Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Salvar les vinyes del Monestir de les Avellanes, que els monjos ja no poden conrear

El Projecte Baluard, de la Cooperativa d'Artesa de Segre, cuida els ceps, verema el raïm i en fa vi al seu celler quan no hi ha relleu generacional al camp

Judit Balcells HuguetActualitzat

La Cooperativa d'Artesa de Segre, a través del Celler Montsec, treballa per salvar les vinyes de les valls d'aquesta zona, ubicades entre 350 i 700 metres d'altitud.

Ho fan a través d'un projecte que han batejat amb el nom de Baluard i que vol combatre el descens del nombre de pagesos a la zona i l'abandonament o arrancada dels ceps. Jaume Gaspà, sommelier i director comercial del Celler Montsec, explica en quina situació estava el celler fa poc més de 20 anys:

"L'any 2000 gestionàvem més de 130 hectàrees de vinya i el 2018 poc més de 30, i tot per culpa de la falta de relleu generacional al camp."

Raïm de les vinyes que hi ha al Monestir de les Avellanes
Raïm de les vinyes que hi ha al Monestir de les Avellanes


Per canviar aquesta situació va néixer el Projecte Baluard i, ara, el celler gestiona vinyes de pagesos que s'han jubilat o dels seus hereus que no se'n poden fer càrrec, però no volen que es perdin. Cuiden els arbres, veremen el raïm, l'aixafen i, juntament amb la producció dels seus socis, en fan els seus vins:

"El Projecte Baluard aporta solucions als hereus de les vinyes que no poden continuar perquè tenen altres feines i el que sí que tenen és la voluntat de fer-ho pensant amb el seu padrí, per un tema nostàlgic, i també per un tema econòmic, perquè és interessant."

En tres anys han pogut salvar 20 hectàrees de ceps. Aviat se'ls hi sumaran les tres hectàrees de vinya que encara es conserven al Monestir de les Avellanes.

Raïm collit a les vinyes del Monestir de les Avellanes
Raïm collit a les vinyes del Monestir de les Avellanes


Des de fa 100 anys, els ceps els cuiden els germans maristes que hi viuen. Els d'ara són pocs i grans i ja no es poden fer càrrec de cuidar els arbres i veremar-los com fins ara. Pensen que aquesta serà l'última campanya, segons Robert Porta, arxiver i director del monestir.

"Al llarg de la història hi ha hagut moltes crisis en la gestió de la vinya, n'hem tingut i les hem sabut salvar, l'última és aquesta."

La història del Monestir de les Avellanes està lligada al conreu de la vinya i a l'elaboració del vi des dels seus inicis, al segle XII. Consta a l'acta de fundació del monestir que va signar el comte d'Urgell Ermengol VII el 1166, on s'especifica que dona vinya als primers monjos. Per tant, la vinya ha estat present al monestir al llarg de més de 850 anys i de diferent manera, com explica Porta:

"A l'edat mitjana eren senyors feudals, per tant, feien venir aquí els vassalls a les premses i a quedar-se la part de raïm i de vi que corresponia als monjos. Després es va expandint, com a la resta de Catalunya, a l'entorn del monestir i és un dels productes que es comercialitza més, tant l'aiguardent com el vi. Quan marxen els monjos i arriben els Maristes, fa més de 100 anys, salven les vinyes abandonades i les comencen a conrear."

Còpia de l'acta de fundació del Monestir de les Avellanes del 1166
Còpia de l'acta de fundació del Monestir de les Avellanes del 1166


En aquest moment, l'activitat al voltant de la vinya i el vi és important, assenyala Porta:

"Fins al 1994, els Maristes tenen un exèrcit de gent jove aquí, els seminaristes, que les cuiden i fan anar el celler antic. Als anys 70 -que són molt innovadors- fan un celler modern i elaboren una gran quantitat de vi, tant per a ells i com per vendre a granel a la gent de l'entorn."

Això va ser així fins que l'any 2000 van obrir l'hostatgeria: es van trobar que tenien unes vinyes difícils de mantenir i un celler que va haver de tancar el 2003 perquè el germà que se'n cuidava es va morir. Ja aleshores van fer-se socis de la Cooperativa d'Artesa de Segre i van començar a elaborar els seus vins al celler Montsec, de la DO Costers del Segre.

Els germans maristes de les Avellanes han cuidat les vinyes durant més d'un segle. Els darrers anys han veremat manualment el raïm amb l'ajuda de voluntaris d'altres comunitats, treballadors del monestir i veïns de la zona.

Germans maristes, amb treballadors del monestir i veïns de la zona, fent la verema
Germans maristes, amb treballadors del monestir i veïns de la zona, fent la verema


La mà d'obra se'ls acaba perquè es fan grans i pensen que aquest any serà el darrer. El que no volen és abandonar ni arrancar la vinya com ja es va fer en el passat. Els ceps formen part del paisatge que dona la benvinguda al monestir i que els permet elaborar els vins que ofereixen als clients de l'hostatgeria i restaurant, i que també venen fora. Porta creu que les vinyes han de ser un valor per al territori:

"Ens adonem que forma part del paisatge, de la realitat d'aquí, de la identitat d'aquí. Ens adonem que hem de salvar oliveres, ametllers, cereal i hem de preservar la vinya, i més sabent que és l'última que queda. Volem salvar les vinyes paisatgísticament, també perquè volem que hi hagi producte per elaborar el nostre vi i garantir que això sigui un valor per al territori. No només volem una vinya de postal."

La solució per conservar les darreres tres hectàrees que els queden també l'han trobat al Celler Montsec i en el Projecte Baluard. Ben aviat, a més d'elaborar els seus vins, els cuidaran les vinyes i colliran el fruit. Tot plegat, en el marc d'aquesta iniciativa que vol preservar la vinya i també el paisatge de la zona. En tres anys han pogut salvar 20 hectàrees de ceps i contribuir a preservar el paisatge.

 

ARXIVAT A:
Agricultura
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut