L'Eurocambra ha quedat més fragmentada
L'Eurocambra ha quedat més fragmentada

S'acaba el bipartidisme de populars i socialistes a l'Eurocambra en les eleccions europees

Verds, liberals i l'extrema dreta s'acosten als dos grans grups del Parlament Europeu

RedacccióActualitzat

Els resultats de les eleccions al Parlament Europeu acaben amb el bipartidisme dels populars i dels socialistes. Perden la seva hegemonia. Ja no tenen majoria absoluta i hauran de pactar amb altres grups. Hi ha un avanç important dels verds i dels liberals, mentre que els grups de l'extrema dreta pugen, però menys del que havien pronosticat.

El Parlament Europeu calcula la participació en un 50,5%, 8,5 punts més que el 2014. És el millor percentatge des de fa 20 anys.

Segons els resultats provisionals, el Partit Popular Europeu (PPE) ha guanyat les eleccions amb 180 escons, 36 menys que en la legislatura passada. L'Aliança dels Socialistes i Demòcrates Europeus queda segon, amb 152 diputats, 33 menys, mentre que els Liberals d'ALDE augmenten 36 escons i obtenen en total 105 seients.

Els Verds passen a ser el quart grup de l'Eurocambra, amb 67 escons, 15 més que fa cinc anys. Tot seguit se situen els Conservadors i Reformistes, amb 61 diputats, 16 menys. Aquí s'integren els conservadors britànics o els polonesos de Llei i Justícia.

Creixen fins als 57 eurodiputats,,21 més, el grup Europa de les Nacions i la Llibertat dels ultradretans de Marine Le Pen, i que també acull forces de la dreta radical i xenòfoba com la italiana Lliga Nord, l'austríac FPÖ, l'holandès PVVV o el belga Vlaams Belang.

L'Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa, liderat pel britànic UKIP de Nigel Farage, un dels artífexs del Brexit, obtindria 54 escons, 12 més que el 2014.

El grup de l'Esquerra perdria 16 eurodiputats i es quedaria amb 38 escons, segons les dades provisionals.

Els no inscrits en cap família política són 7 eurodiputats. I el grup anomenat Altres, entre els quals hi ha diputats nous, com l'espanyol Vox, tindria 30 seients al Parlament Europeu.


Merkel i Macron, més debilitats

 

Merkel perd suports però manté el primer lloc (Reuters)


Tant Angela Merkel a Alemanya com Emmanuel Macron a França no poden sentir-se satisfets dels seus resultats. Això contrasta amb els bons resultats de Pedro Sánchez a Espanya.

La ultradretana formació de Marine Le Pen s'ha imposat a França, davant del partit de Macron. Le Pen ha reclamat al president francès que dissolgui l'Assemblea Nacional i que convoqui eleccions legislatives. L'extrema dreta ja havia guanyat el 2014, però ara, a més, hi ha hagut l'enfonsament dels partits tradicionals: els conservadors i els socialistes. La sorpresa ha vingut dels Verds, que s'han situat en el tercer lloc.

A Alemanya, els conservadors de la cancellera, Angela Merkel, es mantenen com a primera força, però amb una caiguda important de vots, enmig d'un ascens notable dels verds, que superen els socialdemòcrates.

 

Els populars i els socialistes s'han imposat a la majoria dels països membres de la UE 


Itàlia, mentrestant, ha girat l'esquena a la Unió Europea, amb una victòria contundent del líder de la Lliga Nord, Matteo Salvini. Amb els primers escrutinis, Salvini obté un 32,7% dels vots i podria enviar a Brussel·les 24 eurodiputats, multiplicant gairebé per cinc la representació del 2014, quan va aconseguir cinc representants a l'Eurocambra. La segona posició és per al Partit Demòcrata, que perd la meitat dels sufragis fins al 24,8% dels vots i 18 eurodiputats. Els euroescèptics del Moviment Cinc Estrelles, que també són al govern, queden tercers, amb un 16,8% dels vots i 17 eurodiputats, mentre que Forza Italia dona l'escó a Silvio Berlusconi però cau fins als 7,5% dels vots.

Al Regne Unit encara és més evident el revés a les institucions europees. Pensant en la sortida de la UE a la tardor, els britànics han votat majoritàriament pel Partit del Brexit del populista Nigel Farage. Els primers resultats li donen un 33% dels vots, seguit dels proeuropeus del Partit Liberal Demòcrata. 


El futur d'Europa, en joc

Un total de 420 milions de ciutadans de 28 estats han pogut participar entre dijous passat i aquest diumenge en el segon procés electoral democràtic més extens del món, després del de l'Índia. El vot en aquestes vuitenes eleccions al Parlament Europeu marca la direcció que la Unió prendrà els pròxims cinc anys. Diferents factors converteixen els comicis en els més decisius per al futur del projecte europeu.

 

Negociació del Brexit sense May (Reuters)


El Regne Unit, que va votar dijous, serà al Parlament Europeu mentre duri l'ajornament del Brexit, previst per a la tardor. Dijous també van votar als Països Baixos, l'endemà divendres Irlanda, i el dissabte 25 ho van fer Letònia, Malta i Eslovàquia. La República Txeca ha elegit els seus representants entre divendres i dissabte. I la resta de 21 països, entre ells Espanya, han votat aquest diumenge.

Els 420 milions europeus amb dret a vot han triat els seus 751 representants de l'Eurocambra, la única institució de la UE elegida per sufragi directe. Quan el Regne Unit marxi, el nombre de diputats passarà a ser de 705. Una part s'eliminarà i els altres es repartiran entre alguns països. L'estat que escull més eurodiputats és Alemanya, amb 96, seguida de França, amb 79, i Itàlia, amb 76. Espanya serà el quart, amb 59, 5 més que fins ara.


Menys abstenció

 

La participació supera el 50% (Reuters)

Han passat 40 anys des de les primeres eleccions europees i, fins al 2014, la tendència majoritària ha estat la caiguda de la participació. Amb prou feines va superar el 42% fa cinc anys, molt lluny del 62% que hi va haver el 1979, quan van votar per primera vegada els nou països fundadors, davant dels 28 actuals. En aquestes eleccions hi ha hagut un augment de la participació, que s'acostaria al 51%.

L'abstenció inquieta a Brussel·les ja que, tradicionalment, afavoreix els populismes i els extremismes. En aquesta novena legislatura, l'hemicicle estarà més fragmentat i les forces euroescèptiques ocuparan més escons.

El vot és obligatori en alguns dels països com Bèlgica, Bulgària Xipre, Grècia i Luxemburg. En aquest país no votar implica una sanció econòmica. I a Grècia, aquesta obligatorietat s'estén als ciutadans d'altres estats europeus inscrits en el seu cens electoral.

L'edat mínima per participar als comicis europeus és de 18 anys, tret d'Àustria i Malta, on es pot fer als 16 anys, i a Grècia, als 17.


La fi del bipartidiste

Després de dècades de bipartidisme, populars i socialistes perden l'hegemonia. Els dos grans grups del Parlament Europeu hauran de buscar noves aliances perquè no obtenen la majoria absoluta que els permetia arribar a acords en els grans temes i bloquejar alternatives proposades des de les forces minoritàries. Liberals (ALDE) i Verds tindran un pes més gran.

 

Bons resultats de Marine Le Pen (Reuters)


Amb la incorporació dels diputats francesos del partit del president Macron, el grup dels liberals es refundarà i canviarà de nom. Aspira a convertir-se en un gran grup centrista que serveixi de frontissa necessària per reforçar qualsevol majoria.

Els Verds també tindran un paper més important que fins ara. En canvi, la dreta euroescèptica agrupada en els conservadors i reformistes (ECR) pot veure's afectada pel Brexit. Fins ara ha estat el tercer grup de l'Eurocambra però la meitat dels seus membres eren conservadors britànics, i la seva marxa a la tardor provocarà una pèrdua de la seva rellevància parlamentària.


L'amenaça de la dreta més radical

La fi del bipartidisme, una fragmentació més gran de la cambra i també el reforçament de l'extrema dreta són els factors que poden influir en la trajectòria de la pròxima legislatura. La dreta radical, de matriu populista i xenòfoba, està fent forat a les institucions europees. I el seu líder més cridaner els últims temps és el màxim responsable de la Lliga Nord, Matteo Salvini, vicepresident i ministre de l'Interior d'Itàlia, que impulsa la que anomena "Europa del sentit comú, fortament cristiana, nacionalista i antiimmigració.

 

Salvini lidera el moviment de la dreta radical i populista (Reuters)


Salvini va reunir el cap de setmana passat a Milà fins a 11 dirigents ultradretans de diferents països europeus, com la francesa Marine Le Pen i l'holandès Geert Wilder. A Espanya, Vox representa l'europeisme més dretà que impulsa l'autèntic líder del govern italià.

El fet més amenaçador és que en 24 dels 28 països membres de la UE hi ha una presència creixent d'aquest tipus de partits. Només Portugal, Malta, Irlanda i Luxemburg es resisteixen a l'entrada d'aquestes forces d'extrema dreta.


El Parlament entrant

Un cop fetes les eleccions, l'Eurocambra escollirà el seu president, i també els del Consell Europeu i el de la Comissió Europea. I tot seguit s'encarregarà d'analitzar i aprovar les candidatures dels comissaris europeus.

A partir d'aquest dilluns, els nous diputats electes començaran les negociacions per formar els grups polítics. Un grup parlamentari requereix d'un mínim de 25 diputats, procedents almenys d'una quarta part dels estats membres. Abans del 24 de juny s'ha de notificar la seva composició.

La novena legislatura arrencarà el 2 de juliol, amb la sessió constitutiva de la cambra d'Estrasburg. Serà llavors quan s'elegiran el president i els 14 vicepresidents, i es decidiran també el nombre i la composició de les comissions parlamentàries permanents.

 

El futur de l'Eurocambra, en joc (Reuters)

ARXIVAT A:
Eleccions europees 26M
Anar al contingut