Retallar els diners que reben els distribuïdors de gas i llum per rebaixar la factura

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competènca (CNMC) ha posat en peu de guerra el sector gasista i l'elèctric. La setmana passada va publicar una circular on planteja una retallada als diners que reben aquestes empreses per transportar i distribuir l'electricitat i el gas.

Segons el projecte de la CNMC, la retribució al gas cauria entre un 17 i un 21%, mentre que el transport i la distribució d'electricitat, alta i baixa tensió respectivament, ho farien entre un 8 i un 7%.

Una retallada que supera els 1000 milions d'euros l'any. Les empreses afectades asseguren que la mesura frenarà les inversions i posarà en perill la transició enegètica i ja preparen les seves alegacions. A l'altra cara de la moneda, els consumidors que haurien de beneficiar-se d'una rebaixa en la factura.

És el que espera la cooperativa farmacèutica Fedefarma especialitzada en gestió i distribució. Els 8 magatzems que tenen estan robotitzats i han de mantenir una temperatura que no superi els 25 graus, condicions que fan que la factura elèctrica sigui, després del personal i el transport, un dels costos més importants. Així ho explica el seu director d'organització, Josep Maria Torres:

"Des del 2009 nosaltres paguem el doble de tarifa que fa 10 anys, i tot i que hem aconseguit reduir un 40% el nostre consum, el diferencial cada vegada és a pitjor i qualsevol rebaixa que es produís ens permetrà guanyar competitivitat."

De fet, són moltes les organitzacions industrials que han expressat el seu suport a la proposta de la CNMC i veuen raonable que es revisin les retribucions per harmonitzar-es amb la situació real i per equiparar-les amb la resta d'Europa.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència no ha volgut donar xifres de quina seria la rebaixa que s'acabaria traslladant a les factures de la llum i el gas però el seu president es mostra convençut que es notarà a partir del gener del 2020.

Així ho va dir aquest dilluns José María Martín Quemada, el president de la CNMC des de Santander on participava en la inauguració d'un curs sobre transició energètica.

"Espero i desitjo que totes aquestes col·laboracions entre l'actuació de la CNMC, l'actuació del govern i l'actuació de les pròpies empreses productores i transportistes es tradueixi finalment en una rebaixa del preu."

Però el cert és que l'anunci de la CNMC ha tocat el voraviu de les elèctriques i gasistes que s'encarreguen de fer aquesta tasca. Si la retallada que planteja l'òrgan independent tira endavant aquestes empreses deixarien de cobrar un milió d'euros l'any d'aquí fins al 2026.

L'anunci va provocar que les seves accions es desplomessin a borsa i ara ja preparen les seves al·legacions per frenar la reforma.

Des d'Aelec, la patronal de les elèctriques, asseguren que si es volen aconseguir els objectius de transició energètica que marca el Pla Nacional d'Energia i Clima "cal que no es redueixi el nivell retributiu actual, i comptar amb una taxa financera de retribució estable". I la gasista Naturgy ja ha anunciat que congela temporalment les seves inversions a l'espera de veure l'impacte de la mesura.

La CNMC però sembla ferma en el seu posicionament. El president de la comissió, Marín Quemada, assegura que "la CNMC es deu a l'interès general i això és l'única cosa a la que servim.

"El nostre objectiu és el benestar general: dels consumidors i de les empreses."

Pep Salas, expert en transició energètica, que creu que en cap cas s'eximeix les empreses energètiques han de complir les seves obligacions:

"Ara estem en període d'al·legacions, s'estan plantejant posicions maximalistes per generar un estat d'opinió que els hi permeti quan s'estigui negociant el redactat final ajustar al màxim. Dit això, que et paguen menys i t'agradaria que et paguessin mes? Doncs, si un vol que entri en la lògica empresarial, però en cap cas els eximeix de complir les teves obligacions. I les teves obligacions com a activitat regulada és la de garantir el subministrament amb qualitat."

Pep Salas creu que "estem en un escenari en el que és lògic plantejar que hi hagi una correcció de la retribució d'activitats regulades que tradicionalment han gaudit d'una retribució generosa".

"Per exemple, en el cas del gas, principalment ataca els actius ja amortitzats. I, si ja estan amortitzats, que el regulador digui 'ja no et continuo pagant per aquests actius' té una certa lògica econòmica. Els actius no amortitzats i que s'han posat en operació els darrers anys no s'han vist afectats per aquesta circular."

Des de les associacions de petites i mitjanes empreses també creuen que la "nova normativa que ha posat transparència i claredat a la retribució que tenien les distribuïdores". Així ho explica David Garrofé, secretari general de la CECOT:

"Fins ara les distribuïdores, les grans distribuïdores, tenien un sistema retributiu del país poc transparent, ningú sabia quines eren les fórmules de càlcul de com cobraven els ingressos per mantenir la xarxa, a diferència de les grans distribuïdores, aquí sí que se sabia en funció dels cablejats instal·lats i en funció de les potències instal·lades."

"Aquesta proposta de rebaixa a aquesta remuneració creiem que s'ajusta als canons europeus i donarà molta més transparència al sistema que era una cosa molt necessària".

Amb tot, des de la CECOT, es mostren cautelosos amb els efectes reals que pugui tenir en la factura de la llum i el gas, i anticipen altres riscos fruit del model centralitzat en el desenvolupament de les renovables.

"Un dels riscos que pot tenir el model és que amb la transició energètica, si no tenim en compte que generació i consum s'han de produir al mateix punt pot ser que tinguem gravàmens per distància per pèrdues i fugues per un model centralitzat de generació fotovoltaica amb punts concrets d'Espanya com pot ser Andalusia i Extremadura, i que per tant, tota una sèrie de costos de distància i d'ineficiència de transportar l'energia a 1.000 km aparegui en els nostres rebuts."

De moment, la circular de la CNMC es troba en període d'al·legacions i caldrà veure també quina valoració en fa el ministeri de Teresa Ribera, de Transició Ecològica.

A més, en la forma final que acabi prenent també podria afectar l'imminent canvi previst a la cúpula de l'organisme regulador. Mes de la meitat dels membres del seu consell esgoten el mandat al setembre, i seran uns altres membres doncs, els que hauran de donar el vist-i-plau definitiu a la reforma.