S'amplia quatre anys més la moratòria que impedeix ampliar i construir granges de porcs

El govern amplia quatre anys més la moratòria per impedir que s'obrin més granges de porcs o que les que ja hi ha es facin més grans a les zones de Catalunya.

Afecta 68 municipis, la meitat a Osona, on la generació de purins està per sobre del que pot absorbir el sòl. L'objectiu de la moratòria és reduir la contaminació per nitrats, que continua als mateixos nivells malgrat les mesures introduïdes en els últims dos anys. 

El govern també preveu que les granges existents puguin gestionar les dejeccions de manera "més eficient", adoptin sistemes de tractament i valoritzin aquests fertilitzants naturals sense que augmenti la pressió en la gestió per un increment del nombre d'animals criats en aquestes zones.

Les dejeccions ramaderes són principalment femtes i orina, i es caracteritzen per tenir un important contingut d'aigua, principalment els purins, matèria orgànica, nutrients i micronutrients.

Amb tot això, les dejeccions ramaderes milloren les qualitats físiques, químiques i biològiques del sòl. Tot i això, els nitrats procedents dels purins esdevenen contaminació quan la seva presència és superior a la que poden absorbir els cultius.

Joan Parera, tècnic de l'Oficina de Fertilització del Departament d'Acció Climàtica, explica que s'ha de gastar el mínim pinso i aigua possibles, i els animals han d'estar el màxim de confortables i aconseguint això creixeran molt ràpid i generaran menys purí amb menys quantitat de nitrogen.

Un 40,3% de superfície vulnerable a la contaminació de nitrats

Actualment, un 40,3% de la superfície total de Catalunya està declarada vulnerable a la contaminació per nitrats d'origen agrari, una situació que afecta 465 municipis, el 49% dels municipis catalans.

Són els que tenen més densitat de porcs i un índex més elevat de contaminació dels aqüífers, és a dir, que se supera els 50 mil·ligrams per litre de nitrats. L'actual moratòria de dos anys, que expira a finals de mes, no ha corregit el problema.

Teresa Jordà, consellera d'Acció Climàtica, diu que en el nostre país ens trobem que tenim més purins que camps per adobar.

"Malgrat que hem reduït, necessitem més temps per arribar a l'objectiu."

Ricard Carreras, de la Taula per la Gestió Sostenible de la Ramaderia a Osona, diu que no esperen que les accions que estan fent a dia d'avui tinguin un impacte immediat en el medi, i en molts casos creu que es trigarà entre cinc, deu o quinze anys a fer efecte.

A Catalunya hi ha una cabana de vuit milions de porcs, que generen el gruix dels disset milions de tones anuals de purins.