Romeva diu que el dret a l'autodeterminació "no és l'única manera" per crear un estat i defensa la "via democràtica"
ACN Barcelona.-ACN Barcelona .- El conseller d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva, ha afirmat que el dret d'autodeterminació no és l'única via per arribar a la independència. Durant la inauguració aquest dimecres del simposi 'El Dret d'Autodeterminació al Segle XXI', Romeva ha destacat "la via democràtica" com una opció que "permet ampliar el focus en el marc de l'ordenament jurídic internacional". El conseller ha recordat la sentència del Tribunal Internacional de Justícia sobre la declaració unilateral d'independència de Kosovo on, segons ell, "es planteja clarament que les secessions no són per elles mateixes contràries al dret internacional, fins i tot encara que es produeixin fora de l'exercici del dret a l'autodeterminació dels pobles".
En la inauguració d'un seminari que reuneix al CCCB experts internacionals sobre el dret a l'autodeterminació, Romeva ha assegurat que el poder estatal "només és legítim si s'entronca amb la voluntat popular" i també "amb el principi democràtic i la dignitat humana". El conseller ha recordat que el dret a l'autodeterminació ha "evolucionat" des del seu reconeixement, a mitjans dels anys 50, passant d'aplicar-se només a colònies a fer-ho en "pobles ocupats" o "indígenes" i "més recentment" a "minories dins d'un estat que reclamen un estatus diferent".Romeva ha indicat que les jornades, que s'allargaran fins divendres, pretenen analitzar "la diversitat" amb què "es pot interpretar" el dret a l'autodeterminació. En tot cas, ha remarcat que "cada vegada hi ha un vincle més fort entre el que significa el dret a l'autodeterminació i el principi democràtic". Romeva ha apuntat que el poder estatal "només és legítim si entronca amb la voluntat popular" i "amb els drets humans més bàsics". La professora de la Universitat de Boston Liah Greenfeld, la primera ponent del seminari, ha assegurat en declaracions a l'ACN que l'actitud del govern espanyol davant els plans de referèndum de l'executiu català no té "cap validesa legal ni res a veure amb el concepte d'autodeterminació". "No li toca al govern espanyol decidir si la gent de Catalunya vol independitzar-se", ha afegit.A més, ha defensat que el dret d'autodeterminació no és exclusiu d'excolònies. Greenfeld ha expressat que el concepte "va ser introduït per Woodrow Wilson", el president dels Estats Units durant la Primera Guerra Mundial. I, segons ella, va ser creat "específicament per referir-se a nacions que eren parts d'imperis, no colònies, no van ser colonitzades". "Només es referia als drets d'aquells pobles, com Hongria, Eslovàquia, etc. a la secessió i esdevenir independents, nacions sobiranes", ha conclòs.Espanya "vol mantenir unida una nació imaginada" com en el passat, però això "xoca amb els desitjos d'una gran part de la població de Catalunya", ha assegurat en declaracions a l'ACN el professor de dret internacional, dret europeu i dret públic a la Universitat de St. Gallen (Suïssa), i assessor legal a les Nacions Unides, Bardo Fassbender.Segons ell, la reacció internacional al referèndum i el reconeixement de la independència dependrà "del resultat de la votació". "Si és un vot fort a favor de la independència, els països veïns no ho podran ignorar", ha indicat Fassbender. Amb tot, segons ell, "la majoria de països estaran molt indecisions i esperaran a que el govern espanyol prengui una decisió"."Probablement la possibilitat més viable d'aconseguir suports serà en els fòrums de les organitzacions internacionals", ha defensat aquest expert, que va assessorar l'ONU. "El Consell d'Europa, a Estrasburg, és una organització compromesa amb la idea de la democràcia i els drets humans i a la seva assemblea, per exemple, es podrien trobar alguns suports a favor del reconeixement de la independència", ha pronosticat.Fassbender també ha defensat que la pertinença d'una hipotètica Catalunya independent a la Unió Europea és un element "crucial pel país" per motius econòmics i polítics. "Els tractats de la UE no diuen res sobre aquest tema", ha afirmat l'expert, assenyalant que "per un cas específic com aquest caldrà una norma específica que permeti a Catalunya seguir a la UE si ho desitja".
