Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Ruanda, 25 anys de l'últim genocidi del segle XX

Entre 800.000 i 1 milió de persones, majoritàriament tutsis, van morir a cops de matxet en tres mesos

Yasmin CórdobaActualitzat

Les ferides estan obertes encara a Ruanda, on aquest abril es commemoren els 25 anys del genocidi que va deixar entre 800.000 i 1 milió de víctimes mortals en 100 dies. La responsabilitat de les potències occidentals i la inacció de les Nacions Unides encara deixen interrogants sense resoldre.
 

El hutus van assassinar el 75% de la minoria tutsi ruandesa (Reuters)
 

Capacitat de recuperació 

Tot i que el genocidi de Ruanda és el pitjor patit mai a Àfrica, la societat ruandesa és també un exemple de resiliència.

Aquest diumenge s'ha celebrat la cerimònia oficial a la capital, Kagali, on el president de Ruanda, Paul Kagame, s'ha referit als sacrificis dels supervivents i la seva capacitat de perdó perquè Ruanda "torni a ser una família i no torni a passar":

 

"La gent jove de Ruanda té tot el necessari per transformar el nostre país. Els nostres fills gaudeixen de la innocència de la pau i només coneixen el trauma i la violència a través de la nostra història"

 

Acte commemoratiu del genocidi a l'estadi de Kagali, aquest diumenge (Reuters)


A l'acte commemoratiu, hi han acudit supervivents, familiars de les víctimes i pocs líders africans i europeus. Han volgut recordar els 100 dies de terror que van commoure el món el 1994, tot i la passivitat de la comunitat internacional. Simultàniament, Ruanda ha iniciat aquest dissabte el primer del centenar de dies de dol oficial al país 

 

Centenars de milers de refugiats ruandesos intentant creuar la frontera amb Tanzània, maig de 1994  (Reuters)


L'origen colonial del conflicte ètnic

L'assassinat del president Juvénal Habyarimana, d'ètnia hutu, el 6 d'abril de 1994, va ser el detonant de l'extermini de les minories tutsis i d'hutus moderats. Les rivalitats ètniques van començar durant l'època colonial, quan Ruanda estava sota el comandament d'Alemanya i posteriorment de Bèlgica.

Els tutsis van dirigir els país durant dècades, però, davant les seves aspiracions independentistes, el govern belga va començar a afavorir els hutus, que van prendre el poder.  

Anys després, l'assassinat del president Habyarimana, el 1994, que havia arribat al poder amb un cop d'estat i que els tutsis mai havien acceptat, va desencadenar el genocidi.

Bèlgica ha tornat ara a reconéixer la seva responsabilitat compartida en la massacre. 

 

20.000 nens i nenes van néixer de les 250.000 violacions a dones ruandeses (Reuters)
 

L'extermini planificat dels tutsis

Poques hores després del magnicidi va començar l'assassinat d'entre 800.000 i 1 milió de persones, la majoria tutsis, que representaven només el 15% de la població, i hutus moderats. Van morir massacrades principalment a cops de matxet pel milícies hutus extremistes, soldats i la població civil, encoratjada pels missatges de la radiotelevisió "Els mil turons".

Segons l'ONU, almenys 250.000 dones i nenes ruandeses van ser violades i utilitzades com a arma de guerra. De les violacions es calcula que van néixer 20.000 nens.

 

Les milícies van assassinar la població majoritàriament a cops de matxet (Reuters)
 

Tribunals contra l'oblit

El Consell de Seguretat de l'ONU va encarregar al Tribunal Penal Internacional per a Ruanda investigar el genocidi ruandès i el 1998 hi va haver la primera sentència contra un responsable d'assassinats. Paral·lelament, el Tribunal Suprem de Ruanda i un tribunal popular han seguit jutjant i condemnant els culpables.

Des del 1994, Ruanda ha acusat repetidament França de la seva complicitat en les matances per proporcionar entrenament militar i armament a les milícies hutus que van protagonitzar els crims.

 

Queden milers de cossos sense identificar a les fosses comunes de Ruanda (Reuters)

Ferides obertes i morts sense sepultura

El mes que ve, el 4 de maig, està previst que es puguin enterrar prop de 81.000 cossos trobats a les foses comunes i pous excavades durant la massacre del 1994. Trobaran sepultura al Monument al Genocidi en Nyanza.

Actualment, tres quartes parts dels 12 milions de ruandesos tenen menys de 30 anys i el 60 per cent de la població no ha viscut el pitjor genocidi de la història d'Àfrica.

 

La minva de població fa que la majoria de ruandesos actuals no hagin viscut el genocidi (Reuters)

 

VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut