascles s'ha reduït un 34,5%. S'ha passat de 550 el 2005 a 360 el 2015.

 

 

Sobre el terreny, on més ha baixat el gall fer és a la Cerdanya, a l'Alt Urgell, a la Vall d'Aran i al Pallars Sobirà.

 

 

El maig és l'època en què es pot veure el gall fer (Tetrao urogallus), quan encara queda neu als boscos de coníferes on viu. És l'època de zel, d'atraure les femelles, l'època d'exhibir el seu plomatge vistós i el seu cant característic.

 

 

És l'època en què se'l pot observar, però només es pot fer en un únic punt autoritzat a Catalunya. I per fer-ho, cal amagar-se bé, en un amagatall habilitat per a l'observació. És una activitat regulada perquè no es vol interferir en el seu espai.

 

El mascle, de plomatge vistós, festeja la gallina, d'un discret color que li permet camuflar-se quan cova els ous (Javi Montes)


El gall fer, la gallinàcia més gran de Catalunya, és una espècie molt discreta que necessita boscos madurs ben desenvolupats i molta tranquil·litat. Viu als boscos freds de pi negre i pi roig del vessant sud pirinenc i en els de faig i avet del vessant nord. La seva població ha caigut per l'augment de l'activitat humana al seu hàbitat.

Per frenar la regressió de l'espècie, des de l'any passat funciona un pla pilot per seguir via satèl·lit els exemplars que encara viuen als boscos. L'objectiu és millorar el coneixement de l'espècie sobretot als llocs on es fan activitats turístiques i treballs forestals. El pla s'emmarca en el projecte Interreg Poctefa Habios, que té l'objectiu de protegir i millorar la qualitat dels ecosistemes pirinencs.

 

 

Aquest any, la Generalitat i el Conselh Generau d'Aran ja han començat a fer captures per posar un dispositiu GPS a alguns dels exemplars. Així podran saber com interaccionen amb diferents activitats humanes.

ARXIVAT A:
Medi ambient

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut