Revelen el parentiu del gegantopitec, un simi que feia 3 metres i pesava 500 quilos
Representació artística del "Gigantopithecus blacki" (Ikumi Kayama-Studio Kayama LLC)

Revelen el parentiu del gegantopitec, un simi que feia 3 metres i pesava 500 quilos

Investigadors catalans i danesos utilitzen proteïnes de queixals de fa 2 milions d'anys per determinar l'origen d'aquest primat gegant

Xavier DuranActualitzat

Hi ha noms ben explícits. El gegantopitec o "Gigantopithecus" era un gran simi d'uns tres metres d'alçada i un pes de fins a 500 quilos que es va extingir fa 300.000 anys. Era dues vegades tan voluminós com els actuals goril·les.

Fins ara no se sabia on situar-lo en l'arbre de l'evolució. Però investigadors catalans i danesos ho han pogut esbrinar amb una nova tècnica. Un queixal ha permès saber que era parent de l'orangutan. La troballa es publica a la revista "Nature".

La recerca ha estat codirigida per Tomàs Marquès-Bonet, investigador d'ICREA i director de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), i Enrico Cappellini, investigador principal al Globe Institute de la Universitat de Copenhaguen.
 

Quan l'ADN no s'ha conservat

Des de fa uns anys, les anàlisis d'ADN antic han donat moltes dades sobre l'evolució dels primats i particularment dels humans. Però les restes humanes més antigues amb ADN ben conservat daten de fa 400.000 anys. Això impedeix anar més enrere.

En el nou estudi s'han restituït, per primer cop, les proteïnes d'un fòssil d'aproximadament dos milions d'anys d'antiguitat. Es tracta del "Gigantopithecus blacki", que com el seu nom indica era un animal gegant.

Aquest gran simi va viure des de fa més de dos milions d'anys fins a fa 300.000 anys. Habitava els boscos de les actuals Xina, Índia i Vietnam. Es coneix des dels anys 30 del segle passat, quan els seus queixals fòssils es venien a la Xina com un remei tradicional sota el nom de "dents de drac".

El 1935, el paleontòleg Ralph von Koenigswald va identificar un dels molars, de més de 2,5 cm d'ample, i va proposar que era la peça d'un enorme primat. Per això li va donar el nom de "Gigantophitecus". Després es van trobar altres dents i fins i tot mandíbules.

Un gegant herbívor

Els estudis d'aquestes restes, ja amb tècniques més modernes, han permès saber que era herbívor. Així ho indica la forma ampla i plana dels molars, la seva composició química i la presència de fòssils de plantes microscòpiques trobats en algunes dents. Com que era tan gran, necessitava molt d'aliment. Això i la seva especialització herbívora devia fer que s'extingís en alguna de les glaciacions del plistocè, un període geològic que va començar fa aproximadament 1,8 milions d'anys i va acabar fa 10.000 anys.
 

Molar inferior de gegantopitec de la cova Chuifeng (Wei Wang)


Els autors han analitzat l'esmalt dental d'un fòssil molar trobat a la cova de Chuifeng, a la Xina. Això ha permès obtenir dades d'una manera diferent, com explica Enrico Cappellini:

"Fins ara, tot el que se sabia sobre aquesta espècie es basava en la morfologia de les dents i mandíbules trobats, propis d'un herbívor. Ara, l'anàlisi de les proteïnes antigues, o anàlisi paleoproteòmic, ens ha permès reconstruir l'antiquíssima història evolutiva d'aquest parent llunyà".

Els investigadors han comparat les proteïnes del fòssil amb una base de dades de proteïnes d'homínids coneguts. Això ha permès veure que el seu parent viu més proper és l'orangutan, tot i que van divergir fa molt de temps, com explica Tomàs Marquès-Bonet, que també és investigador del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG):

"L'anàlisi ha revelat que el 'Gigantopithecus blacki' pertany al mateix clade (branca) que l'orangutan, el seu parent viu més proper, encara que la seva separació amb els orangutans actuals és molt llunyana, la qual cosa explicaria l'anterior confusió en el camp. Tots dos van divergir aviat en el Miocè - fa més de 10 milions d'anys -, però sens dubte compartien un ancestre comú".

 


Mandíbula d'un gegantopitec (Wei Wang)

La tècnica desenvolupada per aquests investigadors es podria utilitzar per estudiar fòssils massa antics per conservar l'ADN. Si bé ara les proteïnes s'han recuperat dels molars, "es podria utilitzar amb moltes altres restes òssies per revelar la vasta antiguitat de l'evolució humana, que encara desconeixem en gran mesura", conclou Marquès-Bonet.

 

ARXIVAT A:
Ciència
Anar al contingut