Roser Rius, víctima de Billy el Niño: "Em va pegar als peus fins que es va cansar"

És una de les cinc persones que ha posat una querella col·lectiva contra la policia franquista per les tortures que van patir
Roser Rius, víctima de Billy el Niño: "Em va pegar als peus fins que es va cansar"

Roser Rius, víctima de Billy el Niño: "Em va pegar als peus fins que es va cansar"

És una de les cinc persones que ha posat una querella col·lectiva contra la policia franquista per les tortures que van patir
Actualitzat
TEMA:
Franquisme
Roser Rius, víctima de Billy el niño: "em va pegar als peus fins que es va cansar"

Roser Rius, aquest dijous al programa "Els matins" de TV3

Roser Rius va presentar la setmana passada la primera querella col·lectiva contra la policia política franquista per tortures, juntament amb quatre persones més.

Aquest dijous, Rius ha explicat la seva experiència al programa "Els matins" de TV3, i també els motius que han portat a la presentació de la querella.

L'any 1974 tenia 27 anys, militava a la Lliga Comunista Revolucionària, i la van detenir a Madrid quan anava a treballar, a ella i 8 persones més.

Les tortures, "gairebé un protocol"

Segons ha explicat, el primer que li van fer a comissaria va ser pegar-li sense preguntar-li res:

"Seguien una sèrie de comportaments que després de parlar amb molta gent, te n'adones que eren gairebé un protocol, que era primer atonyinar-te molt."

"O sigui, et pegaven molt no tant perquè parlessis o no parlessis, ells et volien rebaixar, aniquilar, i també que fossis un exemple per a la gent que es volia moure al carrer, que això anava així, i que el millor que podies fer era estar-te quiet."


"Aquesta me la treballo jo"

Rius ha explicat que el pitjor tracte el va rebre d'Antonio González Pacheco, el policia conegut com a Billy el Niño, després que ella gosés dir-los que ja podien amb una noia jove:

"Llavors l'Antonio González Pacheco, que no era l'únic, vull recalcar que eren molts els policies que es dedicaven a això, eren tots els policies que es dedicaven a això, tots, la brigada politicosocial. Però com que ell era un xulo, li posaven aquest nom, va dir: 'Anem a un despatx, que aquesta ja me la treballo jo.'"

"Em va començar a donar cops amb una barra de ferro a la planta dels peus. A mi em va semblar que va durar molt. En tot cas, era de nit, i em va estar pegant amb intervals que sortia a prendre alguna cosa alcohòlica, fins la matinada, fins que ell es va cansar."

L'expolicia Antonio González Pacheco, conegut com a Billy el Niño, declarant davant d'un tribunal

L'afany de protagonisme de Billy el Niño

Ha dit que després la van obligar a estar-se dreta durant 12 hores, "amb el que suposava que els peus cada vegada se m'anaven inflant més i més, anava pujant l'hematoma."

Rius ha assegurat que a aquest policia se'l coneix millor que als altres degut a l'afany de protagonisme que tenia:

"Billy el Niño, si se l'ha singularitzat, en part és perquè ell també volia ser singular en aquell moment. Era un home baixet però que es feia el xulo, portava sabates amb alces..."


"Era una manera de fer sistemàtica"

A Roser Rius, només la podien acusar d'associació il·lícita i de distribuir propaganda il·legal, i per això afirma que en el seu cas les tortures no buscaven treure-li informació:

"Les tortures no eren excepcionals, era una manera de fer que tenien sistemàtica contra tota la gent que ens movíem, que érem molta, a universitats, a barris, etc., i no anaven per si sabies molt, què els podies donar..."

 

Crims contra la humanitat que no prescriuen

Rius ha assegurat que han presentat la querella col·lectiva perquè no s'oblidin les tortures, però sobretot per provar que eren sistemàtiques i, per tant, crims contra la humanitat.

Això les converteix en un delicte que no prescriu i que no es pot amnistiar, i pot facilitar que la querella en marxa a l'Argentina pugui prosperar.

En aquest sentit, Rius ha assegurat que la llei d'amnistia va servir per protegir aquests policies, i que "la immunitat per a aquestes persones ha estat total" i que, a més, se'ls ha premiat.

 

ARXIVAT A:
Policial Franquisme