El rodatge de "Marcats per l'1 d'octubre"

Rodant l'1 d'octubre

El periodista Genís Cormand explica les interioritats de "Marcats per l'1 d'octubre", el que queda fora de l'angle de visió de les càmeres del reportatge del "30 minuts"
Genís Cormand
El rodatge de "Marcats per l'1 d'octubre"

El rodatge de "Marcats per l'1 d'octubre"

El significat d'una data i la importància que tindrà en el temps és difícil d'encertar. Llegeixo un historiador que reconeix que es va quedar desconcertat davant de tanta acceleració de fets. Ha passat un any de l'1 d'octubre. Un entrevistat per al reportatge ens adverteix: "Ja sé què és un tòpic, però és d'aquells dies que molta gent recordarà on era i què estava fent". Nosaltres, des del 30 minuts, què fèiem?

Fa un any, tres equips del programa vam rodar "Els dies clau". Vam situar una càmera darrere les persones que vam considerar clau del moment i les vam seguir. Durant dues setmanes. La intenció era conèixer per dins com es precipitaven uns fets que podien ser històrics. Ara la majoria estan a la presó o a l'exili. D'altres, han deixat el poder. Pocs, continuen al mateix lloc.

Una data que –això sí- ha deixat una marca. El 30 Minuts "Marcats per l'1 d'octubre" busquem la interpretació que en fan els qui ho van viure en primera persona. Que ens diguin com ho van sentir, i quin nom posen al primer dia d'octubre.

L'equip de Carles Puigdemont ens cita en un lloc indeterminat a prop de Lübeck, la segona ciutat més gran de l'estat de Slesvig-Holstein. Dormim en un hotel a prop de l'estació de tren de Lübeck, i al matí rebem un missatge amb la localització exacta de l'entrevista. Hi és fa setmanes, en plena tramitació judicial. Però ahir, mentres érem a Brussel·les, vam rebre la notícia que el jutge Pablo Llarena retirava l'euroordre internacional. Per tant, li fem l'entrevista quan ja té llibertat de moviments, i pot tornar a Waterloo, a Bèlgica, quan vulgui.

Per Carles Puigdemont, l'1 d'octubre és l'exemple del que pot ser la República: l'autoorganització, la responsabilitat compartida de la gent, la sensació de col·lectiu, d'un poble. Però també, afegeix, és el dia que des de l'estat espanyol s'envia un missatge inequívoc que s'impedirà la separació amb tots els mitjans. Aquesta és la seva lectura. La interpretació que en fa,  un any després.

Parlar amb Oriol Junqueras, Jordi Cuixart o Jordi Sànchez té unes altres dificultats. Ho fem a través d'intermediaris, d'un qüestionari per carta que serà respost de manera manuscrita. Els presidents d'Òmnium i l'ANC escriuen la resposta a cavall de Soto del Real i la presó de Lledoners. Oriol Junqueras, ho fa ja des de Lledoners. Estan instal·lats en cel·les contínues. La 62, la 63 i la 64. Al Mòdul 2. Els textos estan plens de contingut i tenen lectures relacionades amb l'actualitat. Però també contenen un grau evident d'emotivitat. Jordi Cuixart descriu el moment en què està fent les respostes, quan sent només l'aspersor de la gespa, al vespre, just davant de la finestra de la cel·la. I recorda quan el mateix equip del 30 Minuts que ara l'entrevista a distància, el va gravar l'any passat per al reportatge "Els dies clau", amb el seu fill Amat, de pocs mesos.

A Estrasburg, ens ha costat setmanes, però aconseguim una entrevista amb el màxim responsable executiu de la Comissió de Venècia. La capital d'Alsàcia és, evidentment, un lloc ben diferent, i hi trobem un altre to. Aquí, sobre la qüestió catalana, s'hi transita amb peus de plom. De fet, en un principi, no veien clar fer l'entrevista. La Comissió de Venècia –ens adverteixen- només concedeix entrevistes sobre els dictàmens i els informes que han elaborat. L'1 d'octubre no ha estat ni estudiat, ni valorat. Però, finalment, un dels responsables de comunicació del Consell Europeu accepta l'entrevista davant la nostra proposta de parlar de quan un referèndum es pot considerar homologat i quan no.

No és una conversa fàcil. L'advocat alemany Thomas Markert no pot parlar específicament de l'1 d'octubre perquè no n'han fet un informe. Però sí que respon exhaustivament sobre el codi de bones pràctiques que van elaborar el 2007 amb relació als referèndums i les consultes. Si no és acordat amb l'estat, no és vàlid. Si no respecta la Constitució, no és vàlid. Les respostes són clares i concises. No n'hi ha cap dubte. Finalment, per sorpresa de l'equip del 30 Minuts, decideix prendre la iniciativa i parla específicament de Catalunya. Això sí, gira la mirada ràpidament cap al responsable de comunicació, probablement –interpretem- per escrutar si desaprova la seva iniciativa particular.

Thomas Markert encara és més clar. A Catalunya no s'ha fet un referèndum legal. No és vàlid a cap efecte. En aquestes condicions, només si fos una dictadura, es podria ser més flexible des del punt de vista del dret internacional. Perquè es considera que hi pot haver una situació d'opressió. Però, en una democràcia, els referèndums –sentencia- han de ser pactats amb l'estat i d'acord amb la Constitució.

Quan acaba l'entrevista, Markert continua interessant-se per Catalunya en un ambient de distensió, i la seva cap de gabinet, una funcionària d'origen rus, pregunta per l'ambient de tensió durant l'1 d'octubre. L'advocat Thomas Markert coneix bé els països de l'est i el procés d'independència de les repúbliques ex-iugoslaves de principis dels noranta. De fet, va supervisar i tutelar de prop el referèndum de Montenegro. Però, acaba, allò era un altre context i un altre moment.

Deixem enrere Estrasburg. Hem estat a Brussel·les, Londres, Glasgow i a diverses poblacions catalanes. Un recorregut llarg buscant l'impacte de l'1 d'octubre. Anem a Madrid a entrevistar José Manuel García-Margallo. Cap membre del govern de Mariano Rajoy l'1 d'octubre atén la nostra proposta de participar en el programa. García-Margallo, exministre d'Exteriors, sí. Té la teoria que s'ha de comunicar un relat diferent, i es mostra extremadament crític amb aquells companys de govern que han negat els fets. García-Margallo ha llegit Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba, i té una teoria pròpia per cada moment del procés. Admet errors i es mostra molt crític amb els independentistes. Un relat que ha treballat, i que es podria escoltar tot seguit com si fos una conferència. Li agraïm la seva predisposició a argumentar per al 30 Minuts.

L'equip del reportatge "Marcats per l'1 d'octubre" segueix la seva ruta, que acaba amb l'emissió del reportatge just la nit abans de l'aniversari de l'1 d'octubre. Per la presentació del programa, ens ve al cap un interrogant: què estava fent molta gent en aquell mateix moment, tot just fa un any? La resposta és fàcil: milers de persones decidien passar la nit dins els col·legis electorals, per protegir-los. Al cap de poques hores, comen­çaven a aparèixer, en bosses de plàstic, les primeres urnes. Començava l'1 d'octubre.