Sànchez demana al Suprem i al TC poder assistir al debat de la seva investidura
És la tercera vegada que Sànchez demana ser alliberat
L'advocat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, ha demanat al Tribunal Suprem i al Tribunal Constitucional que el deixin sortir de la presó preventiva per poder assistir al ple d'investidura, en què serà candidat a la presidència de la Generalitat.
Segons s'afirma en els documents que ha presentat l'advocat per demanar-ho, el ple se celebrarà el 12 de març, dilluns de la setmana que ve. Pina ja va avançar fa més d'una setmana que hi hauria aquesta petició de llibertat si es confirmava la candidatura de Sànchez.
L'advocat demana al jutge Pablo Llarena llibertat provisional per a Sànchez, o permisos extraordinaris:
"... que de conformitat amb tot allò exposat, acordi la llibertat provisional del meu mandant Jordi Sànchez i Picanyol o, en l'improbable cas de no accedir a tal petició, se li atorguin permisos extraordinaris per poder acudir a l'acte d'investidura previst per al dia 12 de març de 2018."
La inclusió de la data en el document ha provocat sorpresa, perquè quan s'ha feta pública la petició, abans de les 10 del matí d'aquest dimarts, el ple d'investidura encara no s'havia convocat.
Però pocs minuts després que se sabés que Sànchez demanava ser alliberat, s'ha confirmat la convocatòria del ple per al 12 de març a les 10 del matí:
#ÚLTIMAHORA Torrent convoca el ple d'investidura de Jordi Sànchez per dilluns dia 12 a les 10 del matí. pic.twitter.com/MFiz8P4uY0
Jordi Corbalan (@jcorbalan) March 6, 2018
"El normal funcionament de les institucions"
En el seu escrit, Pina argumenta que la llibertat de Sànchez seria "la manera més adequada" de garantir el respecte a la presumpció d'innocència, als seus drets polítics i als dels que l'han elegit, però també:
"... de preservar el normal funcionament de les institucions catalanes i la plena legitimitat democràtica del futur executiu català."
El precedent de l'etarra Yoldi
Jordi Pina inclou en la petició el precedent de Juan Carlos Yoldi, que va ser candidat a lehendakari per Herri Batasuna quan era pres preventiu acusat de pertànyer a ETA.
El 1987 l'Audiència de Pamplona va donar-li permís per anar a la sessió d'investidura, en què va ser l'únic candidat alternatiu a José Antonio Ardanza. Després va tornar a la presó i pocs mesos després el van condemnar a 25 anys de presó.
Segons Pina, Sànchez i els seus votants es mereixen el mateix tractament que Yoldi i els seus:
"El Tribunal va decidir en consciència que no podia deixar d'emparar els drets fonamentals d'un ciutadà que, malgrat la gravetat de les imputacions que pesaven sobre la seva persona, mereixia ser tractat com a innocent a tots els efectes."
"I va decidir, així mateix, que no podia ignorar tampoc els drets fonamentals dels votants que havien confiat en Yoldi la seva representació política, ni interferir en les decisions d'un poder legislatiu autonòmic alterant la designació de candidats."
Tercera petició
El jutge Llarena li ha denegat la llibertat a Sànchez les dues vegades que l'hi ha demanat anteriorment: la primera va ser al desembre, quan la va demanar per poder participar en la campanya electoral, en què es presentava com a número 2 en la llista de Barcelona de Junts per Catalunya.
Llavors el jutge li va denegar la llibertat i també poder concedir entrevistes a la presó i intervenir telemàticament en actes de campanya.
La segona vegada va ser al febrer, i Llarena va tornar a denegar-l'hi amb diversos arguments, un dels quals va ser haver-se convertit en diputat d'una candidatura que tenia com a objectiu restablir Puigdemont com a president.
Jordi Sànchez, expresident de l'Assemblea Nacional Catalana, l'ANC, està en presó preventiva des del 16 d'octubre, igual que el president d'Òmnium, Jordi Cuixart.
Joaquim Forn també demana ser alliberat
La de Sànchez no és l'única petició que té sobre la taula el jutge Llarena: aquest dilluns els advocats de Joaquim Forn també van demanar-li que el deixi en llibertat. Igual que Sànchez, és la tercera vegada que ho demana.
En aquesta tercera, Forn hi ha afegit una nova raó a la demanda: circumstàncies de caràcter personal, que el mateix empresonat vol que es mantinguin en la confidencialitat.
En la segona, aquest gener, Forn va argumentar que havia renunciat a la seva acta de diputat, però Llarena va contrargumentar afirmant que es mantenia la incertesa en la situació política, i va responsabilitzar-lo de la "inacció" dels Mossos durant el referèndum.
