Santa Maria del Mar no és una catedral ni es va fer amb la solidaritat dels pobres

Dos historiadors de la Universitat de Barcelona, Joan Domenge i Jacobo Vidal, publiquen un llibre per reconstruir la basílica de Santa Maria del Mar amb una perspectiva únicament històrica. Després del fenomen literari i televisiu de "La Catedral del Mar", la publicació d'aquests dos historiadors desmunta algunes dels mites i les llegendes al voltant de la basílica.

La literatura i la televisió ens han ensenyat que el temple es va construir sota una mirada amb bones dosis de ficció, però, ara, aquests dos historiadors de l'art han volgut mirar-se la basílica –no catedral– des de molts angles i han ajuntat i actualitzat tota la bibliografia disponible.

El resultat: aquest llibre, "Santa Maria del Mar", que explica com es va poder aixecar l'església en un temps rècord, en ple segle XIV, i que rebutja el tòpic d'una edat mitjana desastrosa i el de la contribució dels pobres en la construcció del temple.

Joan Domenge i Jacobo Vidal desmunten llegendes de la basílica i ens acosten a detalls fins ara poc coneguts

Joan Domenge, professor titular d'Història de l'Art a la UB, explica que "les grans donacions, els grans benefactors són els que fan avançar ràpidament la construcció; si no, no podríem parlar d'una església feta en 55 anys". "El barri era especialment populós i ric, i llavors hi havia molta gent que tenia més possibilitats de finançar una capella", afirma Jacobo Vidal, professor agregat d'Història de l'Art a la UB.

Un fet que explica l'inusual nombre d'aquestes capelles laterals que, també de forma inusual, es van alçar abans que res. Però qui també hi va contribuir amb els seus diners va ser la monarquia, que va deixar constància explícita d'aquest gest; un fet, per cert, que també han fet altres institucions molt més contemporànies.

El llibre posa èmfasi en la gran riquesa artística de la basílica

Però el llibre també vol posar èmfasi en la gran riquesa artística, en bona part perduda, que el temple va acollir al seu interior amb els millors artistes del moment.

Un aspecte, el del mobiliari, que ha quedat en un segon pla eclipsat per una arquitectura amb trets racionalistes, fins i tot cubistes, i amb admiradors com Le Corbusier. I una basílica feta amb una velocitat extraordinària, tant si la comparem amb catedrals de la seva època com si ho fem amb d'altres que encara es construeixen ara.