Roger Español: "El 'A por ellos' és en part responsable dels més de 1.000 ferits de l'1-O"

Roger Español té 39 anys, és saxofonista i pare d'un nen, però ara fa un any es va convertir en la cara més visible dels ferits en les càrregues policials del referèndum de l'1 d'octubre quan va perdre l'ull. Un 1-O que, com explica, "va ser molt curt".

Roger Español: "El 'A por ellos' és en part responsable dels més de 1.000 ferits de l'1-O" https://t.co/GKW1sVzLxh #1OTV3 #Play324 pic.twitter.com/Zi6FmBcykm

— 324.cat (@324cat) September 30, 2018

Roger Español:

Recordo el dolor, les càrregues, la violència policial sense miraments cap a la gent pacífica. Molt nerviosisme, molta indignació.

El meu 1-O, però, va ser molt curt. En realitat, a les 10.30 es va acabar per mi. Recordo el moment de l'impacte. Molt de dolor, molt desconcert. No sabia què m'havia passat fins al cap d'una estona.

Abans de rebre l'impacte de la bala de goma, vas pensar en algun moment que corries perill?

Quan vaig rebre el tret de bala de goma, la feina ja estava tota feta: ja s'havien endut totes les urnes, les furgonetes estaven encarant la Gran Via per marxar i el cordó policial del darrere, tot i no haver-hi més disturbis, seguien disparant bales de goma, i una va ser la que em va impactar directament a la cara a menys de 15 metres.

A més, on érem nosaltres, hi havia tot de periodistes correctament identificats amb el seu braçalet. Era difícil pensar que pogués rebre el tret de bala en aquella situació.

Quan comença la policia a carregar i a disparar bales de goma?

Totes les càrregues violentes de la policia a l'Escola Ramon Llull van ser després d'haver-se endut les urnes. Hi va haver persones que es van asseure davant les furgonetes per mirar d'impedir que anessin a una altra escola a fer el mateix, i jo vaig seure amb ells. Allà van començar a carregar amb les porres, les salves, bales de goma... i va començar tota la moguda.

Recordo enmig de tot aquell aldarull aixecar la vista i veure un home amb un trau al cap que li brollava sang degut a un cop d'una porra. És una imatge que tinc molt gravada.

"No ens pensàvem que serien capaços de saltar les tanques, de disparar bales de goma, de trencar vidres, d'arrencar les urnes de les mans de la gent, i encara menys que farien servir indiscriminadament aquestes maleïdes bales de goma."

Sabíem que vindrien, sabíem que podrien retirar les urnes, però en cap moment podia arribar a pensar que farien servir tota aquesta violència per retirar les urnes, i encara menys que, un cop retirades les urnes, seguissin fent ús de la violència per castigar el poble que estava allà per votar. Crec que ningú s'ho imaginava. A l'Escola Ramon Llull, no ens pensàvem que serien capaços de saltar les tanques per entrar a dins, no ens pensàvem que serien capaços de disparar bales de goma, de trencar vidres, d'arrencar les urnes de les mans de la gent, i encara menys que farien servir indiscriminadament aquestes maleïdes bales de goma que van fer tan mal.

Quan ets conscient de l'abast de la lesió?

Em van ingressar i operar d'urgència al mateix dia, ben ràpid, i quan vaig sortir de l'operació i vaig començar a recuperar la consciència m'ho van comunicar.

Em van dir que l'impacte havia estat dur, que m'havien destrossat l'interior del lòbul ocular i, per tant, no recuperaria la visió.

Va ser un moment dur. Em va venir el cap el cas de l'Ester Quintana.

Com és la recuperació del teu dia a dia?

Els primers mesos, l'hospital, molta recuperació a casa, repòs absolut. Em dedico a la música i estava estudiant al Conservatori del Liceu, i tot això m'ho va tallar. Va ser dur.

Els metges tenien por a l'hora de tocar el saxo, que la pressió de l'ull em pogués afectar, i em vaig estar 3-4 mesos sense poder tocar-lo. A més, vaig haver de readaptar-me a l'hora de bufar; també m'han quedat les dents adormides, i això ha allargat el procés.

Ha vingut la meva parella a viure amb mi per ajudar-me amb les feines de casa i l'adaptació. Em vaig acostumant a les petites coses de casa, les distàncies curtes, però és el que més em costa.

Però ara comença un nou any al Conservatori del Liceu. Intento recuperar les classes perdudes i el temps perdut, i a partir d'aquí començar agafar normalitat en la meva vida.

El teu fill té 9 anys. Com se li explica el que ha passat?

Al principi, al Biel, el meu fill, li va costar bastant acceptar-ho. Ho va passar malament perquè jo tenia la cara com la tenia, però l'escola i la seva mare van fer molta feina per explicar-li sense mentides, directament, el que va passar perquè ell ho pogués acceptar i entendre. És important que ho entenguin.
 

Fa pocs dies s'ha sabut que el jutjat que investiga les càrregues policials de l'1 d'octubre a Barcelona investigarà tretze agents més de la Policia Nacional per la seva actuació a l'Escola Ramon Llull.

