Rita Barberá torna a negar que tingui res a veure amb el blanqueig de diners
L'exalcaldessa de València i senadora diu que declararà davant del jutge del "cas Imelsa" mentre es coneixen converses telefòniques del sumari amb expressions com "corrupció política total"
La senadora i exalcaldessa de València pel PP, Rita Barberá, està cada vegada més a prop de ser jutjada pel "cas Imelsa". Aquest dimarts ha convocat a la premsa a la seu del PP de València, en la que ha dit que accepta l'oportunitat que li va donar aquest dilluns el jutge que València que instrueix el "cas Imelsa" de presumpte blanqueig de diner negre en l'última campanya electoral del PP de València. El jutge li va oferir de declarar, en persona o per escrit, abans de decidir si envia la seva possible investigació o imputació al Tribunal Suprem.
Barberá, que ha negat tenir res a veure amb aquest cas, ha afirmat que en les noves dades conegudes del sumari, del que es va aixecar el secret aquest dilluns, "no hi ha res de nou, diferent de les filtracions que hi hagut" fins ara. Barberá ha dit que l'únic que hi ha són "deduccions i suposicions":
"La càrrega de la prova recau sobre el que acusa i no sobre el que s'ha de defensar, i amb proves, no amb deduccions ni suposicions, ni amb punxades telefòniques, amb noms que utilitzen terceres persones en va i a saber amb quina intenció."
Després de negar totes les acusacions, Barberá ha afirmat que ningú al PP li ha demanat que plegui, i també ha dit que les xifres del presumpte blanqueig, de 1.000 en 1.000 euros, són "ridícules", i que ningú s'ho creu perquè és "increïble". La senadora ha recordat que no està imputada per cap cas, i ha fet després un repàs als casos de corrupció d'altres partits, especialment el PSOE, però també Compromís, Podem i Ciutadans.
A preguntes dels periodistes, ha afirmat que en l'organització de la campanya electoral ella només s'encarregava del "missatge polític", i que la gestió econòmica la portava el comitè de campanya, del que s'ha desvinculat totalment:
"No tinc cap responsabilitat perquè jo no organitzava l'administració de la campanya electoral, sap qui el nomena el comitè de campanya? El partit popular de la ciutat, que jo no hi pertanyo, no hi he tingut mai cap càrrec orgànic."
Barberá també ha admès que ha parlat recentment amb Mariano Rajoy, però no ha volgut comentar ni donar cap detall d'aquesta conversa. També ha aprofitat per anunciar que aquest dimarts mateix té previst anar a Madrid per participar al ple del Senat, i ha negat que se la pugui acusar d'absentisme parlamentari, tal com se li ha dit per no haver assistit a anteriors sessions.
Noves dades sobre el "cas Imelsa"
Les converses transcrites en el sumari del "cas Imelsa" evidencien el funcionament del presumpte blanqueig del PP de València i hi impliquen directament a l'exalcaldessa. Una conversa telefònica entre l'exregidora María José Alcón i el seu fill, gravada per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil el 15 d'abril del 2015 -poc abans de les eleccions municipals- i incorporada al sumari del "cas Imelsa", fa un relat explícit del repartiment de bitllets de 500 euros en l'entorn del PP de València per blanquejar-los. En la conversa, Alcón explica al seu fill:
"I jo els havia de fer una transferència legal del meu compte per blanquejar diners. Vaja, corrupció política total."
A la pregunta del seu fill de si els diners els hi havia donat Rita [Barberá], Alcón precisa primer que va ser Mari Carmen (Mari Carmen García-Fuster, secretària del PP a l'Ajuntament de València), però després afegeix que sí, que va ser Rita.
Les converses gravades a María José Alcón van ser un dels fils que es va seguir per investigar la presumpta corrupció, però a la Fiscalia de València també hi va arribar una carta anònima que detallava força com funcionava el mecanisme de blanqueig de diners:
Senadora i a la Diputació Permanent
Quan es va fer públic que el PP no només havia fet senadora Rita Barberá, sinó que, a més, l'havia inclosa en la Diputació Permanent del Senat es va interpretar que el partit l'estava protegint de l'acció dels jutges de València, elevant, a causa de la seva condició de parlamentària, qualsevol acció judicial contra seu al Tribunal Suprem, encara que es dissolguin les Corts i hi hagi noves eleccions.
