Romeva, Rovira i Rull demanen un acord per sortir del laberint

"Punt final. El període autonòmic ha rebentat costures." Així comença l'article escrit per Raül Romeva, Marta Rovira i Josep Rull en què remarquen, amb una metàfora de la llegenda de Teseu, la urgència d'un acord que faci possible, després de dos mesos, la investidura del president de la Generalitat.

Asseguren que la proposta presentada sobre la formació del nou govern és fruit d'una reflexió entre diferents sensibilitats i afirmen que no hi ha d'haver vencedors ni vençuts.

Els autors comparen Junts pel Sí i la CUP amb Teseu, el llegendari rei d'Atenes que va matar el Minotaure (l'Estat espanyol) i va aconseguir sortir del laberint gràcies a l'ajuda del fil d'Ariadna (la ciutadania).

Romeva, Rovira i Rull diuen que a Catalunya creix la percepció que tenim un estat en contra:

"Ens trobem, novament, atrapats a l'interior d'un laberint dins del qual ens espera el govern de l'Estat, un ésser institucionalment implacable, una mena de Minotaure que combat un clam legítim, però sobretot pacífic i democràtic, amb coces i esbufegant amenaces."

Afirmen que des de l'executiu central es vol que qui exerceixi de president a Catalunya "sigui aquell qui administra la clau de la caixa comuna (estatal)".

Recorden els 72 diputats aconseguits el 27-S entre Junts pel Sí i la CUP i afirmen:

"Junts pel Sí i la CUP serien com Teseu, encarregat de fer front al Minotaure-Estat. Tanmateix, igual com a la CUP conviuen moltes ànimes, el mateix succeeix a Junts pel Sí, on trobem des de socialcristians fins a ecosocialistes, passant per liberals, republicans, socialistes i, també, independents diversos. Lluny de ser un problema, aquesta diversitat esdevé la veritable força de Teseu. La nostra força col·lectiva."

Els autors expliquen que és aquesta ànima múltiple la que ha permès els primers acords: la constitució del Parlament i d'una mesa "clarament independentista" i "l'adopció d'una declaració solemne a favor de l'inici del procés que deixa clara la voluntat manifesta de caminar cap a la condició d'estat al servei de les necessitats més urgents i inexcusables".

Reconeixen, però, que hi ha temes pendents i urgents i que cal continuar avançant per construir una nova legalitat, per posar en marxa el procés constituent "que ha de garantir que, un cop més, el procés el pilota l'Ariadna-ciutadania. No oblidem que el procés no quedarà mai complert si no es ratifica, via sufragi popular, una proposta de text constituent". I tot plegat sense oblidar les urgències socials.

Romeva, Rovira i Rull també recorden la proposta de Junts pel Sí en el primer debat d'investidura de repartir funcions governamentals rellevants entre tres àrees de responsabilitat i expliquen que la proposta ha continuat evolucionant:

"Hem proposat establir diversos mecanismes de coordinació entre la Presidència de la Generalitat, la Vicepresidència i les presidències de Comissió Governamentals amb el mandat de gestionar la desconnexió/transició nacional. Finalment, donada l'excepcionalitat del moment, al cap de 10 mesos se sotmetran la Presidència i l'acció de Govern a ratificació parlamentària, a través d'una qüestió de confiança, amb l'objectiu d'avaluar conjuntament l'evolució dels compromisos acordats."

Els autors es mostren convençuts que aquesta proposta és el resultat d'un diàleg i un aprenentatge compartits. I conclouen:

"No és el relat ni la proposta de ningú en particular, sinó que és la síntesi de totes elles. Ningú hi perd i tothom hi guanya molt. Entenem que això és el què emana del mandat democràtic rebut el 27-S. Aquesta és la gènesi de tot bon acord. Que no deixi vencedors ni vençuts. En altres paraules, que venci la democràcia i, consegüentment, les persones, en plural."