Rivera denega atorgar crèdit polític a Montilla i defensa un govern "neutral" basat a aconseguir més benestar per als ciutadans
El líder de Ciutadans-Partit per la Ciutadania, Albert Rivera, ha explicat a Montilla que no pot atorgar-li crèdit polític després de valorar negativament l'anterior etapa del tripartit, la seva tasca com a gestor i l'elecció dels seus socis de govern. Amb tot, Rivera ha destacat la coincidència pel que fa a polítiques socials. En canvi, ha demanat la derogació de la llei de política lingüística i en el mateix sentit, ha demanat a Montilla que sigui el president de tots els catalans. Rivera li ha subratllat que no hi ha bons o mals catalans, en funció de la llengua que usen, i li ha demanat que sigui un govern "neutre", laic pel que fa a la religió, però també a la identitat. Rivera, que ha fet tot el seu discurs en castellà, s'ha acomiadat en català demanant un govern "on importin les persones".
Rivera ha volgut respondre punt per punt al discurs pronunciat per José Montilla i en la seva intervenció en el debat d'investidura, íntegrament en castellà a excepció del comiat final, s'ha mostrat crític amb la valoració de Montilla de l'anterior tripartit. Rivera ha reconegut que estaven expectants al discurs de Montilla abans de decidir sobre el seu vot, però que esperaven un més alt grau d'autocrítica respecte l'herència del tripartit, i un anàlisis dels errors. Rivera ha vist amb disgust un discurs "continuista", quan ells esperaven un "punt d'inflexió".
Rivera li ha recordat que durant els passats tres anys hi ha hagut motius per no estar orgullosos del tripartit com la creixent crispació entre catalans i espanyols, una separació entre polítics i ciutadanas, i una deballada en la participació tant en el referèndum de l'Estatut com en les passades eleccions. També li ha recordat les crisis polítiques del tripartit que van abocar a les eleccions anticipades i li ha preguntat si s'ha preguntat per què el seu partit ha estat el que ha perdut més escons. A més, ha criticat l'alt índex de fracàs escolar, la inseguretat ciutadana, i els preus de la vivenda, entre d'altres qüestions.
Amb tot, li ha reconegut coincidències pel que fa a polítiques socials, i ha afirmat que "per aquesta via obtindrà el suport" de Ciutadans. Rivera ha valorat les propostes per conciliar vida familiar i laboral, per la gratuïtat de llibres de text, etc. Amb tot, ha indicat que no li pot donar solvència al PSC com a partit ni a ell com a gestor per a governar Catalunya, i que tampoc comparteix els seus "avalistes".
El líder del grup mixt ha indicat a Montilla que tot i les seves proclames per ser president de tots, ha detectat un discurs clarament nacionalista quan el seu partit no s'hi declara obertament. Per això li ha retret alguns contradiccions quan ha parlat de "la nostra llengua" en al¿lusió al català, quan després ha reconegut que a Catalunya hi ha dues llengues oficials. Rivera ha instat a Montilla a traslladar la realitat lingüística a les institucions i s'ha demanat per què el 91% de les classes es fa amb català si al carrer la situació no arriba al 50%. Per això ha demanat a Montilla un govern "laic a nivell religiós i a nivell identitari".
Per això li ha demanat que governi per a tots els catalans, sense una política identitària concreta, i s'ha manifestat en contra de polítiques com la de les sel¿leccions catalanes esportives. A més, li ha recomanat que vagi amb compte amb l'aplicació del nou Estatut, recordant-li que es troba al tribunal constitucional.
Per la seva banda, Ciutadans s'ha mostrat disposat "a obrir una nova etapa, des de la racionalitat, des del seny català, des de la neutralitat" i no des del sentimentalisme. A més, s'ha compromès a fer una política constructiva.
Montilla li ha ofert respecte i col·laboració, però ha indicat a Rivera que precisament ha estat el seu discurs el que ha dedicat més temps a parlar dels temes identitaris tot i haver afirmat que aquests eren precisament aspectes que no interessaven els catalans.
Rivera li ha recordat que durant els passats tres anys hi ha hagut motius per no estar orgullosos del tripartit com la creixent crispació entre catalans i espanyols, una separació entre polítics i ciutadanas, i una deballada en la participació tant en el referèndum de l'Estatut com en les passades eleccions. També li ha recordat les crisis polítiques del tripartit que van abocar a les eleccions anticipades i li ha preguntat si s'ha preguntat per què el seu partit ha estat el que ha perdut més escons. A més, ha criticat l'alt índex de fracàs escolar, la inseguretat ciutadana, i els preus de la vivenda, entre d'altres qüestions.
Amb tot, li ha reconegut coincidències pel que fa a polítiques socials, i ha afirmat que "per aquesta via obtindrà el suport" de Ciutadans. Rivera ha valorat les propostes per conciliar vida familiar i laboral, per la gratuïtat de llibres de text, etc. Amb tot, ha indicat que no li pot donar solvència al PSC com a partit ni a ell com a gestor per a governar Catalunya, i que tampoc comparteix els seus "avalistes".
El líder del grup mixt ha indicat a Montilla que tot i les seves proclames per ser president de tots, ha detectat un discurs clarament nacionalista quan el seu partit no s'hi declara obertament. Per això li ha retret alguns contradiccions quan ha parlat de "la nostra llengua" en al¿lusió al català, quan després ha reconegut que a Catalunya hi ha dues llengues oficials. Rivera ha instat a Montilla a traslladar la realitat lingüística a les institucions i s'ha demanat per què el 91% de les classes es fa amb català si al carrer la situació no arriba al 50%. Per això ha demanat a Montilla un govern "laic a nivell religiós i a nivell identitari".
Per això li ha demanat que governi per a tots els catalans, sense una política identitària concreta, i s'ha manifestat en contra de polítiques com la de les sel¿leccions catalanes esportives. A més, li ha recomanat que vagi amb compte amb l'aplicació del nou Estatut, recordant-li que es troba al tribunal constitucional.
Per la seva banda, Ciutadans s'ha mostrat disposat "a obrir una nova etapa, des de la racionalitat, des del seny català, des de la neutralitat" i no des del sentimentalisme. A més, s'ha compromès a fer una política constructiva.
Montilla li ha ofert respecte i col·laboració, però ha indicat a Rivera que precisament ha estat el seu discurs el que ha dedicat més temps a parlar dels temes identitaris tot i haver afirmat que aquests eren precisament aspectes que no interessaven els catalans.
