Debat d'investidura
Pedro Sánchez presidirà el primer govern de coalició a l'estat espanyol (EFE/Juan Carlos Hidalgo)
Madrid

Sánchez, investit president espanyol per la mínima amb les abstencions clau d'ERC i Bildu

El candidat socialista ha estat reelegit en una votació molt ajustada i marcada per les pressions

RedaccióActualitzat

No hi ha hagut sorpreses i Pedro Sánchez ha estat reelegit president del govern espanyol. Ho ha aconseguit en segona votació i per la mínima.

El resultat ha estat: 167 vots a favor corresponents al PSOE, Unides Podem, PNB, Més País, Terol Existeix, Compromís, BNG i Nova Canàries. 165 en contra, els del PP, Vox, Cs, JxCat, CUP, Navarra Suma, Partit Regionalista de Cantàbria i Coalició Canària. I 18 abstencions, que són dels 13 diputats d'ERC i els 5 de Bildu.

 

Sánchez ha estat reelegit només per dos vots de diferència 

 

Pedro Sánchez i Pablo Iglesias es feliciten al final del debat (EFE/Juan Carlos Hidalgo) 

 

Batet comunica el resultat al rei

Poques hores més tard, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha complert amb el protocol i ha anat al Palau de la Zarzuela per comunicar al rei el resultat de la investidura.

 

El rei, amb la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, aquest dimarts a la tarda

 

Segons el que estableix la Constitució, va ser el monarca qui va designar Sánchez candidat a la investidura després de la ronda de consultes amb els representants polítics. Ara, ha de ser el rei qui firmi el decret de nomenament de Sánchez.

La previsió és que, un cop s'hagi publicat aquest nomenament al BOE, Sánchez prengui possessió com a president al Palau de la Zarzuela.

 

La composició del govern, la setmana que ve

Els noms del futur executiu de Pedro Sánchez no se sabran fins la setmana que ve.

Segons fonts socialistes, Sánchez esperarà a anunciar la composició del nou govern, del qual ja ha transcendit qui seran els ministres d'Unides Podem. Pablo Iglesias serà vicepresident d'afers socials i els quatre ministres de la confluència d'esquerres seran Irene Montero, Alberto Garzón, Yolanda Díaz i Manuel Castells seran ministres.

El sociòleg Manuel Castells serà el nou ministre d'Universitats. Castells és un dels principals teòrics de referència mundial en el camp de la sociologia de la comunicació i la societat de la informació i ha publicat més de vint llibres. "L'era de la informació: economia, societat i cultura" (1996-2003) ha estat traduït a 23 llengües.

L'actual portaveu parlamentària de Podem, Irene Montero, dirigirà el Ministeri d'Igualtat, i el Ministeri de Treball tindrà al capdavant la diputada de Galícia en Comú Yolanda Díaz. El quart serà un ministeri per al coordinador federal d'Esquerra Unida, Alberto Garzón, que aquest diumenge s'ha sabut que ocuparà Consum.

 

Pedro Sánchez i Alberto Garzón (EFE/Juan Carlos Hidalgo)

 

Pel que fa als socialistes, només se sap que Nadia Calviño serà vicepresidenta econòmica i Carmen Calvo vicepresidenta política.

Així doncs, es descarta que el primer Consell de Ministres del govern de coalició sigui aquest divendres.

 

El debat, aquest dimarts 


Aquest migdia, Sánchez ha encetat el debat, enmig de les esbroncades des dels escons de la dreta, tal com va passar diumenge. I ha insistit en el fet que el PSOE s'ha imposat a les últimes cinc eleccions: "Cinc eleccions amb el mateix resultat no són una coincidència. Es diu democràcia i expressió de la voluntat popular".

 

El candidat socialista ha fet aquesta reflexió: 

"És inacceptable que una situació així s'allargui un dia més al nostre país. Poden seguir indefinidament en l'enrabiada o acceptar el resultat. No es pot construir res de positiu des de l'amargura i la frustració."


