Salman Rushdie explica a TV3 els 11 anys de clandestinitat per l'amenaça del fonamentalisme islàmic

Joseph Anton és l'àlies de guerra que va triar Salman Rushdie quan l'aiatollah Khomeini el va condemnar a mort el 14 de febrer, el dia dels enamorats, de 1989 pel seu llibre, "Versos satànics". Obligat a la clandestinitat durant onze anys, va agafar els noms de dos escriptors: Joseph Conrad i Anton Txèkhov. "Conrad és fantàstic quan escriu sobre el món secret, els agents secrets, les revolucions, terroristes o les explosions. Vaig creure que, d'alguna manera, estava en una situació conradiana", ha explicat Rushdie en una entrevista amb el periodista de TV3 Joan Roure. I ha continuat: "Txèkhov perquè crec que és un gran poeta de l'aïllament i de la melancolia".

Rushdie ha presentat ara el seu últim llibre, que precisament ha titulat amb el seu sobrenom. Unes memòries dels anys de malson, amenaçat pel fonamentalisme islàmic. Un cant a la llibertat d'expressió. "Quan vaig sentir les notícies que Khomeini em feia aquestes amenaces vaig veure clar que la situació havia canviat perquè era una cosa molt perillosa. I en menys de 24 hores les autoritats britàniques també van arribar a aquesta conclusió".

Rushdie, musulmà indi de naixement, resident a Londres i a Nova York. Es defineix com un home de grans ciutats des que va veure la llum a Bombai, el 1947. Tot el contrari de com retrata els que encara el persegueixen. "Hi ha una àmplia creença que hi ha una conspiració internacional per difamar l'islam. Així que és molt fàcil pels líders polítics i religiosos afegir-s'hi i dir que tot plegat és una nova prova de la conspiració internacional. El problema és que la conspiració internacional no existeix".

Joseph Anton ha mort amb aquest llibre. Salman Rushdie, però, ja està treballant en una altra novel·la.