Pedro Sánchez ha participat aquest dimarts a l'acte de celebració del 44è aniversari de la Constitució (EFE / Chema Moya)

Sánchez s'obre a reformar el delicte de malversació sense tocar les penes per corrupció

El president del govern espanyol accediria a la petició d'ERC i considera que la seva política amb Catalunya serà un actiu quan arribin les eleccions

Ferran Vila CabanasActualitzat

El govern espanyol està disposat a tirar endavant una reforma limitada del delicte de malversació, pel qual van ser condemnats els líders independentistes del procés. Es faria, però, deixant fora els casos de corrupció i de lucre personal.

En conversa informal amb els periodistes en el dia de la Constitució, Pedro Sánchez ha posat l'accent en el dret comparat, en referència a com es recull aquesta qüestió als codis penals de països de l'entorn.

Amb aquest mateix argument, encara no fa ni dues setmanes que el Congrés ja va derogar el delicte de sedició i modificar el de desordres públics.

Pel que fa a la malversació, el president del govern espanyol ha subratllat que no es retrocedirà en matèria de lluita contra la corrupció, ni es rebaixaran penes que hi tinguin a veure.


Una petició d'ERC

La reforma del delicte de malversació és una petició d'ERC. La fórmula per modificar la malversació passaria per una esmena d'aquest partit a aquesta proposició de llei.

El termini de presentació d'esmenes acaba aquest divendres i el PSOE té decidit presentar-ne algunes, però no sobre el delicte de malversació. També Unides Podem ha anunciat que hi presentarà esmenes.

Aquest novembre, Pere Aragonès avançava que la pròxima batalla seria, justament, per modificar aquest delicte. Ho va justificar per la necessitat de revertir el canvi en el Codi Penal que el PP va impulsar el 2015:

"Ara cal reformar la malversació perquè allò que no era delicte el 9N, i ells consideren que sí que ho era l'1-O, deixi de ser delicte una altra vegada. És una qüestio tècnica que s'ha de negociar i batallar, perquè les coses no cauen del cel. Ara toca obrir aquesta altra batalla de l'ús pervers de la malversació."

El pas que fa ara Pedro Sánchez també té una lectura en clau dels pressupostos de la Generalitat per al 2023. En una entrevista a El Periódico, Oriol Junqueras va vincular un pacte dels pressupostos amb el PSC al compromís dels socialistes de reformar aquest delicte.

Des del PP, Cuca Gamarra ja ha acusat Sánchez de "pagar el que sigui per sobreviure a la Moncloa" i considera que "ara toca perdonar-los la corrupció".

 

Sánchez, convençut que aquesta via suma vots

Sobre el possible impacte electoral que puguin tenir aquestes mesures --tant l'eliminació de la sedició com la reforma de la malversació--, Sánchez s'ha mostrat convençut que la política que ha impulsat en la carpeta catalana serà un actiu de cara als comicis del 2023, en què se celebraran eleccions municipals i autonòmiques al maig, i generals previsiblement al desembre.


Modificat després del 9N

Abans de la reforma impulsada pel Partit Popular el 2015, el Codi Penal deixava ben clar que per cometre un delicte de malversació hi havia d'haver ànim de lucre. És a dir, voluntat d'enriquir-se de forma il·legal, un mateix o una tercera persona.

En canvi, després del 2015, l'ànim de lucre va desaparèixer. Ara es parla de qualsevol "administració deslleial" de diners públics, un concepte molt més ampli i que permet moltíssimes més interpretacions per part dels jutges.

El canvi es va fer poc després de la consulta del 9N del 2014. Amb l'antiga descripció de la malversació, al 9N les condemnes van ser per desobediència, no pas per malversació.

En canvi, amb la nova definició del delicte més general, per l'1 d'Octubre sí que hi va haver condemnes per malversació.


Un delicte que plana sobre els implicats en el Procés

Ara mateix, la justícia espanyola voldria jutjar per malversació l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, exiliats a Bèlgica.

També estan pendents de judici per aquest delicte, amb possibles penes de presó, una vintena d'alts càrrecs del govern de l'1 d'Octubre, entre els quals hi ha el diputat d'Esquerra Josep Maria Jové, el nou president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, i els antics responsables del Diplocat, com Albert Royo.

El Suprem va condemnar per sedició i també per malversació quatre presos polítics ara indultats, però encara inhabilitats: Junqueras, Turull, Romeva i Bassa.

 

Què passaria amb Bárcenas o Griñán?

Un canvi en aquest delicte podria comportar revisions d'algunes condemnes. En aquest sentit, fonts de l'executiu expliquen que cal diferenciar què és i què no corrupció política.

Per exemple, consideren que, si un alcalde rebés fons europeus i dediqués part a pagar les nòmines de la plantilla, això no seria corrupció política. Sota aquesta idea, expliquen, es duria a terme aquesta reforma penal.

Així mateix, assenyalen que no es pot castigar de la mateixa manera un exemple com l'anterior i el de l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, condemnat a més de 30 anys de presó per, entre altres coses, desviar fons de la caixa b del partit a comptes personals a Suïssa, cosa que consideren un cas clar de corrupció política que en cap cas no podria beneficiar-se de la reforma de la malversació que es planteja.

En aquesta línia, les mateixes fonts sostenen que el cas de l'expresident socialista de la Junta d'Andalusia, José Antonio Griñán, tampoc no se'n podria beneficiar. Griñán va ser condemnat per malversació i prevaricació i ha sol·licitat l'indult de la pena al govern al·legant que no hi va haver lucre personal.

 

ARXIVAT A:
JudicialERCMalversacióPedro SánchezPressupostos de la Generalitat Congrés dels Diputats
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut