Saber com morim per viure millor els últims anys de la vida

Neix l'Observatori de la Mort, que vol que la mort deixi de ser un tabú i les persones puguin afrontar-la amb dignitat
Saber com morim per viure millor els últims anys de la vida

Saber com morim per viure millor els últims anys de la vida

Neix l'Observatori de la Mort, que vol que la mort deixi de ser un tabú i les persones puguin afrontar-la amb dignitat
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Saber com morim per poder viure millor l'etapa final de la nostra vida i tenir capacitat de decisió sobre la nostra mort. Aquest és l'objectiu principal de l'Observatori de la Mort, una iniciativa pionera que s'ha presentat aquest dimecres.

Nascut a instàncies del Parlament, també vol aconseguir que la mort deixi de ser un tabú a la nostra societat.

Per aconseguir-ho, Esther Sellés, de la Fundació Miquel Valls, ha defensat, durant la presentació de l'Observatori, que se n'hauria de parlar a casa, i també a l'escola.

 

Esther Sellés, de la Fundació Miquel Valls

 

Sellés ha afegit la següent reflexió:

"Si aprenem a viure sabent que morirem, adquirim valors i canviem el nostre tarannà."


Carme Beltran, de l'Hospital de Sant Pau, que també ha intervingut en l'acte de presentació, ha remarcat:

"La mort forma part de la vida, l'important és viure fins al darrer moment. Viure cada persona en les seves circumstàncies. I mirar la mort de cara." 

 

Carme Beltran, de l'Hospital de Sant Pau

 

I, a partir d'aquí, afrontar-la d'acord amb el que cadascú consideri que és una mort digna.

En aquest sentit, des de l'Observatori s'ha anunciat que al setembre es posarà en marxa, a través d'internet, "una nova eina de decisions compartides en aquest final de vida".

L'anunci l'ha fet la consellera de Salut, Alba Vergés, que també ha participat en la presentació.

"Creiem que les persones no només tenen el dret, sinó que també han de tenir la capacitat, les eines i els coneixements adequats per poder decidir com volen que sigui aquest final de la vida. Volem un sistema que respecti les decisions de les persones, que les tracti amb dignitat segons els valors de cadascuna d'aquestes persones, que poden ser molt diferents. No hi ha un valor únic a la nostra societat."

 

Alba Vergés, consellera de Salut


Vergés ha volgut remarcar la importància d'una iniciativa com l'Observatori de la Mort:

"Saber com morim a Catalunya és important, perquè com morir ens identifica molt quina societat tenim, i com ens adaptem a aquest final de vida ens identificarà molt quina societat volem."


De què morim?

Les tres causes principals de mort, a Catalunya, són tumors, malalties de l'aparell circulatori i malalties de l'aparell respiratori, que afecten homes i dones en diferent grau.


On volem morir?

A Catalunya, cada hora moren set persones. La majoria ho fan en centres hospitalaris, on moren més homes que dones.

El segon lloc on moren més persones són les residències sociosanitàries, on passa al revés: hi moren més dones que homes.

 

 

La diferència s'explica perquè a partir dels 65 anys els homes passen més dies a casa i als hospitals, mentre que les dones passen més dies en residències i centres sociosanitaris.

En aquest sentit, Vergés també ha remarcat la necessitat d'introduir la perspectiva de gènere i veure les diferències entre el final de la vida dels homes i de les dones.

"Hi ha molta reflexió quan veus les dades. Perquè els homes estan més a domicili? Tenen segurament cuidadores i això els permet estar-se al domicili, i les dones acabem més en els centres residencials. Per què? Per les pròpies patologies que tenen més freqüents, de demències i l'Alzheimer, que creen una alta dependència, però segurament perquè no tenen aquest suport familiar de cuidador, que les cuidi, mentre que les dones, majoritàriament, sí que acaben sent cuidadores dels seus marits, de pares, de fills, de familiars... Sovint, la voluntat de la dona queda molt més amagada."


A casa, en canvi, no hi arriben a morir dues de cada deu persones.

En general, les persones no decideixen on volen morir. Això podria ser diferent si es canvia la manera d'abordar la mort des de les instàncies sanitàries, i s'acompanya més la voluntat de les persones en la mesura que les seves circumstàncies ho permetin.


Cures pal·liatives

Un altre element de millora, per exemple, de les circumstàncies de la mort, a més del lloc, són les cures pal·liatives. De les dades analitzades per l'Observatori es desprèn que aproximadament un 62 per cent dels adults són susceptibles de rebre atenció pal·liativa abans de morir. També dos de cada tres infants que moren. En xifres absolutes, això vol dir uns 40.500 adults i uns 200 infants.


Més anys de vida, pitjor salut

Les dades analitzades per l'Observatori també han permès saber, per exemple, que les dones continuen tenint una esperança de vida més alta que la dels homes, però que això no vol dir que tinguin més bona salut.

De fet, l'esperança de vida amb bona salut és la mateixa per a homes i dones -66,5 anys- cosa que vol dir que les dones viuen, de mitjana, 5,5 anys més que els homes, però... amb mala salut.

Les dades recollides i analitzades per l'Observatori de la Mort haurien de servir, també, per mirar d'allargar la vida en bona salut. La consellera Vergés ho ha expressat d'aquesta manera:

"El repte no és l'esperança de vida, sinó l'esperança de vida en bona salut."

VÍDEOS RELACIONATS