Les reaccions de l'acreditació dels presos: d'"anomalia" a "espectacle ofensiu"
Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Turull caminant pels passadissos del Congrés (ACN)

Sànchez, Rull i Turull demanen al TC anul·lar el judici de l'1-O per la doctrina Junqueras

El seu advocat, Jordi Pina, diu que la sentència del TJUE clarifica el recurs sobre la immunitat dels presos escollits diputats i senador el 28A

Actualitzat

Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull demanen al Tribunal Constitucional que suspengui la sentència del Suprem i els posi en llibertat. Consideren que, com que eren diputats, també gaudien d'immunitat com Oriol Junqueras.

Apel·len a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que reconeix la immunitat de l'exvicepresident i la necessitat de suplicatori per poder-los jutjar.

L'advocat Jordi Pina, que representa Sànchez, Rull i Turull, ha explicat aquest migdia que el judici s'hauria d'anul·lar.

"La conseqüència clara és que amb aquesta sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, TJUE, no hi hauria d'haver dubtes que el Tribunal, si no vol continuar malmetent els drets constitucionals, civils i polítics dels ja condemnats, hauria de suspendre immediatament els efectes de la sentència del 14 d'octubre i, conseqüentment, el Tribunal Suprem el que hauria de fer és deixar-los immediatament en llibertat, perquè la suspensió d'aquesta sentència 'sine die' seria el pas previ d'una hipotètica nul·litat del judici."

 

Jordi Pina, advocat defensor de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, en la roda de premsa

 

Jordi Pina ha explicat en roda de premsa que ja havien presentat un recurs d'empara al Tribunal Constitucional a l'octubre, després que el Tribunal Suprem rebutgés el recurs que reclamava la necessitat de demanar un suplicatori a les Corts Generals per poder jutjar els presos que havien estat escollits diputats i senador a les eleccions del 28 d'abril i que fossin posats en llibertat per considerar que gaudien d'immunitat. El Tribunal Suprem va resoldre que no era necessari presentar cap suplicatori, ja que el judici estava en marxa. També va rebutjar la llibertat provisional acceptant només que poguessin anar a les Corts per prendre possessió de les actes.

Aquesta situació afectava concretament els seus defensats, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull, així com Oriol Junqueras i Raül Romeva, que va sortir elegit senador.

Recurs al Constitucional

Paral·lelament, mentre el Tribunal Suprem resolia un segon recurs de súplica, Oriol Junqueras va ser escollit eurodiputat i la seva defensa va plantejar la qüestió prejudicial que Manuel Marchena va presentar al Tribunal Europeu i que ha donat peu a la sentència del TJUE.

El Suprem va rebutjar de nou el mes d'octubre, poc abans de la sentència, el recurs de súplica que denunciava la vulneració dels drets dels diputats i senador escollits el 28A.

En conseqüència, la defensa va apel·lar al Tribunal Constitucional. Considera que "la interpretació del Suprem sobre la immunitat dels diputats i senador vulnera els seus drets constitucionals". Com a mesures cautelars, el recurs d'empara demana que es deixi sense efecte la sentència i la llibertat dels presos.

Pina ha explicat que el 20 de desembre es va presentar un segon recurs al Tribunal Constitucional per informar de la sentència del TJUE, i tornar a reclamar la suspensió de la sentència del 1-O i deixar en llibertat els presos.

La resolució del Constitucional encara està pendent. Pina considera que la sentència del TJUE ajuda a la interpretació dels dubtes constitucionals.

"La sentència del TJUE ajuda a interpretar l'article 71 de la Constitució, perquè el que val per a un eurodiputat ha de valdre per a un diputat o senador."

"La conseqüència de no haver parat el judici el 28 d'abril del 2019, no haver demanat el suplicatori i no haver-los deixat en llibertat, implica de forma clara no només la nul·litat de la sentència sinó, per extensió, la nul·litat de tot el judici, perquè des del 29 d'abril el judici no hauria d'haver continuat. I havent continuat i havent-se dictat sentència, considerem que és nul de ple dret."

 

 

 

ARXIVAT A:
Judici procésTribunal Suprem Tribunal Constitucional
Anar al contingut