Sánchez ha dit que només hi ha una alternativa avui, "o coalició progressista o més bloqueig per a Espanya". "Hi ha una suma elevada de diputats que mereixen el nostre respecte."

Davant els comentaris dels diputats de la dreta mentre Sánchez parlava, el candidat els ha cridat l'atenció:

"Respectin la paraula de l'orador, aquesta cambra no és seva, i tinguin una mica de respecte per la Constitució. Vostès han decidit que o hi ha govern de dretes o no governa ningú a Espanya. No ho han aconseguit perquè així ho han decidit els espanyols."

 

Pablo Casado (EFE/Juan Carlos Hidalgo) 


En la seva resposta, Pablo Casado ha començat reivindicant la Constitució i el rei. Aquestes referències han provocat crits a favor d'Espanya i del monarca per part d'alguns diputats.

Casado s'ha dirigit a Sánchez per dir-li que s'ha convertit en el cavall de Troia dels qui volen destruir Espanya.
 

"La democràcia espanyola ha tingut dos grans enemics, els terroristes i els colpistes, i ha posat el nostre futur a les seves mans."

"A Espanya no hi ha més excepció a la democràcia que la que representen els seus socis ultres (···) El nacionalisme pretén convertir el seu delicte en la seva font de poder i vostè els ho ha permès."

 

Santiago Abascal (EFE/Mariscal)
 

Santiago Abascal, el líder de Vox, s'ha dirigit a la cambra per reclamar la detenció de Quim Torra:

"El rebel Torra no ha estat detingut ni substituït. Sánchez vol presidir un govern il·legítim perquè de la mentida i el frau només en pot sortir això. Formarà un govern que té el beneplàcit d'ETA (···) És un govern que ha utilitzat les institucions per a la investidura."

El líder de Vox ha acabat la seva intervenció amb un "Visca el rei i visca Espanya".

 

Pablo Iglesias (EFE/Mariscal) 


Pablo Iglesias ha acusat Casado i Abascal de fer un desplegament d'autoritarisme:

"Si volen defensar la monarquia, evitin que la monarquia s'identifiqui amb vostès."

I ha subratllat que "el pròxim govern defensarà les llengües, les institucions i les llibertats de tots els territoris".

 

Laura Borràs (EFE/Mariscal)

Per part de Junts per Catalunya, Laura Borràs ha explicat els motius pels quals votaran contra la investidura. Ha dit a Sánchez que des del juny del 2017 li han sentit canviar de discurs sobre Catalunya mitja dotzena vegades, i així, "és molt difícil saber què pensa sobre el problema polític més important que té damunt la taula".

Borràs ha assegurat que no pensen contribuir a la investidura d'un president espanyol en les circumstàncies actuals.

"Quan l'arquitectura politicojudicial de l'Estat intenta desposseir de la presidència Quim Torra. A Espanya no hi ha separació de poders. No podem votar en contra de Catalunya i a favor de la repressió.

"Tot i la seva oposició, el Parlament Europeu reconeix Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín com a eurodiputats. Rectifiquin."

 

Íñigo Errejón, de Més País, ha reiterat el suport a la investidura de Pedro Sánchez:

"La tasca d'aquest govern ha de ser eliminar el condicionament de la política de l'odi. Si és així, assumim aquest govern com el nostre."



Ana Oramas: "Ni soc una fatxa, ni els del PSOE estan amb els terroristes" 
 

Ana Oramas (EFE/Juan Carlos Hidalgo)
 

En canvi, Ana Oramas, de Coalició Canària, ha dit que votaria no, malgrat l'abstenció que va acordar la seva formació política i els anuncis del partit de prendre mesures sancionadores davant la indisciplina de vot de la seva representant al Congrés. La diputada canària ha denunciat les pressions i atacs de què ella i altres companys de partit han estat objecte:

"Hem estat objecte d'atacs infames en les últimes hores, igual que altres diputats com el de Terol Existeix. Els que em deien Joana d'Arc fa una setmana, ara em diuen venuda i corrupta. Ni soc una fatxa, ni els del PSOE estan amb els terroristes. No podem continuar així. Què està passant?"

