Sánchez demanarà un nou estat d'alarma al Congrés, "l'últim i d'un mes"

Pedro Sánchez demanarà la setmana que ve al Congrés autorització per decretar una nova pròrroga de l'estat d'alarma. Es tractaria de la cinquena i última pròrroga i aquesta vegada tindria una durada d'un mes.

Amb aquesta darrera pròrroga, l'estat d'alarma per la crisi del coronavirus s'estendria fins al 24 de juny, si finalment el Congrés ho aprova. Però Sánchez ha precisat que "si el govern observa que es pot aixecar abans l'estat d'alarma, ho farà":

"Anuncio que el govern espanyol demanarà al Congrés dels Diputats una nova pròrroga de l'estat d'alarma. Esperem que sigui l'última. Volem demanar que no sigui de 15 dies, sinó que duri un mes."

"Si el govern observa que es pot aixecar abans, es farà."

L'extensió de l'estat d'alarma podria durar menys en els territoris que controlin abans el coronavirus "segons criteris epidemiològics".

Fins ara, totes les extensions del decret d'estat d'alarma han estat de 15 dies, però ara l'executiu de Pedro Sánchez vol demanar un últim tràmit al Congrés, i l'allargaria durant un mes.

Sánchez ha dit que l'estat d'alarma "és l'únic camí possible" per gestionar la crisi del coronavirus, i ha garantit que "tots els drets i les llibertats continuen intactes".

A més, ha demanat a tots els grups parlamentaris que aquests dimecres "cooperin i donin suport a l'ampliació" de l'estat d'alarma.

Desescalada institucional

El president del govern espanyol ha explicat que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, serà el comandament únic en aquest nou període d'un mes d'estat d'alarma, sota el sistema de coordinació amb les comunitats autònomes. La resta de ministres que van assumir competències de les autonomies deixaran de tenir-les:

"En aquest estat d'alarma es produirà una desescalada institucional. L'única autoritat delegada del govern serà el ministre de Sanitat i decauran les facultats especials que es van concedir als altres ministeris."

Ha defensat la necessitat de limitar encara la mobilitat i els contactes socials i ha dit que "a aquesta lògica respon la desescalada" perquè no es pot confiar en la immunitat comunitària per frenar el virus:

"L'estudi de seroprevalença dona tres dades molt importants: la infecció ha afectat de manera molt desigual els territoris, de mitjana només el 5% de la població s'ha contagiat de Covid-19 i la letalitat real se situa vora l'1%."

L'estat d'alarma es va decretar el 14 de març amb mesures de restricció de moviment de les persones i de l'activitat econòmica. Després s'ha anat ampliant per quinzenes fins a quatre ocasions (el 25 de març, el 9 d'abril, el 22 d'abril i, per última vegada, el 6 de maig).

En aquesta darrera ocasió, Esquerra Republicana va votar, per primer cop, en contra de l'ampliació de l'estat d'alarma. La proposta va tirar endavant gràcies als acords del govern espanyol amb Ciutadans i el PNB.

Sense el suport de la Generalitat

La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha dit que el govern català no donarà suport a una nova pròrroga de l'estat d'alarma i ha tornat a reclamar que es retornin les competències:

"No podem donar suport a un estat d'alarma que ens retira unes competències que ens són pròpies."

Budó ha assegurat que les decisions s'han de prendre des de Catalunya i sense haver de "demanar permís al govern espanyol".

La Moncloa obrirà aquesta setmana una nova línia d'avals de l'ICO per un import de 20.000 milions d'euros, dels 100.000 que ja s'havien aprovat. Sánchez ha dit que més del 90% de les línies de crèdit que ja han concedit han anat a parar a petites i mitjanes empreses i a autònoms.

El cap de l'executiu espanyol ha demanat al sector financer que "sigui prou dinàmic i àgil" perquè aquests avals arribin "als que més ho necessiten".