Rosa Lluch i Jaume Asens sonen com a possibles ministres del govern de Sánchez
Comença el ball de noms per ocupar les carteres del que seria el primer govern de coalició de la democràcia
El cap de llista d'En Comú Podem al Congrés, Jaume Asens, podria ser ministre d'Habitatge en el govern de coalició de PSOE i Unides Podem.
Per a aquest mateix càrrec, i amb més possibilitats que Asens, sona també Rosa Lluch, candidata al Senat també per En Comú Podem, que no va obtenir escó.
Ho han assegurat fonts d'UP als mitjans de comunicació, alguns dels quals concreten el nom que tindria el ministeri si se n'encarregués Asens: d'Habitatge i Drets de la Ciutadania.
Ball de noms
Després de l'acord d'aquest dimarts per formar el primer govern de coalició des de la restauració de la democràcia a Espanya, han proliferat les especulacions periodístiques, amb més o menys informació dels partits, sobre els noms dels futurs ministres.
Els primers han estat els possibles ocupants de 3 vicepresidències: Carmen Calvo repetiria amb una de política, Pablo Iglesias se n'encarregaria d'una de social i Nadia Calviño n'encapçalaria una d'econòmica.
Unides Podem tindrà bàsicament competències socials. Alguns noms que sonen com a possibles incorporacions al govern són el d'Irene Montero, com a ministra d'Igualtat, o el d'alguns diputats d'Izquierda Unida, com Alberto Garzón o Yolanda Díaz.
També Juantxo López de Uralde, que després de fundar Equo és la principal cara de l'ecologisme dins del grup parlamentari i podria aspirar a la cartera de Transició Ecològica. En cas que el ministeri continués a mans del PSOE s'hi mantindria Teresa Ribera.
Per ajustar el repartiment de competències entre les dues forces polítiques del govern, el nombre de ministeris podria incrementar-se des dels 17 actuals a una vintena.
Activista i advocat
Jaume Asens Llodrà, de 47 anys, és llicenciat en Dret i en Filosofia per la UB i en Polítiques per la UPF, i va ser molt actiu en els moviments socials de Barcelona des dels anys 90.
Com a advocat i activista, va destacar durant 20 anys en la defensa jurídica d'altres activistes, i en els àmbits dels drets humans i la lluita contra la corrupció.
El 2013 va ser un dels fundadors de Podem, i l'any següent, i juntament amb Ada Colau i Joan Subirats, va impulsar la plataforma que va guanyar les eleccions municipals a Barcelona el 2015 amb la llista Barcelona en Comú.
Posicionat clarament com a sobiranista, com a tercer tinent d'alcalde de Barcelona Asens va impulsar que l'Ajuntament es personés com acusació popular contra les càrregues policials de l'1-O.
Amic personal de Toni Comín, va assessorar-lo després de l'1-O i fins i tot va acompanyar-lo fins a prop de Perpinyà quan va decidir marxar d'Espanya, a finals d'octubre del 2017.
Asens va fer el salt de la política municipal a Barcelona a l'estatal a Madrid el 28A, com a cap de llista al Congrés d'En Comú Podem, i ara ha repetit.
Rosa Lluch, candidata al Senat
Rosa Lluch Bramon, de 50 anys, és filla del polític socialista assassinat per ETA Ernest Lluch i de la filòloga especialitzada en el món islàmic Dolors Bramon.
Historiadora especialitzada en l'època medieval i professora de la Universitat de Barcelona, Lluch va ser la primera candidata al Senat per En Comú Podem el 10N, però no va ser escollida.
Supeditat a la investidura
Totes aquestes especulacions, esclar, depenen que el líder del PSOE, Pedro Sánchez, aconsegueixi superar el debat d'investidura amb més vots a favor que en contra.
Descartat que pugui ser en primera votació, es preveu que en segona pugui arribar fins als 168 diputats amb el suport del PNB, Més País, Coalició Canària, Terol Existeix i el Partit Regionalista de Cantàbria.
Asens i ERC
Assumint com a molt possible els 163 vots negatius de PP, Vox, Cs, Na+, JxCat, i la CUP i les abstencions de BNG i Bildu, que ja es va abstenir el juliol, la gran incògnita és què farà ERC, que llavors també es va abstenir.
Si tornés a optar per l'abstenció, Sánchez sortiria de la investidura com a president del govern espanyol, però si votés en contra, hi hauria 176 vots negatius, i no seria president.
Precisament el perfil sobiranista d'Asens, que sempre ha defensat que cal fer un referèndum d'autodeterminació, podria ser clau a l'hora de decantar la decisió d'ERC cap a una banda o l'altra.
