Rigoberta Bandini durant el seu primer concert al Palau Sant Jordi de Barcelona (Europa Press/Pau Venteo)

Rigoberta Bandini s'acomiada al Palau Sant Jordi en una emotiva macrofesta

Amb aquesta gira, Paula Ribó es retira temporalment dels escenaris per descansar i agafar forces creatives, després de dos anys de carrera vertiginosos

Actualitzat

"No puc parlar gaire encara, perquè ploraria massa i tenim un concert per endavant". Emoció i ganes de gresca. Així ha estat el concert de comiat de Rigoberta Bandini d'aquest dijous a Barcelona. I no ho ha fet en qualsevol lloc, sinó en un Palau Sant Jordi entregat i ple de gom a gom.

Paula Ribó ha aconseguit, en molt poc temps, una gran fita, i ella mateixa semblava que no s'ho acabava de creure. En dos anys la seva popularitat s'ha disparat, i el fenomen i la seva capacitat de creació d'himnes l'han portat a debutar al Sant Jordi.

Ho ha fet acompanyada per la seva família, a la seva ciutat i amb milers de seguidors incondicionals. I la Bandini no ha defraudat i ha ofert un espectacle despreocupat, intens i amb qualitat vocal immillorable. 

Com ja és un costum, "In Spain we call it soledad" ha donat el tret de sortida. El públic li ha correspost des del primer segon. La festa només havia fet que començar quan tothom recordava els temps de pandèmia i confinament --i les ganes de sortir-ne-- de la mà de "Fiesta".

Encara com a missatge de benvinguda, Ribó ha fet un homenatge també a tot un clàssic com és "Qualsevol nit pot sortir el sol", de Jaume Sisa. Una festa per a tots els públics, fins i tot els més petits.


També ha sonat "Canciones de amor a ti", dedicada al seu fill, amb qui espera poder passar més temps l'any que ve amb aquesta retirada temporal dels escenaris; les ja clàssiques "The Fuck Fuck Fuck Poem" i la rigoversió de "Cuando Tú Nazcas", fins a arribar a un dels moments àlgids de la nit amb "Julio Iglesias" i el seu salt a l'abisme. 

Els admiradors de Rigoberta han pogut gaudir de gairebé totes les seves cançons, i hi havia ganes de poder cantar, com si es tractés d'un karaoke, les cançons del seu primer i nou CD "Emperatriz", publicat a l'octubre. Cançons com "Tú y yo", "Que vivir sea un jardín" o "A todos mis amantes". 

Però on el públic ha vibrat ha estat amb els himnes. El palau ha ovacionat Belén Barenys, la cosina i vocalista de Paula Ribó --que està embarassada--, quan ha sortit a l'escenari per cantar "Perra", i tot seguit la gairebé eurovisiva "Ay, mamá", que ha culminat amb els pits a l'aire de les dues cosines.


El concert havia passat el seu equador. I el grup musical ha sorprès amb un "popurri" de cançons d'amor, des de "Como yo te amo", de Rocío Jurado, a "Hentai", de Rosalía. 

"Quina intensitat! Encara teniu ganes de ballar? La Barcelona incansable, la meva Barcelona!", ha agraït Ribó poc abans d'introduir a l'escenari Amaia i interpretar "Así bailaba". Tot un retorn reivindicatiu a una infància no tan llunyana, amb salt a la corda inclòs. 


S'acosta el final. Un cor mixt ha acompanyat la transformada en "sacerdotessa de confiança" Rigoberta Bandini a "Emperatriz". "Vinga, Barcelona, aquest al·leluia!", ha animat la cantant en aquesta celebració de la vida.

I per tancar, com també ha fet en altres concerts, ha interpretat la cançó que va iniciar-ho tot, "Too many drugs", la primera que va compondre a finals del 2019, sense saber encara en què es convertiria el seu alter ego.


Una carrera de vertigen a la qual, a poc a poc, hi va posant un punt i seguit. Paula Ribó s'acomiada d'aquesta primera etapa de Rigoberta Bandini per tornar a ser, per un temps, la Paula; aquella noia de Barcelona que somiava a omplir el Palau Sant Jordi, i que aquest dijous va inspirar moltes d'altres a lluitar per aconseguir les seves fites. 

 

ARXIVAT A:
Rigoberta BandiniMúsica
Anar al contingut