Risc de brot per regions sanitàries: els focus de Lleida trenquen la tendència a la baixa

Risc de brot per regions sanitàries: els focus de Lleida trenquen la tendència a la baixa

Risc de brot per regions sanitàries: els focus de Lleida trenquen la tendència a la baixa

Ximo Blasco Gil / Ángel Andrés Morán Actualitzat
TEMA:
Coronavirus
Dues dones amb mascareta a la Rambla de Barcelona (EFE/Toni Albir)
Dues dones amb mascareta a la Rambla de Barcelona (EFE/Toni Albir)

Aquests dies hem sentit molt a parlar dels brots que es produeixen en punts concrets de la geografia i que requereixen l'adopció de mesures puntuals que ja havíem deixat enrere en el confinament. De fet, s'han comptabilitzat més de 40 brots de Covid-19 a Espanya des del final de l'estat d'alarma.

Durant el procés de desescalada, TV3 va elaborar uns gràfics del risc de brot seguint el sistema de càlcul utilitzat pel grup de Recerca BIOCOM-SC de la UPC i amb dades del Portal de la Transparència.

És un mètode molt semblant al que el Departament de Salut va anunciar que prendria com a referència per avaluar en el desconfinament. Fem ara un repàs, regió a regió, a dia d'avui.

Cal agafar amb cautela les dades dels últims dies, que sempre tendeixen a pujar en actualitzacions posteriors. Més encara en ple cap de setmana.

Lleida i els brots localitzats

El cas de la regió sanitària de Lleida ha vingut marcat per la detecció de brots, que hauria permès aturar a temps una extensió del coronavirus.

El primer va ser en plena fase 1 del desconfinament, que va obligar a endarrerir el pas a la fase 2 de Ponent.

Més tard, ja superat l'estat d'alarma, s'han trobat amb nous contagis en una residència de gent gran de la capital i també entre temporers de diversos municipis.

 

 

Tot plegat ha contribuït que la corba de l'índex de brot de Lleida se situï en valors força elevats i tons vermellosos que recorden xifres d'un mes enrere.

D'acord amb les dades publicades pel Portal de la Transparència de la Generalitat de Catalunya, la regió sanitària ha tingut les últimes dues setmanes més de 350 casos, només superada per Barcelona.

En aquest període, la incidència acumulada s'ha mogut entre els 80 o 90 casos per cada 100.000 habitants.

Per contra, la taxa de reproducció de l'epidèmia -que mesura quants contagis es deriven de cada cas diagnosticat- ha passat de sota de l'1 a sobre de l'1,5 des de fa més d'una setmana: hi ha més contagis detectats.

Caldrà seguir amb atenció els valors per comprovar que els brots localitzats no s'escampen i que la ràpida detecció permet controlar l'epidèmia.

La baixa densitat de població de la zona -444 habitants per quilòmetre quadrat- hauria de jugar a favor.

Si el gràfic de risc es manté entre les zones verdoses, grogues o de color taronja, hauria de ser possible controlar brots cas a cas, amb una estratègia basada en la detecció i aïllament de contactes.

Segons Clara Prats, investigadora del grup de recerca BIOCOM-SC de la UPC, en aquests casos no caldrien mesures addicionals i bastaria amb fer un major esforç en la detecció de casos amb un estudi de contactes dels pacients diagnosticats.

És quan el gràfic agafa tonalitats vermelles, com va passar fa al maig a Lleida o passa ara a la Franja de Ponent i comarques limítrofs, que potser no basta amb l'estudi de contactes i calguin altres mesures de major impacte, com ara un retorn a les condicions de les fases de la desescalada, com s'ha viscut en punts de la Franja.

Alt Pirineu i Aran: el brot d'una barbacoa

Un dels exemples que ens permetrà relativitzar les xifres que sempre cal posar en context el vivim a la regió sanitària de l'Alt Pirineu i l'Aran.

Si ens fixem en el gràfic de l'índex de creixement potencial del brot, veiem que la corba ha evolucionat entre les tonalitat verdoses i les de color taronja, dibuixant gairebé les dents d'una serra.

 

 

Ara bé, cal situar les dades en el seu entorn. En les últimes setmanes, en aquest territori s'han comptabilitzat 24 casos.

Aquesta setmana vam saber que 5 d'ells s'havien donat arran d'una barbacoa d'amics a la Vall d'Aran.

