"Santa nit", la nadala més famosa de la història, fa 200 anys

Va néixer una nit de Nadal als Alps austríacs i s'ha convertit en la nadala més famosa de la història. "Santa nit" fa 200 anys i és molt més que una cançó nadalenca. 

Es va cantar per primera vegada el 24 de desembre del 1818, durant la Missa del Gall, en una església d'Oberndorf, prop de Salzburg. L'autor de la lletra va ser el capellà Joseph Mohr, i el de la música, el mestre d'escola i organista Franz Xaver Gruber. 

200 anys més tard, la cançó s'ha traduït a més de 300 llengües i dialectes. Forma part del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO des del 2011. 
 

Casa memorial Franz Xaver Gruber a Hochburg (Stillenacht.com)
 

Origen en "l'any sense estiu"

Joseph Mohr va crear el 1816 un poema de sis estrofes -ara en són tres-, conegut com "l'any sense estiu", perquè un fred molt intens i inusual a l'estiu, sumat a les pluges sense aturador, va destruir collites i va escampar la fam.

La gent ho va percebre com un càstig de Déu. Els científics ho han atribuït a l'efecte de les erupcions volcàniques d'Indonèsia l'any anterior, que van fer enfosquir el cel. Aquest desastre climàtic va agreujar les penúries que ja vivia l'Europa central després de les guerres napoleòniques (1792-1815). 

Mohr, nascut com a fill il·legítim i criat enmig de la guerra, va escriure els versos i va demanar ajuda a Gruber per a la melodia. L'obra es va fer per a cor i guitarra perquè l'orgue de l'església estava danyat. 

 

Partitura de "Santa nit" (Pixabay)

Com es va popularitzar

Després d'aquella primera vegada, els dos amics es van separar, però la cançó es va començar a popularitzar. Va ser, sobretot, gràcies a les famílies tiroleses de cantaires, que la van portar per fires arreu d'Europa.

També hi va influir l'actuació que una de les famílies d'artistes va fer davant de l'emperador Francesc I d'Àustria i del tsar Alexandre I de Rússia.

Ciutats com Leipzig, Sant Petersburg, París, Londres i, més enllà, Nova York, van acollir amb entusiasme la nadala. 

Els historiadors creuen que la clau de l'èxit és que era un himne per a la pau, l'esperança i el consol, que va commocionar una societat necessitada d'aquests valors. 
 

De la Gran Guerra al nazisme 

Un del moments en què "Santa nit" va agafar més significat va ser durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Va ser en la treva d'unes hores decretada el 24 de desembre del 1914, en què centenars de milers de soldats la van cantar en la seva llengua des de les trinxeres i van sortir en terra de ningú per intercanviar-se felicitacions i algun regal, com menjar o tabac. 

Cinc mesos després de l'inici del conflicte, al front occidental molts soldats van deixar de banda les armes per encendre arbres de Nadal en senyal de pau i cantar nadales. En un lloc on ja havien mort o quedat ferits prop d'un miler de soldats, un gest de fraternitat com aquest va ser considerat miraculós. Va ser, però, una excepció, perquè la confraternatització va ser prohibida i perseguida amb la mort. 

Notícia relacionada: 100 anys de l'armistici de la Gran Guerra, el canvi de paradigma de la política europea

Més tard, el 1941, el règim nazi va intentar imposar una versió propagandística de la nadala, que incloïa la frase "Adolf Hitler vetlla pel destí d'Alemanya". La lletra de la cançó, igual que la resta de tradicions nadalenques, es va modificar per evitar les referències a Déu, Crist o la religió.

Segons explica el lloc web dedicat a "Santa nit" i promogut per les oficines de turisme d'Àustria, aquell mateix any, el filòsof i economista Leopold Kohr, originari d'Oberndorf emigrat als Estats Units i propagador de la cançó, va presenciar com Franklin D. Roosevelt i Winston Churchill l'entonaven als jardins de la Casa Blanca. 

"Santa nit" continuava expandint-se i Bing Crosby, que ja l'havia convertit en "best-seller" als anys 30, la va portar a la petita pantalla el 1948: 

Commemoracions a Àustria

Amb motiu del bicentenari, Àustria ha organitzat més de 600 actes per recordar l'aniversari, des de concerts i exposicions, fins a conferències, obres de teatre i visites als llocs que ajuden a entendre la història de la cançó de Nadal més coneguda.