Reticències a ser en una mesa el 14F: "Faran passar tot Manresa davant meu?"
Ja s'han escollit els 75.000 membres, i si finalment les eleccions es fan al febrer, hi haurà uns 150.000 positius o sospitosos de ser-ho cridats a votar de 19.00 a 20.00
Reticències a ser en una mesa el 14F: "Faran passar tot Manresa davant meu?"

Reticències a ser en una mesa el 14F: "Faran passar tot Manresa davant meu?"

Ja s'han escollit els 75.000 membres, i si finalment les eleccions es fan al febrer, hi haurà uns 150.000 positius o sospitosos de ser-ho cridats a votar de 19.00 a 20.00

Redacció Actualitzat
TEMA:
Eleccions Parlament Catalunya 2021
Reticències a ser en una mesa el 14F: "Em faran venir tot Manresa davant meu?"
Una dona diposita el seu vot en les eleccions al País Basc, el juliol a Durango (EFE)

Enmig de la incertesa sobre quan es faran realment les eleccions al Parlament de Catalunya, la maquinària electoral per al 14F s'ha reactivat.

Aquesta setmana els ajuntaments han fet a correcuita els sortejos dels membres de les meses, i els titulars i suplents escollits, unes 75.000 persones a tot Catalunya, han començat a rebre les notificacions.

Aquestes persones tenen 7 dies per presentar al·legacions a les Juntes Electorals de Zona per no haver-hi d'anar, que preveuen que en rebran moltes més que en eleccions anteriors.

La raó és, evidentment, la situació de pandèmia, tot i que els motius acceptats per no anar-hi no canviaran gaire. Són, sobretot, estar de baixa o tenir menors o discapacitats a càrrec.

Les persones més grans de 70 anys no han entrat en el sorteig, i les de més de 65 poden al·legar edat avançada, però no es va acceptar excloure'n tots els majors de 60 anys.

"Faran passar tot Manresa davant meu?"

Alguns dels que els ha tocat s'han queixat: és el cas de Jordi Dolcet, treballador d'una acadèmia obligada a tancar, i que serà president de mesa:

"Les acadèmies, que no tenim cap brot ni res, ens tanquen i estic teletreballant, i ara em diuen: un dia t'has d'estar 12 hores en contacte amb un munt de gent que no coneixes, que no saps si prenen mesures de seguretat, i a sobre hi has d'anar obligat. No m'ho explico."

Jordi Dolcet, aquest divendres entrevistat al programa "Tot es mou"

Lluís Heras, de Manresa, que li ha tocat ser vocal d'una mesa, es queixa que haver de fer-ho es contradiu amb el que se li ha demanat fins ara:

"Jo que he fet bé la feina, que faig cas, que he passat un Nadal que no he tingut activitats socials i ara em faran venir tot Manresa davant meu? És que no ho entenc."

Lluís Heras, aquest divendres entrevistat al programa "Tot es mou"

Entrevistats pel programa "Tot es mou" de TV3, tots dos s'han mostrat molt preocupats per haver estat escollits.

"La por no val"

El director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals, Ismael Peña-López, ha dit aquest dissabte que "la por de la Covid no val" com a motivació per deslliurar-se d'estar en una mesa.

Segons Peña-López, les mesures de seguretat que es prendran faran que els riscos siguin mínims:

"El gruix de la gent serà a fora al carrer, que està ventilat, i a dins del local electoral estarà absolutament ventilat, amb portes obertes i amb distàncies també, amb mascaretes, pantalles, etc."

"Per tant, durant la jornada electoral la gent anirà circulant d'un en un i serà molt fàcil mantenir aquestes distàncies i condicions, res que no estiguem fent cada dia."

Peña-López ha recordat que la llei electoral, la LOREG, preveu multes i fins i tot presó per a les persones escollides que no es presentin el dia de les eleccions.

El director general ha dit que el dispositiu electoral l'estan treballant des del maig, i que han aprofitat l'experiència de les eleccions fetes al País Basc i a Galícia, entre altres llocs.

 

Col·legis en espais grans i oberts

Per evitar les aglomeracions de gent, la Generalitat ha demanat als ajuntaments que no facin servir centres educatius com a col·legis electorals, i optin per espais grans i oberts.

Els votants hauran de respectar sempre la distància d'1,5 metres amb els membres de la mesa, que aniran protegits per minimitzar riscos.

Mesures anti-Covid per les eleccions del 14F
Col·legi electoral instal·lat en un pavelló esportiu, en les eleccions autonòmiques a Euskadi del juliol (EFE)


EPI de 7 a 8, la franja dels positius

De 9 del matí a les 12 del migdia s'ha establert una franja preferent per a col·lectius de risc, i una altra de 7 a 8 per a les persones positives o sospitoses de ser-ho, tot i que ambdues franges són només recomanacions.

Els membres de les meses rebran mascaretes, pantalles facials, guants, gel hidroalcohòlic i termòmetres, i en l'última franja, quan hi vagin els positius, s'hauran de posar equips de protecció EPI.

Sobre aquests equips Jessica Morillas, del Sindicat d'Infermeres de Catalunya, ha advertit que no són gens fàcils d'utilitzar:

"La dificultat no és només com ens col·loquem l'EPI sinó, sobretot, com ens el traiem. Nosaltres cada any fem formació i, malgrat això, sempre que ens el posem o traiem de dos en dos perquè una persona ha de supervisar l'altra."

Entrevistada a Catalunya Ràdio, Morillas ha afegit que aquesta complexitat d'ús fa que el risc de contagi sigui molt alt si els equips acaben infectats amb coronavirus. 

Segons ha explicat aquest dissabte el secretari general de Salut, Marc Ramentol, es calcula que el dia de les eleccions hi haurà unes 150.000 persones positives o sospitoses de ser-ho.

 

Eleccions a Euskadi i Galícia en plena pandèmia de COVID
Cues de gent esperant al carrer per votar, el juliol a Euskadi
ARXIVAT A:
Coronavirus Covid-19 Eleccions Parlament Catalunya 2021
Anar al contingut