Ríos provoca indignació en l'enterrament d'unes 70 persones assassinades durant la guerra civil
A Guatemala s'ha tornat a posar de manifest que les ferides del passat costen molt de cicatritzar. Aquest país centreamericà va patir 36 anys de guerra civil, en què va ser lamentablement memorable el període de règim militar d'Efraín Ríos Montt, del 82 al 83. Milers de maies van ser assassinats. Una setantena de cossos d'aquelles persones han estat recuperats, i el que volia ser una cerimònia tranquil·la va acabar en una batalla campal contra l'exdictador, que reclamava respecte als drets humans.
Les restes de 70 persones han estat desenterrades d'una fossa comuna de Rabinal, al nord de Guatemala. Van ser víctimes d'una matança perpetrada per l'exèrcit el 1981, i els seus familiars, tots ells indis maies, havien passat la nit vetllant-los i volien enterrar-los amb dignitat i amb tranquil·litat.
En plena cerimònia d'enterrament, l'exdictador i actual president del Congrés guatemalenc, Efraín Ríos Montt, va voler fer un míting electoral, i això va encendre els ànims dels maies, que van començar a cridar i a titllar-lo de genocida.
El règim del militar, del 82 al 83, va ser un dels períodes més violents dels 36 anys de guerra civil a Guatemala. Milers de civils, la majoria maies, van ser assassinats.
La indignació dels maies va provocar que n'hi hagués que llancessin pedres al dictador, una de les quals el va tocar al cap, cosa que va provocar el caos. Va haver de ser evacuat en helicòpter. En contra de la Constitució, que prohibeix que els colpistes participin en processos electorals, Ríos Montt es vol presentar a les eleccions presidencials del novembre.
La coincidència de l'acte de l'exdictador és interpretat per uns com un error estratègic i per altres com un intent de victimitzar-lo perquè s'accepti la seva candidatura electoral.