 

Des de Terol Existeix, Tomás Guitarte ha dit que donaran suport a qui tingui més vots perquè diu que cal que hi hagi un govern que prengui mesures immediatament.

"La societat de Terol no aguantaria més frustració, és l'hora de veritat de respondre a les demandes de Terol i de l'Espanya buidada."

 

Montse Bassa (EFE/Mariscal) 


Montse Bassa, diputada d'ERC i germana de Dolors Bassa, ha justificat l'abstenció de la seva formació, malgrat "la ràbia i la impotència" que els genera la situació de repressió i la criminalització de l'independentisme.

"Creuen que m'importa la investidura del govern que té presa la meva germana? M'importa un rave la governabilitat d'Espanya."

"Uns jutges suprems van decidir robar-li el temps a la meva germana Dolors. Ens han robat un tros de vida. Li parlo com a familiar d'una presa política catalana. No sé si es fan a la idea del dolor que han creat en les nostres famílies. Porten anys construint un relat fals de violència a Catalunya. Prefereixen colpejar abans que reconèixer un dret democràtic. La qüestió és on és el PSOE. S'alegra el PSOE del nostre dolor? Se sent satisfet que hagin sentenciat la meva germana i els seus companys? El PSOE ha estat còmplice de la gran mentida sobre la violència a Catalunya."


Però ha recordat la situació dels presos i que gràcies a ells han decidit donar "una oportunitat" a aquest govern per apostar pel diàleg i aconseguir un referèndum d'autodeterminació.

"Quan visito, amb un puto vidre, la meva germana Dolors, la Carme i el Raül, ens recorden amb un somriure que volem la república catalana des de la cordialitat amb Espanya. Tenen raó quan ens diuen que nosaltres defensem la pau i la paraula davant de la repressió i l'odi. No som com ells. Carme Forcadell reivindica la necessitat de l'empatia. Si volem resoldre el conflicte polític, necessitem aquesta empatia."

Bassa ha acabat la seva intervenció demanant la llibertat immediata d'Oriol Junqueras i l'anul·lació de la sentència del procés.

 

Inés Arrimadas (EFE/Juan Carlos Hidalgo) 


La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha criticat als socialistes que se salten moltes vegades la disciplina de vot, i els ha demanat que se la saltin "una vegada per la llibertat de tots els espanyols". S'ha preguntat si no hi ha un vot valent en la bancada socialista com el d'Ana Oramas.

Arrimadas ha dit a Sánchez que "ha cremat tots els ponts amb el constitucionalisme i que ha regalat a ERC una consulta quan estan dient que els importa ben poc la governabilitat d'Espanya". I ha afegit que els espanyols no l'han votat pel que està fent avui aquí, sinó per haver dit en el seu moment que no dormiria tranquil amb un govern de coalició amb Podem i per haver promès detenir Puigdemont:

"A vostè el van votar quan va prometre que portaria detingut Puigdemont, i no pel que està fent vostè aquí."


EH Bildu ha defensat l'abstenció. Quan li ha arribat el torn al seu portaveu, Oskar Matute, els diputats de Vox han abandonat l'hemicicle. Matute ha confirmat les cinc abstencions del seu partit afirmant que són aquí per frenar l'extrema dreta

"Al novembre vam dir que pararíem la dreta i ho vam fer." 


Quan s'ha referit a totes les víctimes del conflicte basc, ha demanat reparació per a totes, no només les d'ETA: "Per a totes les víctimes: veritat, justícia i reparació. Per a totes". I Matute ha acabat enviant aquest missatge a la dreta: 

"Als hooligans de les bancades ultres no els molesta el que diem, els  molesta la nostra existència. Som aquí per dir que no ens han vençut."