Tot plegat ha tingut efectes sobre la taxa de reproducció de l'epidèmia, que s'ha situat en valors per sobre del 2: més de 2 contagis derivats de cada cas diagnosticat.

Ara bé, tenint en compte la baixa densitat de població de la zona, la incidència acumulada per cada 100.000 habitants no seria destacable i, com que s'han detectat els possibles orígens, el potencial de brot no seria realment elevat.

 

Barcelona, el risc de l'elevada densitat

L'àrea metropolitana de Barcelona ha concentrat durant la pandèmia gran part dels casos i, en bona mesura, això va fer que la seva sortida del confinament fos més lenta que en altres indrets del país.

Les xifres de contagis, a més, s'avaluaven en el context d'una àrea que concentra molta mobilitat ciutadana i densitats de població elevades: la ciutat de Barcelona concentra 30.457 habitants per quilòmetre quadrat.

Aquest element posa més pressió a l'extensió de possibles brots. La detecció precoç aquí és encara més crucial.

 

 

Passat l'estat d'alarma, però, Barcelona ofereix un índex de creixement potencial de brot força baix i no ha trencat la tendència a la baixa des de fa tres setmanes.

En quinze dies, una àrea que acumula més de 5 milions d'habitants ha registrat poc més de 700 casos.

La taxa de reproducció de l'epidèmia es mou al voltant de l'1 i la incidència acumulada per cada 100.000 habitants no ha deixat de baixar.

 

Catalunya Central i Girona, evolució en paral·lel

Les regions sanitàries de Catalunya Central i Girona han seguit un desconfinament paral·lel i els valors que registren de l'epidèmia les situen de nou amb força semblances.

Els últims quinze dies s'haurien detectat 122 casos a la Catalunya Central per poc més de 100 a terres gironines, si bé el valor de Girona és doblement positiu ja que té més habitants i una densitat de població lleugerament superior.

 

 

No obstant, tant en un cas com en l'altre, la taxa de reproducció de l'epidèmia es mou en valors per sota de l'1 i l'índex de creixement potencial de brot dibuixa una corba en descens.

 

 

Camp de Tarragona, escassa afectació

Juntament amb les Terres de l'Ebre i l'Alt Pirineu, les comarques tarragonines han tingut una progressió ràpida en el desconfinament.

Amb més de 600.000 habitants i una densitat de població moderada, la zona destaca pel seu escàs nivell de contagis.

En les últimes dues setmanes se'n comptabilitzen només 18.

Això explica que la taxa de reproducció de l'epidèmia mostri una tendència en davallada amb incidències acumulades realment baixes.

 

Terres de l'Ebre, on el virus ja és testimonial

Segons el Portal de la Transparència, a les Terres de l'Ebre s'han detectat els últims quinze dies 5 casos de coronavirus.

De fet, ja porten diversos dies sense cap pacient diagnosticat.

 

Encara que el gràfic pugui portar a l'equívoc, les tonalitats verdoses del risc de brot indiquen que la situació està molt controlada.

Només cal fixar-se en l'eix d'ordenades, el vertical, que destaca perquè cap de les altres regions sanitàries pot situar-se en valors tan baixos.


Les variables que determinen el risc

Per obtenir el risc de brot d'un territori es tenen en compte diverses variables calculades a partir del nombre de casos diagnosticats.

D'una banda, es mesura la taxa rho, o taxa de reproducció de la malaltia, que s'obté a partir de la mitjana de persones que s'infecten a partir d'un mateix cas. Com més per sota es trobi del valor 1, més indicarà que l'extensió del virus va de baixa.

Aquesta variable es creua amb la incidència acumulada de casos per cada 100.000 habitants els últims 14 dies. És a dir, es pondera l'afectació en un període determinat sobre un volum concret de població.

És, alhora, una prospecció futura: un sistema de mesura del potencial infecciós, ens situa el volum de població que es podria estar contagiant a velocitat rho.

El creuament d'una variable i una altra dona com a resultat l'índex de creixement potencial de brot. Ara bé, un índex més alt d'una regió sobre una altra també cal observar-lo en relació amb la densitat de població, ja que com més quantitat de ciutadans convivint en un espai més reduït, més gran pot ser la incidència d'un brot, i a l'inrevés.

Alhora, un brot concentrat en un indret localitzat, com ara una residència o una empresa, pot repercutir negativament en les xifres d'una regió sanitària sense que la realitat obligui a témer per l'extensió dels contagis.

ARXIVAT A:
Coronavirus
Anar al contingut