Los Angeles

Ronald Reagan mor als 93 anys després de patir durant una dècada la malaltia d'Alzheimer

L'expresident dels EUA Ronald Reagan ha mort als 93 anys a la seva residència de Los Angeles, després d'haver estat malalt d'Alzheimer durant els últims deu anys. Ha mort poc després que la Casa Blanca anunciés a París l'empitjorament de l'exmandatari els últims dies. Reagan, que va governar els EUA entre el 1981 i el 1989 i que amb anterioritat va tenir una discreta carrera com a actor de cinema, va dedicar una bona part del seu mandat a aconseguir la victòria definitiva en la "guerra freda" i va ser una de les figures més carismàtiques de la nació en les últimes dècades.

Actualitzat
L'expresident nord-americà Ronald Reagan ha mort la nit de dissabte, als 93 anys. Segons algunes fonts, fa poc va tenir una pneumònia. La Casa Blanca ha confirmat la notícia després de comunicar-la al president George Bush, que està de viatge a França, i ja ha col·locat la bandera nord-americana a mig pal en senyal de dol. Durant tot el dia, els fills i la família, a més de la seva dona Nancy, han anat arribant a la residència de l'expresident, a Los Angeles. Reagan serà enterrat, per desig de l'expresident, a la biblioteca museu que duu el seu nom. És un edifici de reminiscències espanyoles, emplaçat dalt dels turons de Simi Valley, a uns 30 quilòmetres de Los Angeles, que conté 50 milions de documents escrits, milió i mig de fotos, 45.000 cintes de vídeo i de publicacions relacionades amb el mandatari. Els funerals inclouran una cerimònia al Capitoli, seu del Congrés dels EUA, i a la Catedral Nacional de Washington. La mort ha anat seguida de nombroses reaccions de mandataris del país i estrangers. Bush ha dit que, amb Reagan, el món va deixar enrere "una era de por i tirania", en referència al comunisme. Blair ha afirmat que la Gran Bretanya ha perdut un gran amic i Chirac ha manifestat sentir-se molt dolgut. Qui també ha expressat el seu dol ha estat l'exprimera ministra britànica Margaret Thatcher, i els expresidents Bush i Clinton. La vida de l'expresident Ronald Wilson Reagan va néixer el 6 de febrer de 1911 a l'apartament que la seva família tenia damunt de la fleca que regentaven a Tampico (Illinois). Es va graduar a la Universitat d'Eureka el 1932, on va estudiar Economia i Sociologia. Durant la seva vida va treballar en diferents oficis: socorrista d'un riu, rentaplats, locutor de ràdio, presentador de televisió, actor de Hollywood, espia i president dels EUA. Com a actor, va participar en 59 metratges i va debutar el 1937 amb la cinta "Love is in the air". A causa d'un problema de visió, es va salvar de lluitar a la Segona Guerra Mundial. El 1952 es va casar amb Nancy Davis, la seva segona dona, qui l'ha acompanyat fins a la mort, i amb qui també va tenir dos fills, Patti i Ron. Va ser elegit governador de Califòrnia el 1966 i reelegit el 70. Va aconseguir la presidència el 1980. El 81, un malalt mental el va ferir de gravetat d'un tret al pit, però gràcies a l'urgent trasllat a l'hospital va recuperar-se i, dues setmanes després, va reaparèixer a la vida pública amb certa aurèola d'heroi. A l'agost d'aquell any, no li va tremolar la mà per acomiadar 11.000 controladors aeris que s'havien declarat en vaga. A l'octubre, un camió bomba va matar 241 soldats dels EUA a Beirut, i un mes després Reagan ordenava atacar les milícies druses en represàlia. Dos anys després, tropes dels EUA van envair l'illa de Granada, suposada aliada de Cuba. Reagan va ser reelegit el 1984, amb una aclaparadora victòria sobre Walter Mondale. Va ser sotmès amb èxit a una operació de càncer de colon el 1985, quatre mesos abans de la seva primera cimera amb el president soviètic, Mikhaïl Gorbatxov, celebrada a Ginebra. El 1986 va ordenar un atac aeri contra Líbia, després que avions dels EUA fossin atacats amb coets, tot i que van errar el blanc. El mateix any va esclatar l'"afer Iran-Contra", en què alts càrrecs del govern van vendre armes a l'Iran per finançar la "contra" nicaragüenca, malgrat que el Congrés havia prohibit donar suport als rebels sandinistes. Reagan i Gorbatxov van signar el tractat INF, pel qual es comprometien a eliminar les armes nuclears d'abast mitjà. El 1989 va deixar la Casa Blanca, i cinc anys després el mateix mandatari va anunciar que patia Alzheimer i es va retirar de la vida pública.
Anar al contingut