 

Mireia Vehí (EFE/Juan Carlos Hidalgo) 


Mireia Vehí, de la CUP, en la seva breu intervenció ha presentat el seu grup com a alternativa. Ha començat proposant la creació d'una aliança antifeixista, dins i fora de les institucions, després de constatar "l'agressivitat de la dreta i la ultradreta, i la convicció que no pararan", i per a la qual s'han posat a disposició.

Vehí ha explicat el vot negatiu de la CUP a la investidura de Sánchez, i ha dit que "coincidirà per raons diametralment contràries a aquests partits."

"Vostès tenen un problema amb la democràcia per això insulten i utilitzen les víctimes de forma partidista i es refugien en els tribunals. No suporten ni la pluralitat, ni la intel·ligència, ni la dissidència."

 

Tot plegat després d'una tensa primera sessió d'investidura fallida.

A diferència de la votació de diumenge, que necessitava la majoria absoluta, ara Sánchez en tenia prou amb una majoria simple, és a dir, amb més vots a favor que en contra. Tot i així, s'esperava un resultat ajustat, i ho ha estat.

Tant a les files del PSOE com a les de Podem hi eren tots els diputats. Fins i tot la diputada d'En Comú Podem Aina Vidal, que diumenge va ser baixa perquè, tal com va fer públic, té càncer.

Al PSOE, mentrestant, ja han anunciat que portaran als tribunals "les amenaces" que han rebut els seus diputats perquè canviessin de vot. 

 

Sánchez exposant el seu projecte de govern (ACN/Jordi Vidal)​

 

Sánchez va perdre la primera votació

Tal com estava previst, el líder del PSOE va perdre la primera votació del debat d'investidura. El resultat va ser: 166 vots a favor, 165 en contra i 18 abstencions.

Tant Bildu com Esquerra, que va confirmar en una reunió d'urgència el sentit del seu vot després d'analitzar la resolució de la JEC, es van abstenir. Així doncs, Sánchez no va aconseguir els 176 vots que determinen la majoria absoluta i que li haurien permès ser investit en primera volta.

Diumenge, en la seva intervenció final, Pedro Sánchez va demanar tant als diputats de la seva formació com als d'Unides Podem que actuessin amb "moderació i progrés". El líder dels socialistes va presentar el seu futur govern com el "millor antídot contra la coalició de l'apocalipsi".

Sánchez va acusar la dreta i l'extrema dreta de no haver "après a perdre" i va assegurar que, enfront del seu "rancor", el nou govern de coalició desperta "il·lusió"; una il·lusió que veu "en els catalans i en els espanyols", que -ha assegurat- "volen viure en concòrdia".

El moment de més tensió del debat va ser arran de la intervenció de Bildu. La presidenta de la cambra, Meritxell Batet, es va veure obligada a cridar a la calma i apel·lar a la llibertat d'expressió davant dels crits i els insults d'"assassins" i "terroristes" dirigits a la portaveu de Bildu, Mertxe Aizpurua.

 

Els intents fallits de Sánchez

Aquest és el tercer debat d'investidura de Pedro Sánchez. En els dos anteriors, no va aconseguir els suports necessaris per ser elegit president.

El primer intent de Pedro Sánchez de ser investit president va ser el març del 2016, després d'un acord amb Ciutadans. Sánchez, que havia quedat darrere de Mariano Rajoy en els comicis del 20D, va obtenir només 131 vots afirmatius, els del PSOE, Ciutadans i Coalició Canària. La resta de diputats hi van votar en contra. Aquella investidura fallida va posar en marxa el rellotge constitucional que va portar a la repetició d'eleccions el 26 de juny del 2016.

Al mes de juliol hi va haver el segon debat d'investidura. Els socialistes van ser el partit més votat en les eleccions del 28 d'abril i, dos mesos després, Sánchez va intentar un acord amb Unides Podem, però les negociacions van fracassar.

Fins aquest dimarts, Sánchez no havia arribat mai a La Moncloa a través d'una investidura, però sí que ho va fer, el juny del 2018, a través d'una moció de censura contra Rajoy.

ARXIVAT A:
InvestiduraPedro Sánchez
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut