Restes fòssils d'una nova espècie d'homínid poden reescriure l'evolució humana
Fòssils corresponents al crani i la mandíbula (Universitat de Tel Aviv)

Restes fòssils d'una nova espècie d'homínid poden reescriure l'evolució humana

S'han trobat a Israel i corresponen a una espècie fins ara desconeguda en què es barrejaven trets físics de neandertal i tecnologia utilitzada per l'home modern

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Recerca científica

Un homínid fins ara desconegut, que va viure fa entre 140.000 i 120.000 anys i que mostrava trets físics de neandertal i coneixements tecnològics de l'home modern. Aquestes serien les característiques principals de les restes fòssils trobades a Israel i que poden fer reescriure una part de la història de l'evolució humana.

Les restes trobades corresponen a ossos parietals del crani, una mandíbula gairebé completa i una dent, que devien pertànyer al mateix individu, de qui no s'ha pogut determinar el sexe.

Els investigadors l'han anomenat "Homo de Nesher Ramla", pel jaciment del centre d'Israel on van ser descobertes les restes. La troballa i la descripció l'ha fet un equip encapçalat per Israel Hershkovitz, del Departament d'Anatomia i Antropologia de la Universitat de Tel-Aviv, i s'ha publicat a la revista Science.

En el mateix número de la revista, un altre article, que té Yossi Zaidner, de l'Institut d'Arqueologia de la Universitat Hebrea de Jerusalem com a primer autor, descriu les eines trobades en el mateix lloc i que proporcionen informació sobre el grau de desenvolupament tecnològic que aquesta espècie hauria assolit.

Restes fòssil trobades a Israel poden fer reescriure l'evolució humana
Reconstrucció del crani a partir de les restes (Universitat de Tel-Aviv)


L'origen no europeu dels neandertals

Des de fa temps, se sap que a la regió de llevant hi havia, en aquella època, poblacions primitives de l'home modern. Però aquests restes suggereixen que també hi va viure una espècie desconeguda fins ara i fins i tot qüestiona que els neandertals haguessin sorgit al continent europeu.

Segons l'estudi, l'"Homo de Nesher Ramla" té característiques anatòmiques més arcaiques que els seus contemporanis neandertals d'Euràsia i, per tant, seria anterior a aquests. També seria més antic que els humans moderns que vivien a llevant.

En canvi, les eines trobades en el mateix jaciment i corresponents a la mateixa època mostren un nivell tecnològic que només s'havia observat entre "Homo sapiens" i neandertals. Tot això indica que entre aquests llinatges humans hi va haver creuaments i intercanvis culturals.

Els fòssils els va trobar Yossi Zaidner en una zona d'on extreia material una planta de ciment. Abans que aquesta activitat eliminés possibles restes van aconseguir extreure una gran quantitat d'ossos humans i animals i diversos artefactes.

El descobriment ha estat qualificat d'extraordinari i de gran importància científica pels doctors Zaidner i Hershkovitz i aquest segon ha afegit aquesta valoració:

"El descobriment ens permet donar un sentit nou a fòssils humans trobats anteriorment, afegint una altra peça al trencaclosques de l'evolució i comprendre les migracions humanes en el món antic."

Els autors creuen que això modifica la visió que la història dels neandertals era bàsicament europea i que petits grups d'aquesta espècie havien migrat cap a Orient.

Les restes indiquen que, en realitat, podria haver estat a l'inrevés: que els antecessors dels neandertals europeus vivien al territori que avui és Israel i van migrar tant cap a Occident, cap a Europa, com cap a Orient, cap a l'Àsia.

Això ajudaria a explicar una de les incògnites que més intriga els científics: com podia ser que els neandertals europeus tinguessin gens de l'"Homo sapiens", si aquest havia arribat molt més tard al continent.

Alguns genetistes havien suggerit l'existència d'una població semblant als neandertals que s'hauria barrejat amb "Homo sapiens" fa més de 200.000 anys. Aquesta "població desapareguda" o "població X", com l'anomenaven, podria ser la de Nesher Ramla.

Els autors fins i tot creuen que anteriorment s'haurien trobat a la regió restes de la mateixa espècie, que en el seu moment no s'havien sabut classificar. Seria el cas de les trobades a la cova de Tabun, amb 160.000 anys d'antiguitat, a la de Zuttiyeh, que tenen 250.000 anys, o fins i tot les de la cova de Qesem, de fa 400.000 anys.

Aquest vídeo d'Ariel Pokhojaev, de la Facultat Sackler de Medicina de la Universitat de Tel-Aviv, mostra la reconstrucció virtual de la mandíbula:

En un comentari que acompanya els dos articles, Marta Mirazón Lahr, del Departament d'Arqueologia de la Universitat de Cambridge, afirma que el descobriment "afegeix complexitat substancial a la reconstrucció de les interaccions" entre les diverses espècies d'homínids.

Mirazón Lahr recorda que el gènere "Homo" té una gran diversitat de poblacions, llinatges i espècies: "erectus", "georgicus", "antecessor", "naledi", "floresiensis", "luzonensis", "heidelbergensis", "helmei", "denisovans", "neanderthalensis", "sapiens"... I que la genètica mostra que hi va haver moltes expansions, contraccions i extincions locals:

"Aquest patró demogràfic, fluid i específic en les poblacions, és consistent amb la naturalesa del canvi climàtic en el darrer milió d'anys. Això marca la diferència entre les nostres identitats recents i les del tots els hominims que van venir abans, inclosos els primers ancestres de l'home modern, encara més destacats".

Per tant, aquestes restes obren noves perspectives, però obliguen també a analitzar amb profunditat el complex arbre evolutiu i els esdeveniments que van conduir a l'aparició de l'"Homo sapiens sapiens".
ARXIVAT A:
Recerca científica Arqueologia Israel
Anar al contingut