Putin en una entrevista a Rossiya-1 TV al juny (Reuters via Sputnik)

Rússia, el país amb més sancions del món: quines són i com els afecten

Repassem les sancions aplicades per part de la Unió Europea i si els han afectat des de l'inici de la guerra a Ucraïna

Noel RodríguezActualitzat

Les sancions a Rússia arran de la invasió van ser immediates. Tant, que els dos primers paquets de mesures es van aplicar el dia abans i l'endemà de la invasió. A continuació repassem quines han sigut fins avui les sancions imposades a Rússia i quina afectació han tingut.

 

Primer paquet de sancions a Rússia (23 de febrer): Oligarques i Duma

El primer paquet va apuntar contra els béns dels oligarques propers a Vladímir Putin i també sobre els 351 diputats de la Duma que el 22 de febrer van reconèixer la independència de les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk.


Segon paquet (25 de febrer): Putin i Lavrov

El segon va anar adreçat específicament sobre les possessions a la Unió Europea de Vladímir Putin i el seu ministre d'Exteriors, Serguei Lavrov. El president rus entrava així en una llista negra on ja hi figuraven altres líders mundials com el sirià Baixar al-Assad o el bielorús Aleksandr Lukaixenko. Entre els actius confiscats a Putin hi ha un iot de luxe amarrat a Marina di Carrara, a la costa italiana.


Tercer paquet (2 de març): Bancs russos

No va ser fins al tercer paquet que es van incorporar les primeres sancions sobre l'economia russa. D'una banda, alguns països van acordar bloquejar les reserves de divises del Banc Central Rus a l'estranger. Es calcula que al febrer les reserves russes eren d'uns 600.000 milions d'euros, dels quals aproximadament la meitat avui estarien congelats.

Poc després, la Unió Europea va anar més enllà i també va aïllar diversos bancs russos desconnectant-los del SWITF, el sistema internacional de pagaments entre bancs, i també d'operacions amb targeta.


Quart paquet (15 de març): Armament i espai aeri

El quart plec de sancions es va centrar en la prohibició d'importacions i exportacions d'equipament militar. També de la venda de cotxes, vaixells o avions amb un valor superior a 50.000 euros.

Encara que l'espai aeri amb Rússia ja estava tancat des de finals de febrer, arran d'aquesta mesura també es va prohibir als avions russos sobrevolar territori de la UE, independentment que la seva ruta comencés i acabés dins l'espai aeri dels 27. Aquesta mesura va afectar especialment Aeroflot, la principal companyia russa.


Cinquè paquet (8 d'abril): Carbó i tecnologia

Arran de les massacres de Butxa es va activar el cinquè paquet sancionador. L'objectiu: l'energia. Es prohibeix la importació de carbó rus i també s'aprofita per vetar l'exportació d'alta tecnologia: productes electrònics de gamma alta, programes informàtics i especialment tota la tecnologia que serveixi per construir o renovar refineries russes. Una decisió que ja deixa entreveure les mesures del sisè paquet.


Sisè paquet (2 de juny): Petroli

Fins ara és de llarg el paquet de mesures més sever i el que més ha fet parlar: el de la importació de petroli. Finalment, ha suposat l'embargament de cru, però només per via marítima. N'han quedat al marge els oleoductes que abasteixen països sense accés al mar com la República Txeca, Eslovàquia o Hongria. Aquesta mesura entrarà en vigor d'aquí sis mesos i afectarà el 90% de les exportacions de petroli de Rússia.

Un home amb una samarreta amb la imatge de Putin a Sant Petersburg (Reuters/Anton Vaganov)

Tenen efecte les sancions a Rússia?

Amb les sancions que ja tenia i les que li han imposat ara, Rússia s'ha convertit en el país més sancionat del món, davant de l'Iran, Síria i Corea del Nord. L'efecte de les imposicions de moment no es veu més enllà de la fugida d'un miler d'empreses --entre altres, multinacionals com McDonald's, Ikea o Apple--, però els experts coincideixen que a la llarga seran un llast massa pesant, tot i que avui dia això encara no passa.

De fet, segons el Departament d'Energia dels Estats Units, Rússia podria estar ingressant ara més diners que a l'inici de la guerra. L'augment dels preus del petroli i dels combustibles fòssils ha significat que els beneficis hagin augmentat fins a un 50%. Que Rússia no vengui a Europa no significa que les seves exportacions s'hagin debilitat. Països com la Xina i especialment l'Índia absorbeixen ara l'energia que ha boicotejat la Unió Europea.

D'altra banda, l'efecte rebot de les sancions a l'economia mundial és una realitat.

El gas, la darrera frontera

La darrera gran carta de la Unió Europea en matèria de sancions és la més sensible de totes: el gas. El 40% del gas que arriba a Europa ve a través de Rússia, i hi ha països com Letònia o la República Txeca on cada metre cúbic que consumeixen les llars i fàbriques arriba únicament de Rússia. Hongria i Eslovàquia en depenen en més del 85%.

En qualsevol cas, el principal client europeu d'aquest hidrocarbur és Alemanya. Malgrat que la dependència és més petita --del voltant del 65%--, els 80 milions d'habitants de la quarta economia del món tenen un consum enorme.

Substituir aquesta dependència del gas rus és un desafiament colossal i per això la Unió Europea està explorant al detall la possibilitat d'abastir-se d'altres països abans d'intentar desconnectar-se dels gasoductes russos.

 

ARXIVAT A:
Vladímir PutinUcraïnaRússia
Anar al contingut