Sant Joan de Déu estudia els trastorns alimentaris en el món casteller

Sant Joan de Déu estudia els trastorns alimentaris en el món casteller

Sant Joan de Déu estudia els trastorns alimentaris en el món casteller

Redacció Actualitzat

Hi ha castelleres i castellers que són autèntiques estrelles i això quan s'és molt jove costa de pair. N'hi ha que estan disposats a no guanyar pes per no perdre la posició al castell. A l'hospital Sant Joan de Déu ja han diagnosticat algun cas d'anorèxia.

La moda, la dansa, la gimnàstica rítmica... són activitats en què el pes és important. Són grups de risc per malalties com l'anorèxia o la bulímia. En els castells, el pes és important. És una activitat de risc per als trastorns alimentaris? De moment, ja n'han detectat casos.

Sara Bujalance, directora de l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia:

"Té sentit, evidentment, sobretot a mesura que van creixent, en edats més tendres com l'adolescència, influïts per aquesta pressió per mantenir un determinat pes que acabin tenint més risc per desenvolupar una anorèxia o una bulímia, per exemple."

 

 

L'Hospital Sant Joan de Déu està estudiant la relació entre els castells i els trastorns alimentaris. Abans de dos anys, preveuen determinar si la prevalença dels trastorns alimentaris en el món casteller és més alta que en el conjunt de la població de risc.

Eduard Serrano, coordinador de la Unitat de Trastorns Alimentaris de Sant Joan de Déu:

"Factors de perfeccionisme, d'autoexigència, de baixa autoestima, d'una conducta molt obsessiva, juntament amb una activitat que pot donar més influència al pes que una altra, doncs pot ser un factor per augmentar el risc a tenir un trastorn alimentari."

 

 

Jordi Juanico és casteller i treballa a la unitat de trastorns alimentaris de Sant Joan de Déu. També fa xerrades a les colles per tractar el tema.

Els especialistes fixen la vista en joves entre 12 i 14 anys. Sobretot, dones. És aquell moment que la castellera o el casteller són massa grans per ser canalla. No volen créixer per continuar a la seva posició. Tenen por que, per culpa del pes, perdin el seu estatus al grup.

Jordi Juanico, casteller dels Minyons de Terrassa, pedagog i educador social:

"Són massa petits per fer pes a la base i massa grans per fer cosa de canalla. Aquesta por a perdre aquest estatus fa que sigui un factor de risc."

Menjar menys, estar insatisfets amb el cos, canvis d'ànims i aïllament social són símptomes. I és clau detectar el trastorn aviat i actuar.