Romeva aposta per córrer pel carril del 80%
A l'altre costat del vidre, Raül Romeva parla amb l'energia encomanadissa de qui està convençut del que fa. Allibera un torrent d'idees que a vegades costa d'aturar per fer-li una pregunta. Com a bon esportista, quan té la pilota no la deixa anar fins a culminar la jugada.
Ens explica que va molt atrafegat, sobretot a mesura que s'acosta el judici -encara sense data- i ha de dedicar part del seu dia a dia a la presó a estudiar i a preparar bé la defensa. La premissa de fons és senzilla: posar urnes no és cap delicte; reprimir a cops els qui voten, sí.
Romeva espera que el judici sigui un mirall per a l'Estat. Una mena de termòmetre de l'Espanya del segle XXI que analitzaran amb detall centenars, milers, d'ulls de tot el món. I Catalunya és només la punta d'un iceberg molt més profund:
"És Espanya la que té un problema amb la seva democràcia, amb les seves identitats i les seves sobiranies."
Dissabte que ve, una manifestació davant del Tribunal Suprem, a Madrid, s'encarregarà de recordar-ho. En aquesta fotografia de pla general que fa l'exconseller d'Exteriors hi inclou la irrupció de Vox al Parlament andalús, i n'assenyala la responsabilitat d'un socialisme que ha comprat el marc mental de la dreta, "incapaç de bastir un discurs regenerador".
Sánchez, entre Suárez i Rajoy
De fet, li preguntem per Pedro Sánchez. Si no creu que, com a mínim, hi ha hagut un canvi de to respecte de Mariano Rajoy. És evident que, per qui està tancat a la presó, això és insuficient, però des d'aquesta condició de pres interpel·la el president espanyol perquè es mogui i obri "un nou temps polític".
Romeva ho té clar: Sánchez ha de triar si vol ser Suárez o si vol ser Rajoy. És a dir, si tindrà el coratge de qui va decidir legalitzar el Partit Comunista amb tot en contra o si continuarà engreixant la carpeta catalana externalitzant la política als tribunals.
El rellotge corre i la data simbòlica del 21 de desembre -primer aniversari de les eleccions del 155- ja és a tocar. I la remor de fons creix.
Fa la sensació, però, que si alguna cosa l'ocupa -i el preocupa- realment és que el sobiranisme s'emboliqui en debats estèrils. Obligadament apartat de la batalla de Twitter, de la immediatesa que converteix cada declaració en un incendi que es consumeix amb la mateixa rapidesa amb què s'ha encès, Romeva reflexiona sobre el mitjà i llarg termini.
"Això és una carrera de fons."
L'octubre del 2017 només va ser un punt i seguit, avisa als qui estan enfadats, cansats, temptats de plegar veles. I per córrer en condicions aquesta cursa recepta alçar la mirada i fixar-se en allò que uneix la part de la societat catalana, que sigui independentista i no, és contrària a la repressió i favorable a una sortida política.
Un 80% de la ciutadania que circula per un carril central que ell -en plena sintonia amb el discurs del seu amic Oriol Junqueras- no vol perdre de vista.
"La nostra ha estat sempre una aposta per un camí acordat, negociat."
Ens acomiadem. Mà contra mà a cada costat del vidre. "Ànims!", ens diu ell. I s'afegeix a la conversa que mantenen, des de fa una estona, una mica més enllà, els Jordis i la resta del govern empresonat a Lledoners.
