Saad Hariri guanya en les eleccions legislatives de la capital libanesa, Beirut
Un cop tancats els col·legis electorals a Beirut, en la primera jornada de les eleccions legislatives al Líban, les xifres oficials avancen un 28% de participació. En les primeres eleccions sense presència d'exèrcits sirians que han transcorregut sense incidents, la televisió del país i els seguidors de Hariri donen la llista del fill de l'exministre assassinat com a guanyadora. Tot i que fins demà no es coneixerà a qui s'atribueixen els 19 escons en joc a Beirut, caravanes de partidaris de Saad Hariri ja celebren uns resultats favorables.
Emmarcats en un sistema electoral singular, els prop de 420 mil votants de la capital libanesa, Beirut, han exercit el seu dret a votar per elegir els dinou diputats que els pertoquen al Parlament libanès, que compta amb un total de 128, en els primers comicis legislatius sense la presència de tropes ocupants al país. Les xifres de participació són més baixes que les del 2000, amb un 28%. Probablement un descens motivat per la campanya de Michel Aoun, entre altres, a favor del boicot dels comicis.
El sistema electoral libanès és singular, perquè els comicis s'allargaran durant tres diumenges més per diverses províncies, ja que la llei electoral reparteix els escons per comunitats religioses (de fet, nou dels dinou escons en pugna a Beirut ja estan matemàticament atribuïts) i perquè, a més, permet a un elector esborrar noms d'una llista o escriure'n d'altres a mà sense que el vot quedi invalidat: en molts col·legis només faciliten el sobre.
L'enviat especial de l'ONU per coordinar els observadors estrangers, uns 250, gairebé tots de la UE, ha destacat la voluntat del govern libanès per "la transparència i l'obertura", ja que són ells mateixos els que han demanat els vigilants. A més, també ha subratllat el nou context per a aquests comicis, en referència al replegament dels militars israelians del sud del país el 2000 i la retirada dels sirians el mes passat. Una retirada que va permetre el retorn de l'exili del general cristià Michel Aoun, líder històric que ara es presenta a les eleccions. Aquests comicis també estan precedits per l'assassinat al febrer de l'exprimer ministre Hariri. La llista encapçalada per Saad, el seu fill, és la favorita.
La retirada dels ocupants sirians no ha obstaculitzat que molts libanesos mostrin al carrer la seva decepció per la persistència de vells clans, que al final poden conduir a un Parlament molt similar a l'anterior. Els mesos anteriors, l'oposició antisiriana va demostrar una gran força en treure al carrer més d'un milió de persones a favor de la unitat del país i la veritable independència, però, a causa de les eleccions, els seus dirigents s'han distanciat. Segons una sociòloga del país, "ara ja ningú no sap què significa oposició".
Al marge d'aquesta divisió, tota la classe política està d'acord que cal canviar la llei electoral per aconseguir un Parlament més equilibrat. Expressament ho ha demanat un dels líders opositors, Walid Jumblatt. D'altra banda, el coordinador dels observadors de Nacions Unides vaticina que caldran almenys quatre anys per assolir la reforma, tot i el consens entre els partits i la supervisió de l'ONU. Un canvi d'aquesta norma electoral haurà de posar damunt la taula el caduc sistema de representació sectària, que des del 1948 atribueix el mateix nombre d'escons a cristians i musulmans, quan avui dia els musulmans són gairebé dos terços de la població.
