Moncloa aprova el projecte de pressupostos sense el suport per tirar-los endavant

Pedro Sánchez ha aprovat aquest divendres al Consell de Ministres l'avantprojecte de llei de pressupostos, malgrat que no té garantit el suport parlamentari per tirar els comptes endavant.

El govern espanyol presentarà els comptes al Congrés dels diputats el proper dilluns.

L'executiu ha donat llum verda al nou quadre macroeconòmic que rebaixa la previsió de creixement per a aquest any: una dècima menys, fins al 2,2%, segons ha explicat la ministra d'Economia, Nadia Calviño.

Uns pressupostos amb més despesa social

El govern preveu incrementar els ingressos amb pujades de l'IRPF per a les rendes més altes, l'impost de societat per a la banca i els hidrocarburs, i la creació d'un impost de transaccions financeres.

Aprofitant el creixement econòmic, el govern espanyol s'ha proposat augmentar els ingressos fins als 227.000 milions d'euros, cosa que suposaria un 8% més que l'any passat.

Pel que fa a l'IVA, es dona sortida a una llarga reivindicació que es va fer seva la ministra d'Hisenda en arribar al càrrec: rebaixar l'IVA dels productes d'higiene femenina. També es rebaixa el dels serveis veterinaris i el de llibres i diaris electrònics.

Una altra font d'ingressos serà a través de nous impostos. Es crearà la que s'ha anomenat taxa Google, que gravarà les grans tecnològiques que ofereixen continguts, i també un impost a les transaccions financeres. Entre tots dos, calculen recaptar més de 2.000 milions d'euros.

La ministra portaveu, Isabel Celaá, ha assegurat que els pressupostos són "una aposta de futur i per blindar l'estat del benestar":

"Són uns pressupostos per caminar cap al futur i fugir del passat en blanc i negre del qual alguns, aquests darrers dies, estan tenint nostàlgia."

Previsió de creixement i ocupació

El govern espanyol lamenta que no puguin gastar més perquè el Senat va rebutjar el nou objectiu de dèficit, que els hauria permès disposar de 6.000 milions d'euros més. Però, entre el rècord d'ingressos i les noves mesures, tindran més marge per augmentar la despesa social i la política d'infraestructures pujarà un 40%.

El Senat, amb majoria del PP, va bloquejar la possibilitat de fer-lo més flexible, com volia el govern de Pedro Sánchez. Calviño creu que amb uns pressupostos menys restrictius l'economia hauria crescut més. Tot i això, ha destacat que un 2,2% és un creixement del PIB sòlid i molt per sobre del dels països de l'entorn.

Eleva la taxa d'atur

El govern ha elevat en dues dècimes la taxa d'atur prevista per a aquest any, fins al 14%, com a conseqüència d'un menor creixement econòmic derivat de la contenció en una dècima del consum.

Sobre l'ocupació, confia que entre l'any passat i aquest es creïn 800.000 llocs de treball. La taxa d'atur serà una mica pitjor del que s'havia anunciat: l'any tancarà amb una taxa del 14%, dues dècimes més del que es calculava a l'anterior quadre macroeconòmic.

Pressupostos sense suport

Al govern espanyol continuen sense quadrar-li els números per poder aprovar els pressupostos de l'any que ve. Té emparaulat, tot i que no assegurat, el suport de Podem, i confia en la promesa de complir les inversions previstes a l'Estatut de Catalunya per acabar captant l'atenció d'Esquerra i PDeCAT.

Inversió a Catalunya

Sobre la inversió a Catalunya, la ministra d'Hisenda ha assegurat que complirà amb l'Estatut i que serà dilluns quan es coneixerà el detall. També ha destacat que "espera que sigui una proposta prou atractiva" per aconseguir el suport d'ERC i PDeCAT.

Miquel Iceta va avançar a principis de setmana que la idea és incrementar la inversió a Catalunya perquè correspongui al pes real de l'economia catalana en el conjunt de l'Estat.

En el sentit estricte, això voldria dir que un 19,2% de tota la inversió pressupostada s'hauria de fer aquí; en projectes, per exemple, com la connexió d'autovia i autopista a l'altura de Castellbisbal. D'aquesta manera, es compliria el que marcava la disposició tercera de l'Estatut.

Almenys d'esperit, perquè només va estar vigent set anys, fins al 2013, i únicament es va complir un cop. A més, a la pràctica, la inversió pressupostada mai s'acaba executant del tot.

El setembre passat, el conseller d'Economia i la ministra d'Hisenda van pactar que una part d'aquest deute històric s'aniria retornant gradualment.

Aquest 2019, serien uns 350 milions d'euros, que inclouen partides addicionals per als Mossos d'Esquadra.

A aquests diners, s'hi afegiran els que toquin per l'actualització del finançament autonòmic. Com que es preveu més recaptació, totes les comunitats autònomes han de rebre, proporcionalment, més diners. En el cas català, la xifra estaria al voltant dels 1.000 milions d'euros.

Reunions a Ginebra i a Waterloo

I, mentrestant, per fixar posicions, ERC reuneix la seva executiva a Ginebra perquè hi pugui assistir la secretària general del partit, Marta Rovira.
I el president Torra viatja aquest divendres a Waterloo per reunir-se amb Puigdemont.