Retroba 80 anys després la filla que va donar en adopció durant la Segona Guerra Mundial

Una residència de gent gran de Toronto, al Canadà, ha estat l'escenari fa pocs dies d'un retrobament molt singular: una dona de 98 anys s'ha retrobat amb la filla que va donar en adopció fa gairebé 80 anys.

La protagonista d'aquesta història és Gerda Cole, que tenia 18 anys el 1942 quan, sent una jueva austríaca refugiada al Regne Unit, va quedar embarassada.

Havia marxat d'Àustria el 1939 fugint dels nazis gràcies a un programa de rescat de nens jueus anomenat Kindertransport, i el matrimoni amb el pare de la criatura era "miserable".

Es va casar 5 vegades, però no va tenir més fills

Es va quedar sola, i sent adolescent en un país estranger, sense diners i sense feina, va decidir donar en adopció la nena, que havia batejat amb el nom de Sonya.

Les condicions de l'adopció marcaven que no intentaria mai posar-se en contacte amb ella, ho va complir i va fer la seva vida. Es va casar 4 vegades més, però no va tenir cap altre fill, malgrat que ho va intentar.

Amb el seu tercer marit va marxar el 1965 del Regne Unit al Canadà, a Toronto, on ha estat des de llavors, i ara viu a la residència de gent gran Revera Kennedy.

El net la troba sense proposar-s'ho

La retrobada l'ha propiciada, tot i que sense tenir-ne la intenció, el seu net, Stephen Grist, de 55 anys, i que és fill de la seva filla Sonya Grist, que ara té 79 anys.

Grist tenia pensat anar a viure a la Unió Europea, i volia documentar els seus orígens austríacs per poder demanar la ciutadania europea, ara que el país n'ha quedat fora després del Brexit.

Va aconseguir tots els papers excepte el certificat de defunció de la seva àvia, que necessitava per completar la documentació i enviar-la a l'ambaixada d'Àustria.

Després d'intents infructuosos, va descobrir que s'havia casat 5 vegades, i va localitzar via Facebook el fillastre d'un d'aquests matrimonis, que li va dir que encara era viva.

Grist ha explicat al diari nord-americà The Washington Post que això el va sorprendre molt, perquè estava concentrat a aconseguir els documents:

"No se'm va acudir en cap moment que la meva àvia pogués estar viva."

Canvi de plans

A partir d'aquí Grist va canviar d'objectiu: volia conèixer-la i també que la conegués la seva mare, i li va demanar ajuda al fillastre, que havia contactat per Facebook.

Aquest va explicar-li a Gerda Cole que la seva filla i el seu net volien conèixer-la, i després de dubtar molt, va acceptar que anessin a veure-la a Toronto.

Assabentada de la situació, la direcció de la residència va col·laborar, i van organitzar-li una festa pel 98è aniversari, a principis de maig.

La retrobada

La retrobada va ser molt emotiva i totes dues la van assumir molt bé: la filla va entrar tremolant i molt espantada a la residència, però li va passar de seguida:

"Tenia l'estómac fet un nus, va ser un xoc considerable, però hi va haver un vincle immediat i la veritat és que encara no he baixat a terra."

La mare, per la seva banda, va mostrar-se molt agraïda d'haver pogut conèixer la filla tants anys després:

"Vaig cometre molts errors, però malgrat tot, ella m'ha vingut a veure després de localitzar-me. És una part de mi mateix, sens dubte és el millor que m'ha passat."

Stephen Grist ha afirmat que considera la seva àvia "una persona notable", entre altres coses perquè malgrat les dificultats va aconseguir treure's tres carreres universitàries, una de les quals, arqueologia.

Li faran més visites

Net i filla tenen la intenció de tornar a visitar l'àvia a Toronto amb els altres dos nets i els 7 besnets que ara ha descobert que té.

Gerda Cole ha expressat que té pressa perquè això passi:

"Siguem sincers: els 98 són molt a prop dels 100, no em queda massa temps, i en aquests moments no hi ha cap altra cosa que em faci més il·lusió que estar amb ells."