Ronald Reagan, Clint Eastwood o Shirley Temple, entre els artistes que van saltar a la política

Ronald Reagan va ser escollit governador de Califòrnia fa 37 anys, el 1966, i després d'estar vuit anys dirigint l'estat més gran i més ric dels Estats Units, va voler fer el salt a la presidència del país. Primer el 1976, quan no va superar a les primàries republicanes a Gerald Ford, i finalment el 1980. Llavors se'n va sortir, i va començar, de fet, una era de conservadorisme als Estats Units, que va tenir com a banderered pel·lícules com "Rambo", en la qual sortia un musculós Sylvester Stallone. Schwarzenegger va aprofitar, de fet, aquesta moda d'actors musculosos com a reclam de taquilla per a Hollywood, per fer la seva carrera amb films com "Terminator", "Conan el bàrbar" o "Mentides arriscades". Un altre republicà, més crític amb el sistema que Schwarzenegger o Reagan, Clint Eastwood, també es va llançar a la política a mitjans dels anys 80. El director de "Sense perdó" va arribar a ser alcalde del seu poble, Carmel, entre 1986 i 1988, però al cap d'aquests dos anys va deixar-ho estar i es va concentrar en la realització de pel·lícules. Hi ha una llarga tradició d'actors del partit republicà que han ostentat representacions polítiques. L'actor John Gavin, un dels intèrprets de la cèlebre "Psicosi" d'Alfred Hitchock, va ser ambaixador a Mèxic durant el mandat de Ronald Reagan. També va ser ambaixadora a Ghana el 1974 amb Richard Nixon com a president la popularíssima actriu infantil Shirley Temple. Uns quants anys abans, el 1967, va intentar infructuosament ser escollida representant al Congrés pel partit republicà. Amb George Bush pare a la Casa Blanca, Temple va encapçalar la delegació diplomàtica a Txecoslovàquia, el 1989. El 1965, George Murphy, conegut pels musicals dels anys 30 i 40 com "El carrer 42" o "Melodies de Broadway", va ser elegit senador per Califòrnia. Va continuar com a representant del Senat fins al 1971. De casos de famosos del món de l'espectacle que s'han convertit en polítics o ho han intentat n'hi ha cabassos als Estats Units. Fred Grandy, el simpàtic superintendent "Gopher" de la sèrie "Vacaciones en el mar", ha estat congressista en quatre legislatures, del 1987 al 1995. El cantant Sonny Bono, l'exmarit de Cher, va arribar a ser alcalde de Palm Springs del 1988 al 92, i després va fer carrera política al Congrés, on es va convertir en un dels assessors d'imatge del portaveu de la cambra, el conservador Newt Gingrich. Tom Hayden, exmarit de Jane Fonda, va ser escollit senador demòcrata el 1992, pels demòcrates, i després va perdre eleccions com a governador i alcalde de Los Angeles. El marit de la cantant Linda Ronstadt, Jerry Brown, va ser el successor de Reagan com a governador de Califòrnia entre els anys 74 i 82, per al partit demòcrata. Ha acabat sent alcalde d'Oakland. El fenomen d'artistes reconvertits en polítics no és exclusiu dels nord-americans. Al Brasil, el flamant ministre de cultura és el cantant Gilberto Gil. A Grècia, l'actriu Melina Mercouri va ser una activista política abans de la dictadura, fins que va ser expulsada pels militars el 1967. Quan va tornar a la seva terra natal, va ser escollida diputada el 1977, i més tard va ser ministra de cultura amb el socialista Papandreu. A Anglaterra, hem de recordar el paper, actiu, encara, que té l'actriu Glenda Jackson al partit laborista, alineada a l'esquerra d'aquesta formació, i per tant, molt crítica amb la política de Tony Blair. És diputada al parlament britànic des del 1992.