Salvat un grafiti de Keith Haring d'una antiga discoteca barcelonina que pot anar a terra

El govern ha declarat bé cultural d'interès nacional el mural titulat "Acid", creat amb pintura plàstica pel nord-americà Keith Haring durant una visita a Barcelona l'any 1989.

L'obra va quedar plasmada darrere la cabina del discjòquei de la discoteca Ars Studio, situada, a finals dels vuitanta, al número 27 del carrer d'Atenes, i esdevé una joia destacada i referencial de la irrupció de la cultura del grafiti a la ciutat.

La postura de la figura inclosa en el mural capta el moviment que indica el ball. S'hi representa una tipologia de personatges "arrodonits" i de traç gruixut de l'artista que parlen de la cultura del moment i de les formes de vida associades.

Haring, en aquell moment, era a Barcelona convidat per la xef Montse Guillén, després d'haver participat a Arco, la fira madrilenya d'art contemporani.
 

Protecció d'una obra única

Malgrat que el valor del grafiti sembla indiscutible i n'està acreditada l'autoria, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar, el maig de l'any passat, un pla especial urbanístic que permetia l'enderroc de l'edifici del carrer d'Atenes per construir-n'hi un altre que acolliria un centre geriàtric.

Davant d'aquesta contradicció va sorgir la necessitat d'actuar per poder conservar l'obra. Així, el mateix consistori barceloní va posar en coneixement de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat la situació de la pintura amb l'objectiu de declarar-la bé cultural i poder-la salvar.

Fruit de treball conjunt entre diferents administracions, aquest dimarts, el grafiti ha quedat catalogat, coincidint amb el Dia Internacional contra l'LGTBI-fòbia: és també una mena d'homenatge a l'artista que va morir de sida un any després de pintar-lo.

Per la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Sònia Hernández, aquesta declaració suposa el "màxim grau de protecció" previst per a béns, mobles i immobles, i impedeix que pugui ser "extreta i traslladada de la ubicació actual".

Hernández ha afegit que "Acid" és l'única peça del traç directe de l'artista a Barcelona, ja que el més conegut popularment, a la plaça al MACBA, és un calc.

"El mural es va pintar el 1989 i representa molt bé la seva trajectòria dins del grafiti i la pintura mural i de l'street art"

A partir d'ara, els propietaris hauran de vetllar per la conservació i preservació de l'obra i no se'n podran desfer ni eliminar-la. Si es vol vendre el lloc on hi ha ubicada la peça, n'hauran d'informar la Generalitat, que tindria el dret de retracte.

Una estada a Barcelona

Al llarg de l'estada a Barcelona aquell 1989, on va estar aproximadament una setmana, Keith Haring va anar cada nit a ballar a l'Ars Studio, el local de moda de l'època.

Allà es va sentir atret per la música house. L'últim dia abans de marxar, i com a mostra d'agraïment, va pintar "Acid", directament sobre el mur de la cabina des d'on punxava el DJ César de Melero.

En aquells dies a la capital catalana, Haring va submergir-se en una etapa d'eclosió de l'art urbà a la ciutat, que, amb l'impuls posterior, va acabar sent un far a escala global.

Del nou bé cultural d'interès nacional, n'existeix una àmplia documentació: fotos i vídeos que mostren Haring pintant el mural, una prova irrefutable de l'autoria i el valor de la peça que van analitzar els experts del MACBA per a atorgar-li la catalogació.

La fugaç estada de l'artista també deixar una intervenció en una plaça al cor del Raval, que aleshores encara es coneixia com a Barri Xino i estava, en gran part, bastant degradat. 

Haring va optar per una paret a la plaça Salvador Seguí i, probablement, va utilitzar la mateixa pintura plàstica que en el mural 'Acid'. Com tot grafiti, va ser art efímer i, amb el pas del temps, va acabar esborrant-se del paisatge urbà.

Emblema del pop-art

Nascut a Reading, a l'estat nord-americà de Pennsilvània, el 4 maig de 1958, Keith Haring va ser un artista plàstic cotitzat en vida amb un estil figuratiu, en el qual destaquen els traços amples i negres per remarcar les figures.

Va crear el primer gran mural públic el 1982 a Houston Street, en el "downtown" de Manhattan, a Nova York. Dels carrers de la ciutat dels gratacels, la seva obra va saltar a les galeries d'art més prestigioses del món en ciutats com Berlín, París, Pisa o Barcelona.

Els seus murals concentren icones "habituals": els infants, la vida, el sexe, la mort i, en els últims anys de trajectòria, la representació de la lluita contra la sida, malaltia de la qual va morir quan tan sols tenia 31 anys.

El seu estil pictòric es considera proper al d'Andy Warhol i Jean-Michel Basquiat i ha esdevingut una figura fonamental de l'últim terç del segle XX. I, sens dubte, una referència per a successives generacions d'artistes arreu del món.