Rigoberta Bandini: "Durant el Benidorm Fest em vaig bloquejar, vaig tocar fons"

La cantant assegura que va necessitar aquest moment de tocar fons per adonar-se que "no era tan important"

Actualitzat

Després del tsunami d'"Ay mamá", la seva cançó candidata a representar Espanya a Eurovisió, Rigoberta Bandini ha tornat a Barcelona, a recuperar la calma amb la seva família, i a reconnectar-se amb ella mateixa.

Entrevistada al Palau de la Música per "El matí de Catalunya Ràdio", la cantant ha reconegut que ha viscut una autèntica explosió amb el Benidorm Fest, però que aquesta sensació ja va començar fa un any, quan la popularitat de cançons com "In Spain we call it" o "Perra" va augmentar:

"Jo porto flipant un any. Tot ha crescut molt de pressa. El tsunami ja havia començat, però sí que aquesta onada del Benidorm Fest ha estat molt més forta."

Per això, ha necessitat viure-ho amb la màxima normalitat possible per poder-ho valorar millor. Ribó ha explicat que, tot i que valora molt el que li està passant -- "allò que portes tota la vida buscant" -- i n'està molt agraïda, per a ella el més important és viure el moment i poder estar amb el seu fill, la seva família i el seu entorn:


Ribó ha reconegut que va viure un moment de tocar forns mentre era a Benidorm. Un moment en què es va atabalar per la pressió del moment que vivia i la repercussió que sentia que podia tenir en la seva carrera:

"Em vaig bloquejar molt. Va ser només un matí, però vaig necessitar aquest moment de tocar fons per adonar-me que res era tan important, com col·locar-ho a lloc. I em vaig dir: ‘A veure, tranquil·la. Això és molt fort, tot el que t'està passant, però hi ha moltes més coses al teu voltant, tant personals i com artístiques que també ho són'. I vaig fer-me veure que la meva carrera no depenia d'aquest punt."

Sobre la polèmica que es va desfermar arran del Benidorm Fest, que va traspassar les fronteres del món eurovisiu, Rigoberta Bandini remarca que mai ha existit una rivalitat entre els participants. "Jo m'he alegrat que al final tot depengués de dones i això per a mi és un èxit", ha dit referint-se a la guanyadora del festival, la també catalana Chanel, i les participants gallegues Tanxugueiras, que van quedar en tercera posició darrere seu.


De fet, ha explicat que un cop acabat el concurs, tot i no haver guanyat, tot l'equip de Rigoberta Bandini ho va celebrar amb una gran festa:

"Estàvem de celebració igualment perquè al final hi ha moltes maneres de guanyar. Anar a Eurovisió era una manera increïble i hauria sigut un altre camí, però no anar-hi i rebre tot el carinyo que estem rebent i tot el feedback... també és guanyar d'alguna manera. Feia molt que no bevia alcohol per cuidar les meves cordes vocals durant el Benidorm Fest i va ser una gran festa."

 

Un himne generacional i feminista

Bandini ha sigut el descobriment de l'edició i tothom ha mostrat la seva opinió sobre les seves cançons, fins i tot, alguns polítics.

"Ay mamá" s'ha convertit en un himne generacional. Es tracta d'una oda a la maternitat, la feminitat i la bellesa. I un element molt important és el cos femení i, en concret, els pits femenins. "No sé per què fan tanta por les nostres tetes", es pregunta a la cançó.


Preguntada per Laura Rosel, Ribó reconeix que no li pot donar una resposta a aquest plantejament, "no sé per què fan tanta por els nostres pits". Però creu que cada cop és menys així. "Només la quantitat de vegades que s'està llegint la paraula ‘teta' per la meva cançó als articles, crec que ja ajuda...", bromeja l'artista.

No tothom, però, ha adoptat com a propi el discurs que defensa Bandini i l'ha criticat:

"Penso que els pits tenen aquesta cosa perversa que alhora fan por i són un objecte. Per això hi ha gent que a la lletra d'‘Ay mamá' hi vol veure diferents matisos negatius. Però s'ha d'entendre la voluntat de la cançó, d'unificar, alliberar i celebrar."

En aquest sentit, també se n'ha criticat la posada en escena. Setmanes abans, els rumors sobre si ella es trauria un pit sobre l'escenari van créixer, però finalment Bandini va fer aparèixer sobre l'escenari un pit gegant en forma de globus terraqüi, per tal de no ser desqualificada de la competició, cosa que no li passaria si fos un home:

"Si jo hagués pogut ensenyar els meus pits, que no podia per llei, perquè si no m'haurien desqualificat tant a Eurovisió com al Benidorm Fest, no hauria hagut de recórrer a una escultura. Si hagués estat un home, hauria pogut ensenyar un pit."


Tot i la polèmica, "Ay mamá" sembla que s'ha convertit en la vencedora indirecta del festival. Més enllà de la competició, la cançó s'ha convertit en un himne feminista, com ja havia passat amb altres creacions de l'artista. I, fins i tot, s'està convertint en un referent per als més petits:

"M'arriben molts vídeos de nens i nenes petits cantant la cançó. Flipo amb la rebuda de la infància. I em fa molta il·lusió ser un referent per a ells i haver pogut posar el meu petit gra de sorra en aquestes generacions que ja creixeran amb aquesta cançó."

De tots els menuts, el que ben segur és el seu fan número u és el seu fill. Que l'acompanya a tots els concerts que fa, i el Benidorm Fest no va ser una excepció:

"Jo crec que també per a ell va ser l'experiència ‘heavy' que ha viscut. Perquè venia als assajos, a l'hotel posaven les cançons dels participants i quan sentíem el ‘mamamama' s'emocionava i no entenia res. M'agradaria ser al seu cervell per entendre com va viure ell que tothom cantés la cançó de la seva mare."


Punt de mira: Llatinoamèrica?

Rigoberta Bandini segueix sense tenir un segell discogràfic al darrere i, de moment no ho considera necessari. Se sent còmoda treballant amb el seu petit equip --format pel seu mànager, la seva parella, el seu productor i ella--, ja que així se sent més lliure de poder crear tot allò que vol. Una llibertat artística que creu que potser no tindria amb una discogràfica.

Ara bé, no es vol tancar cap porta i, reconeix que potser pot arribar un "sostre" artístic, com arribar a Llatinoamèrica, que no podrà trencar ella sola:

"Anar a Llatinoamèrica és un objectiu a llarg termini. Comença a haver-hi soroll, sobretot a Mèxic, on potser aquest estiu farem algun primer toc. Però com que de moment ha sigut tot tan ràpid i no hi ha pressa, estic en pla ‘ja ho farem'."

Paula Ribó sembla tenir els peus a terra i defensa que la seva principal responsabilitat com a artista és "donar a la gent coses que els emocionin", una cosa que no vol perdre mai.

De moment, aquest dimecres omplirà el Palau de la Música en un concert que li fa una il·lusió especial. La seva àvia va morir fa poc i era molt assídua d'aquest teatre. Per això el concert estarà dedicat a ella i també l'acompanyarà tota la seva família:

"El Palau de la Música és un dels llocs més importants de Barcelona i per a mi és un somni. Vindran tots els meus familiars de públic, que són com uns quaranta, i serà un homenatge a ella."

ARXIVAT A:
MúsicaFestival d'EurovisióRigoberta Bandini
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut