Sánchez no és Macron: del "minidebat" amb Casado a l'Elisi

Actualitzat
TEMA:
Pedro Sánchez

És sabut que el president del govern espanyol i el de la República Francesa són bons amics i aliats polítics. Només desbancar Mariano Rajoy de La Moncloa, Sánchez se'n va anar a l'Elisi a fer-se la seva primera fotografia internacional amb Macron, trencant així la regla no escrita que els presidents socialistes i els populars han de fer el primer viatge al Marroc.

Aquesta setmana, el líder espanyol torna a París per participar en dues activitats multilaterals, però de ben segur que tindrà temps per intercanviar punts de vista amb el president francès. També aprofitarà per donar un cop de mà a la candidata socialista a l'Elisi, l'alcaldessa de París, Anna Hidalgo, que no té cap opció, ni tan sols de passar a la segona volta, però que és bona amiga del president espanyol i fa unes setmanes va ser al congrés del PSOE de València.

Deia, però, que Pedro Sánchez no és Emmanuel Macron perquè dimarts a la nit el mandatari francès va donar el tret de sortida a les presidencials amb un discurs amb marcat to electoral i en el qual els analistes francesos hi veuen un gir a la dreta.


El "minidebat" entre Sánchez i Casado

En canvi en el "minidebat" de política general (a Madrid en diuen "del estado de la nación") que hi va haver aquest dimecres al Congrés, el líder socialista, lluny de posar-se la gorra preelectoral, va deixar clar que aquí hi ha legislatura per estona. Vaja, que amb els pressupostos pràcticament a la butxaca, no té la intenció d'avançar les generals, al contrari, estirarà tant com pugui el mandat per aprofitar el semestre de presidència espanyola de la Unió Europea, que va del juliol al desembre del 2023.

Ja va deixar ben clar a la tribuna del Congrés que Espanya juga un paper "determinant" a la UE i es va penjar medalles de decisions europees en què el paper espanyol ha estat, diu, "decisiu". Un altre paral·lelisme amb el seu amic Macron, que presidirà la Unió el primer semestre de l'any vinent en plenes presidencials, que seran al mes d'abril. Però ja se sap que allà tenen una república i aquí una monarquia parlamentària i el sistema polític és força diferent.

Una altra gran diferència entre el discurs polític de Macron i el de Sánchez és que l'espanyol no va anunciar a la cambra que construiria més reactors nuclears per guanyar autonomia energètica com sí que faran els francesos, però és que només li faltaria això al trontollant govern de coalició espanyol, amb el difícil equilibri amb Unides Podem, representant dels verds espanyols, tot i que el PSOE, després del seu Congrés de València, també s'ha definit com a ecologista...

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant la seva intervenció al Congrés (EFE / Emilio Naranjo)


L'estratègia de Pablo Casado

Si de la boca de Pedro Sánchez no en va sortir cap paraula que indiqués que vol convocar eleccions, les del líder de l'oposició, Pablo Casado, van anar totalment en la direcció com si els comicis estiguessin a tocar i que ara cal mantenir l'estratègia dels últims anys de "caña al mono".

Nova intervenció sense papers del president del PP per presentar aquest balanç de legislatura, "que es caracteritza per tres trets fonamentals, l'arrogància, les mentides i la incompetència". Un discurs catastrofista que resumia el mandat de Sánchez com un "cesarisme sense comparació".

El president espanyol no es va quedar curt en la rèplica a Casado i li va etzibar que sentia "vergonya aliena de sentir el que diu vostè als líders europeus sobre la situació econòmica d'Espanya". Però el que més indigna el cap de l'executiu central és que el president del PP vagi dient que Espanya està en fallida, i va intentar en diverses ocasions, sense èxit, que Casado digués a l'hemicicle si "Espanya està en fallida, o en recuperació".

Els diputats del Partit Popular aplaudeixen a Pablo Casado després de la seva intervenció al Congrés (EFE / Emilio Naranjo)


La polèmica sobre la candidatura d'Arnaldo al TC

Tot això, en una sessió que hauria d'haver suposat un punt de partida per a la segona part del mandat de Sánchez després que els pressupostos hagin passat el primer tràmit, però tot plegat va quedar força tapat per la polèmica al voltant d'un dels candidats proposat pel PP per ser magistrat del Constitucional: Enrique Arnaldo.

Un lletrat del Congrés amb una llarga trajectòria d'articles i d'opinions escorats totalment a la dreta que ha complicat la seva votació per part d'alguns dirigents socialistes i d'Unides Podem, al marge dels nacionalistes bascos i els independentistes catalans, que no en volen sentir a parlar.

Fins i tot Pedro Sánchez des de la tribuna, tot i defensar al pacte del Tribunal Constitucional, ha admès que no li agrada algun nom. El diputat socialista encarregat del tema, l'històric Odón Elorza, diu que votarà Arnaldo amb el "nas tapat", una fórmula que també farà servir el president del grup d'Unides Podem, Jaume Asens. Perquè una cosa és que en política t'hagis d'empassar algun gripau, però una altra que "t'hagis d'empassar un cocodril", com va comentar el portaveu republicà Gabriel Rufián.

Com que la votació és telemàtica i secreta, no es veurà cap diputat amb una agulla d'estendre roba al nas, però sí que caldrà estar atent al resultat, que no perilla. El govern espanyol li treu transcendència política i assegura que no perjudica la seva imatge. Ara bé, des de La Moncloa ja adverteixen que Enrique Arnaldo ho tindrà complicat al Constitucional, perquè s'haurà d'abstenir en molts temes sobre els quals s'ha pronunciat en contra, i també s'apunta que Arnaldo és carn de recusació en molts àmbits.

I si l'afer Arnaldo va enterbolir el discurs de Sánchez, a les files populars el rum-rum de la baralla entre Casado i Ayuso va planar en el rerefons del debat.

Als passadissos es parlava més de la intervenció televisiva de la presidenta madrilenya la nit abans a "El hormiguero", del que va dir i de les bones audiències que va obtenir, que del cara a cara del líder popular amb el president espanyol… I és que al culebrot madrileny encara li queden molts capítols.

ARXIVAT A:
Pedro Sánchez Emmanuel Macron Pablo Casado
Anar al contingut