El procés està en fase d'investigació. Tenim imputats 13 agents – 11 escopeters i dos caps – de l'operatiu que hi havia a la Ramon Llull. Fa poc, els nostres testimonis van anar a declarar i cal remarcar que la fiscalia no s'hi va presentar.

Ara intentem demostrar que la violència no va ser proporcional, ni molt menys, i que el tret que em va ferir va ser directe i a menys de 15 metres de distància. Per tant, saltant-se tots els protocols que hi havia per l'ús d'aquestes escopetes de bales de goma.

Els protocols de la Policia Nacional diuen que ha de ser a una distància no inferior als 30 metres, i sempre rebotada de cara a terra. A mi em van ferir a menys de 15 metres de distància i amb un impacte directe; no va rebotar. Una bala de goma de cautxú massissa que va venir directe a la cara a 720 km/h; el resultat és el que veieu.

Has rebut alguna trucada o algun tipus de comunicació per part de les autoritats espanyoles?

Per part del govern espanyol, no hem rebut ni una trucada, ni un missatge; no s'han interessat per mi. És més, com va dir el ministre Zoido i amb la querella que m'han interposat, queda clar que l'únic que volen és carregar contra mi dient que soc un radical amb idees radicals.

"No tinc res a amagar i, per tant, puc anar amb el cap ben alt i tirar endavant."

T'han interposat una querella en contra teu.  Què n'opines?

Seguim endavant amb el nostre procés. En realitat, no canvia res del que estem fent fins ara. Potser sí que ens dona més feina a l'hora del judici.

No tinc res a amagar del meu passat, no m'he d'amagar de res i, per tant, puc anar amb el cap ben alt i tirar endavant.

D'alguna manera, el meu cas el volen fer servir per legitimar aquest relat que diuen ells que hi va haver violència, per tant, rebel·lió... L'única violència que puc dir que hi va haver va ser la que van començar ells amb les càrregues policials. Nosaltres estàvem fora amb els braços aixecats, cridant gent pacífica, i sí que es van viure moments de tensió, però en cap cas cap a la Policia Nacional.

Malauradament, formes part de la llista de víctimes de les pilotes de goma, ja abolides a Catalunya des de fa quatre anys. De quina manera estàs lluitant perquè aquesta llista no augmenti?

Aquí, a Catalunya, les pilotes de goma, gràcies a la feina feta per l'Ester Quintana, van ser prohibides el 2014. L'1 d'octubre va venir la Policia Nacional i les va tornar a fer servir, no sé si com a mètode d'escarni o... Bé, van venir i les van utilitzar. Això va donar peu a tornar aixecar la campanya "Stop bales de goma" no només aquí, sinó a la resta de l'estat espanyol.

És una arma de guerra que no serveix amb l'objectiu que la fa servir la Policia Nacional. És una arma molt lesiva, pot causar la mort, com ja ha causat més d'un cop, i estem intentant abolir-les. Primer de tot, que no tornin a venir aquí a Catalunya a fer-les servir i després conscienciar i fer campanya a la resta de l'estat espanyol perquè s'aboleixin.

Un any després, com veus aquell 1 d'octubre del 2017? Va valdre la pena?

Malgrat tot, va valdre molt la pena, sí. No només perquè de cara a Europa i internacionalment es veiés en quina situació ens trobem a l'estat espanyol, sinó per tot el que va passar abans i després dels cops de les càrregues policials; tot allò que vam viure la població catalana que volíem votar l'1-O ens va servir molt per reafirmar-nos, per empoderar-nos i veure que el que tu vols és el que el del teu costat vol, i que de mica en mica som més de dos milions i estem decidits.

"Tots aquests crits de 'A por ellos' estic segur que en part són responsables dels més de 1.000 ferits que hi va haver l'1-O."

El primer sentiment que em desperta és esperança. Tota la informació se centra molt amb les càrregues policials, amb els cops, i els ferits, però crec que es parla massa poc de tot el que va passar abans i després de les càrregues. Esperança perquè aquell sentiment de fer poble, de voler votar, que tots junts ho aconseguirem, és un dels que més m'han impactat de tot l'1 d'octubre o dels que més em quedo.

Evidentment, també hi ha el sentiment de ràbia. No hi ha dret a fer el que van fer veient les càrregues policials, tota la violència exercida per la Policia Nacional relacionant-la amb el famós crit de "A por ellos" que alguns policies cantaven amb el suport d'alguna gent del poble espanyol.

Tots aquests crits de "A por ellos" estic segur que en part són responsables dels més de 1.000 ferits que hi va haver l'1-O, i que la meva cara sigui així.

També indignació perquè no esquivaven la mirada. Et miraven fixament i es notava que hi havia un punt de personal. Crec que si un dispositiu com aquest de l'1-O havia de ser alguna cosa, havia de ser sobretot professional, i, per les mirades, per la forma d'exercir la violència pel crit de "A por ellos", crec que hi havia un punt massa d'implicació personal dins de l'operatiu policial.

Catalunya Ràdio ha parlat amb algunes de les persones que van quedar ferides durant l'1-O: Roger Español, que va perdre un ull, Sergi Rovira, Alejandra Rayas, Alberto Martín i Pere Font.